L'Ajuntament de Roses dubta que la casa Rahola Berga acabi acollint el nou arxiu

El projecte guanyador del concurs arquitectònic recorda un poema de J. V. Foix

Façana principal de la casa Rahola Berga, adquirida inicialment com a seu de l’Arxiu Municipal de Roses.

Façana principal de la casa Rahola Berga, adquirida inicialment com a seu de l’Arxiu Municipal de Roses. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

L’Ajuntament de Roses ha tancat recentment el concurs públic per a la redacció del projecte inicial del futur Arxiu Municipal de la població, que s’hauria d’instal·lar a la casa Rahola Berga de la plaça de Catalunya. L’edifici noble va ser adquirit amb aquesta intencionalitat, però el nou Govern municipal que presideix l’alcalde Josep Maria Martínez, del PSC, en coalició amb Junts i Gent del Poble dubta que l’espai sigui l’adequat per a encabir tot el fons arxivístic del municipi i que al mateix temps pugui tenir altres funcionalitats.

Cinc projectes finalistes

El concurs públic va tenir una primera fase que es va tancar el 31 de març de 2022. S’hi van presentar un total d’onze projectes, entre els quals se’n van escollir cinc, tal com preveien les bases, per a entrar a la fase final. Després de descartar-ne un, el procés es va tancar el gener amb l’obertura de sobre i la resolució definitiva del jurat creat per a l’ocasió. El projecte guanyador porta per títol M’exalta el nou, m’enamora el vell, recordant un poema de 1947 de J. V. Foix.

La regidora de l’àrea de Govern Obert i Serveis Generals, Ester Navas, reconeix que els projectes finalistes «han estat molt interessats» i que el guanyador compleix tots els requisits que es demanaven a les bases. «Sabem que Roses necessita un nou emplaçament per a l’Arxiu Municipal. Les condicions de l’espai actual no són les adequades, però pensem que la casa Rahola Berga potser no ofereix l’espai suficient que caldria per acollir tots els fons que estan repartits en diferents instal·lacions municipals. Ens cal estudiar-ho molt bé».

Davant d’aquesta constatació, el Govern ha optat per la prudència «perquè estem parlant d’un equipament molt important i d’una inversió rellevant. L’hem d’analitzar bé, tenim clar que l’Arxiu Municipal és una font de coneixement i que ens agradaria que tingués prou espai per a exposar part del seu fons, per donar-lo a conèixer i ajudar a divulgar-lo», sense oblidar que els arxius són instal·lacions en constant creixement, un fet Ester Navas té clar «que cal tenir molt en compte per tal que no es quedi petit des d’un primer moment».

Un immoble de 1900

La casa Rahola Berga es va fer construir l’any 1900 pel comerciant i consignatari marítim i futur alcalde de Roses (1907-1912), Josep Rahola Berga, una de les personalitats socials i polítiques més destacades de l’esmentat període a la població, amb nombrosos vincles familiars amb personalitats de la política local i nacional. El disseny i la construcció de la casa va anar a càrrec del mestre d’obres Joan Marés i Marés, amb un estil eclèctic i amb clares evidències historicistes, seguint la moda de l’època. De fet, és una de les poques cases que es conserven i donen testimoni de l’eixample rosinc que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar, juntament amb la casa Mallol, la casa Matas, la casa de les Marqueses de Llinàs i la casa Cana. Atresora trets arquitectònics que el fan un edifici singular dins la trama urbana de Roses.

L’immoble consta de planta baixa i un pis, obert a la façana mitjançant un balcó corregut amb balustrada i tres portes. Totes les obertures estan decorades amb motius florals emmarcats per petites circumferències concèntriques i en el primer pis, a més d’aquesta decoració, hi ha unes palmetes. A la part superior, una cornisa decorada, amb caps de lleó als extrems, i una barana de ferro, culminen l’edifici.

La casa està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en el catàleg de béns de la Generalitat de Catalunya com «un excel·lent exemple d’habitatge burgès de principi de segle XX en un entorn urbà d’una població mitjana, allunyada dels centres econòmics més importants».