Història d’un moment i d’una foto de Dalí que va donar la volta al món

Qui escriu va viure intensament els darrers mesos de vida de Salvador Dalí i també va ser l’autor circumstancial de les primeres fotos públiques fetes al cadàver embalsamat del pintor. Aquest 23 de gener s'han complert trenta-cinc anys de la seva defunció. Figueres va viure aleshores un dels moviments ciutadans més intensos que recorda la ciutat. El comiat de l’artista va ser multitudinari.

Dalí va morir a un quart d’onze del matí del dilluns 23 de gener de 1989 a l’Hospital de Figueres, on havia estat ingressat la matinada del 18 de gener, a la Unitat de Cures Intensives. La defunció va ser «causada per una insuficiència cardíaca associada a una pneumònia evolucionant d’una forma irreversible a una insuficiència respiratòria severa amb aturada cardiorespiratòria», segons va explicar l’equip mèdic que encapçalava el doctor Carles Ponsatí.

El desenllaç era previsible i ja des de dies abans de la seva mort, es van succeir alguns estira-i-arronses entre autoritats i administracions sobre com hauria de ser el comiat. El president Jordi Pujol va arribar a oferir el Saló Sant Jordi de la Generalitat per a ubicar-hi la capella mortuòria.

En aquells moments decisius, l’hospital es va omplir de periodistes. Entrant i sortint, fent costat a l’artista, hi van ser el seu fidel xofer, Artur Caminada; l’alcalde Marià Lorca, Antoni Pitxot, Evarist Vallès, el fotògraf Meli, Ramon Guardiola, Robert Descharmes, la seva secretària personal, Maria Teresa Brugués, i les seves infermeres habituals a més de l’equip del centre. El dissabte 21 de gener es confirma una notícia que el dia abans havia començat a estendre’s: Marià Lorca anuncia que el Mestre vol ser enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu. La situació de Dalí era d’extrema gravetat. La seva germana Anna Maria n’estava assabentada a través d’Antoni Pitxot i la seva gent de confiança. Marià Lorca va posar a la seva disposició un vehicle per si volia venir des de Cadaqués a visitar-lo: «Si el meu germà ho vol, vindré de seguida», va dir. No hi ha constància que el retrobament en vida s’hagués produït.

En el moment d’anunciar la seva mort, al costat del doctor Ponsatí hi havia el forense Narcís Bardalet. Va ser ell el responsable d’embalsamar el cos. L’expectació pel sepeli va ser màxima. El dimarts 24 es va obrir la capella ardent a Torre Galatea. Mitjans de comunicació de tot el món estaven pendents d’aquest fet. Estaven citats a les set del matí per a poder prendre imatges del cos del pintor. La nit abans, des de la Fundació, es convida l'EMPORDÀ i TV Figueres a poder entrar abans per mantenir la prioritat informativa en l’àmbit local.

A les cinc en punt del matí, el càmera televisiu Carles Ferrer i el periodista Santi Coll, equipat amb dues càmeres del fotògraf titular de la casa, Pere Puértolas, que no va poder anar-hi, són rebuts a Torre Galatea per l’exalcalde Ramon Guardiola, Meli i Francesc Vergés, gerent de la Fundació. Amb dolor, vam fer la foto que va fer la volta al món.

OpinióEmpordà

Figueres i la Fundació, 35 anys després de Dalí

Anècdota i edició especial de l'EMPORDÀ

Durant els darrers dies de vida de Salvador Dalí, la redacció de l'EMPORDÀ va acollir els fotògrafs de diverses agències internacionals, entre ells els d’EFE i UPI. Una de les primeres fotos fetes la matinada del dia 24 de gener del cos embalsamat de Dalí per qui escriu, abans de l’accés de la resta de mitjans, va ser enviada a Madrid per a ser distribuïda a l’Amèrica del Nord pel canvi horari i a la resta del món. L’EMPORDÀ, aleshores dirigit per Josep Maria Bernils Vozmediano, va treure al carrer un suplement especial amb el titular «Adéu, Mestre!», amb una gran foto de Marc Lacroix i que va requerir dues edicions extres.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info

Subscriu-te per seguir llegint