El record del «Acuerdo de Figueres» de 1939 agermana la ciutat amb la Vajol

La Funcional intervé en l’acte obert d’aquest diumenge a la Mina Canta per a recordar el trasllat del tresor artístic

L’acte commemoratiu té lloc a la Mina Canta, acabada d’habilitar per a les visites guiades. | CRISTINA VILÀ

L’acte commemoratiu té lloc a la Mina Canta, acabada d’habilitar per a les visites guiades. | CRISTINA VILÀ / SANTI COLL. FIGUERES/LA VAJOL

Santi Coll

Santi Coll

«El 3 de febrer de 1939 és una data per recordar perquè Figueresva entrar a les pàgines de la història de l’art universal. La història és poc coneguda, el cert és que cada vegada més difosa, però fins fa pocs anys era una d’aquelles coses que coneixien quatre experts. A més, en aquesta pàgina que comento hi entra donant nom a un dels acords internacionals en matèria artística més rellevants del darrer segle, el Acuerdo de Figueres».

Qui així s’expressa és l’historiador figuerenc Alfons Martínez Puig, autor de l’Art dorment. El tresor artístic a l’Alt Empordà, un llibre de referència sobre l’estada de la col·lecció d’art espanyola que el govern de la república va traslladar fins als castells de Figueres i Peralada, la Mina Canta de la Vajol i diverses masies frontereres per a protegir-les dels bombardejos franquistes. L’acord va propiciar un viatge històric de tot aquest patrimoni fins a Ginebra.

Coincidint amb aquells fets, l’Ajuntament de la Vajol, amb la col·laboració del Museu Memorial de l’Exili (Mume) organitza aquest diumenge 4 de febrer, a les 12 del migdia, un acte commemoratiu del 85è aniversari d’aquest trasllat del tresor artística al recentment rehabilitat edifici de la Mina Canta, també coneguda com a Mina d’en Negrín. Així, es vol posar en valor l’acte de la signatura d’aquell acord de 1939.

L’acte, tres quarts d’hora de durada, comptarà amb la benvinguda de l’alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo, i la participació de La Funcional Teatre. La companyia posarà veu a tres autors diversos vinculats a la retirada republicana de la Guerra Civil. En aquest sentit, s’ha seleccionat un escrit inèdit del reporter internacional Vincent Sheean, testimoni de l’èxode, un text autobiogràfic del figuerenc Jaume Miravitlles, comissari de propaganda de la Generalitat republicana, i un text de ficció policial del també figuerenc Agustí Vehí, just en el desenllaç de la retirada.

Alfons Martínez Puig recorda que «en els dies previs a la caiguda de Figueres i l’Empordà, els rebels s’acostaven a marxes forçades a la frontera francesa; Catalunya era a un pas de ser sotmesa per les tropes de Franco. En aquest context, ple de caos, frustració, bombardeigs i desesperació, reposava feia mesos bona part del patrimoni artístic espanyol i català. Una guerra paral·lela a l’armada havia salvat gran part d’aquest patrimoni i, en aquell moment, calia prendre la decisió de traslladar aquelles obres d’art a un lloc segur: Ginebra. Es constituí un Comitè per al Salvament del Patrimoni Artístic Espanyol, constituït per figures de renom internacional, i el dia 3 de febrer se signà, en unes oficines que donen al pati d’armes del castell de Sant Ferran, el conegut com Acuerdo de Figueras, document que es conserva als arxius del Museu del Louvre, pel qual el govern de la república autoritza la sortida del patrimoni artístic en direcció a Suïssa, perquè es conservés en uns magatzems de la Societat de Nacions».

«Aquest acte també permetrà conèixer les noves eines amb les quals s’ha dotat la Mina Canta per a ser visitada», apunta Josep Algans, un dels participants en el projecte. Les visites guiades han estat incorporades a l’oferta divulgativa del Mume.

L’edifici de la Mina va ser construït durant la Guerra Civil Espanyola per allotjar temporalment el patrimoni artístic i econòmic dins una cambra cuirassada habilitada expressament a l’interior de la seva mina de talc. L’edifici va ser posteriorment abandonat i cedit a l’Ajuntament de la Vajol que l’ha rehabilitat per a poder fer-hi visites al seu interior. També s’hi han instal·lat els elements de senyalització esmentats, i en un dels espais es projecta un audiovisual de quinze minuts per a contextualitzar la seva història.