«La ciutat del futur ha de garantir a tothom un accés equitatiu a la renda i als serveis»

Oriol Nel·lo és un dels més grans experts en geografia urbana, àrea del coneixement de la qual és professor a la UAB. Dijous de la setmana passada va intervenir a la segona Jornada Salut, Territori i Benestar, celebrada als Caputxins de Figueres. La trobada va obrir un espai de diàleg i reflexió sobre les experiències i els reptes en salut i benestar des d'una perspectiva comarcal.

Quan parlem de salut, benestar i territori, quines són les problemàtiques més importants?

Un dels grans temes quan parlem de salut comunitària és fins a quin punt l’estat de salut de les persones està relacionat amb el seu entorn. Què pesa més, el codi genètic o el codi postal? Aquí es genera una polèmica perquè hi ha qui diu que l’entorn té una repercussió molt notable i qui diu que no la té tant. És un tema molt complex i interessant des del punt de vista de les pràctiques mèdiques dels condicionants socials de la salut. Aquests tenen una rellevància notable, com vam veure en el període de la pandèmia, i que en particular tenen a veure amb la forma com es plasmen en el territori les desigualtats socials. Ho fan essencialment a través d’allò que anomenem la segregació residencial, la tendència dels grups socials, de les persones, de les llars a separar-se elles en el territori en funció de la capacitat de triar lloc de residència.

De què depèn?

Depèn dels preus i depèn, per altre costat, dels ingressos. Aquells qui menys tenen van a raure aplegats en determinades àrees que presenten unes condicions d’equipaments, d’entorn, d’accessibilitat, etc., que són pitjors que la dels altres, si no, no tindria uns preus més baixos. Això té incidències sobre la salut. Jo el que proposo és interessar-nos sobre si en les intervencions de rehabilitació urbana, destinades a millorar les condicions de vida específicament en aquests barris, podem millorar indirectament la salut de la població. Amb això explico, en aquestes jornades, les actuacions relatives a salut en l’àmbit de la llei de barris i el pla de barris de Barcelona.

Com explicaria la situació que viu l’Empordà?

A l’Empordà, s’observa clarament un fenomen d’especialització territorial, on els municipis i els barris, especialment a Figueres, es diferencien segons els nivells de renda. Tot i que la segregació residencial ha estat present al llarg del temps, la creixent comunicació i expansió urbana han amplificat aquesta especialització, ara no només als barris, sinó també als municipis sencers. La disparitat entre Figueres i altres localitats de l’entorn és evident en les diferències de renda mitjana. Aquestes discrepàncies també es manifesten internament a Figueres, amb clares desigualtats. Aquest fenomen no es limita a la capital, ja que altres localitats com Roses i Castelló d’Empúries mostren àrees vulnerables amb població de baixos ingressos, mentre que altres àrees acullen poblacions amb rendes més altes. La segregació no només afecta els grups de baixos ingressos, sinó tota la societat. Sovint, respon a la voluntat dels més afavorits de separar-se, més que a la capacitat del mercat per confinar els més pobres. La segregació no és només una qüestió de confinar els pobres, sinó també de la segregació voluntària dels rics, la qual té un impacte igualment significatiu.

"A l'Alt Empordà s'observa clarament un fenomen d'especialització territorial"

El fet que hi hagi aquestes desigualtats fa que la gent amb possibilitats vulgui marxar de Figueres cap als municipis de l’entorn. Com es pot solucionar?

Això comporta un altre problema i és que els municipis passen a tenir un nivell de recursos molt diferents per subvenir les necessitats de la població. Els ingressos dels municipis depenen en bona part de la seva base fiscal i la base fiscal té relació amb la qualitat i el preu de l’habitatge a través de l’impost de béns i immobles. Així els municipis on es concentra la població amb més necessitats són aquells que tenen menor ingrés per càpita i menor capacitat de fer despesa per càpita i, per tant, de subvenir les necessitats d’aquesta població mentre que aquells on es concentra la població més benestant aquests tenen més recursos per càpita. Això no es pot arreglar municipi a municipi. No pot ser que hi hagi uns municipis que concentrin totes les situacions de dificultat i aquests se les hagin de veure amb els recursos que tenen i amb la seva base fiscal. Altres, en canvi, es poden dotar dels beneficis que es deriven d’una base impositiva alta i, a més, no haver de compartir els serveis. Això no pot ser si, el que tenim al cap, és tenir unes polítiques destinades a assegurar una certa equitat entre les persones: habitatges, equipaments, serveis socials.

A la nostra comarca pesa molt la manca d’habitatge. Com veu la regulació de pisos turístics per alleugerir la situació?

Sens dubte. D’una banda, hi ha les polítiques destinades a millorar les oportunitats d’accés a l’habitatge en condicions adequades, i, de l’altra, les mesures per garantir la dignitat de l’entorn on les persones resideixen. Pel fet que el rendiment del lloguer turístic sol ser superior al del lloguer permanent, hi ha una tendència a desviar unitats d’habitatge del lloguer permanent cap al turístic. Això provoca un augment en els preus del lloguer permanent, fent que l’habitatge sigui menys accessible per a la població. El problema és quin impacte té sobre el mercat de l’habitatge.

"Proposo que les intervencions de rehabilitació urbana millorin els barris amb més desigualtats"

La pressió del mercat està generant un greu problema.

En municipis on cada vegada més el lloguer es va concentrant per als qui venen des de fora estacionalment, planteja un problema enorme que els fa inassequibles per a aquells que volen viure i treballar al municipi. Es dona la paradoxa que, en algun municipi, aquells que venen a servir a aquells que van a viure al municipi turístic han de viure al municipi del costat o més enllà. Aquella propaganda que sovint ens arriba d’aquestes plataformes que ofereixen l’allotjament turístic i et diuen «vine a viure, per exemple a Cadaqués, a viure com un local», quan els locals precisament per la pressió del mercat estan vivint a Roses o allà on sigui.

Com ha de ser la ciutat del futur tenint en compte la salut de les persones?

La ciutat del futur no la podem predir, però la podem preparar, hem de fer polítiques capaces d’intervenir per tractar d’assegurar això, que tothom amb independència de viure on visqui tingui un accés enraonadament equitatiu a la renda i els serveis. Aquest és el repte que tenim al davant.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ