Indemnització de més de 100.000 euros pels ferits en una explosió en un vaixell a Cadaqués

El 30 de juny de l’any 2017 hi va haver una deflagració a l’interior d’una cambra hiperbàrica d’un vaixell a Cadaqués. El patró de l’embarcació, que estava dins la cambra, va morir, i els altres dos tripulants (pare i fill) van sobreviure, un dels quals amb cremades que van provocar-li una afectació d’un 17% del cos. 

Aquest incident va arribar als tribunals amb acusacions creuades sobre qui va ser el responsable del succés: finalment el jutjat de Primera Instància 2 de Mataró ha determinat que els dos ferits no van tenir cap responsabilitat en l’incident, i que els hereus del finat han d’indemnitzar-los amb més de 100.000 euros pels danys físics i psíquics que han patit per culpa de l’accident. Concretament, el ferit que va resultar més greu haurà de rebre 85.224 euros, mentre que l’altre haurà de percebre’n 22.840. El despatx Bonet Advocat s’ha fet càrrec de defensar els ferits, que reclamaven ser indemnitzats perquè entenien que la responsabilitat dels fets va ser del finat. 

Els hereus d’aquest, per contra, consideraven que el culpable de l’incident va ser un dels ferits, perquè va ser qui va obrir la vàlvula de la bombona d’oxigen que va donar lloc a la deflagració dins la cambra hiperbàrica. 

Però el magistrat rebutja aquest relat, ja que entén que el patró era l’únic que tenia coneixements del funcionament de la cambra hiperbàrica que tenia al seu vaixell. També era el responsable de donar les indicacions als altres dos tripulants (un feia de submarinista d’auxili i recolector, i l’altre de mariner).

Manca de manteniment

Diversos informes pericials han posat en evidència que la cambra hiperbàrica no complia les condicions de seguretat ni de manteniment exigibles. A més, tenia instal·lats materials que no eren adequats pel seu ús, i en mancaven d’altres, com ara una vàlvula reductora de pressió per controlar els nivells d’oxigen. Així ho entén demostrat el magistrat a l’hora d’atribuir la responsabilitat de la deflagració al finat.

La hipòtesi més probable que explicaria per què va produir-se la deflagració seria una combinació entre el mal manteniment de la cambra, la manca del material adequat i la utilització per error d’una bombona amb una concentració massa elevada d’oxigen sense usar un reductor de pressió. 

Els fets van tenir lloc el 30 de juny de 2017, quan els tres tripulants van sortir a pescar corall vermell. Feia mesos que duien a terme aquesta activitat: el patró, que era submarinista i tenia llicència per aquesta activitat, feia les immersions juntament amb un dels ferits, que feia de submarinista de reforç, i qui també tenia llicència. Tenia una relació laboral amb el patró, i era el fill del tercer membre, que feia de mariner.

Els dos submarinistes van dur a terme la immersió saltant-se l’última parada de descompressió, per tal de fer-la a la cambra hiperbàrica. Un cop hi van arribar, el patró hi va entrar, i mentre hi accedia el segon submarinista, el patró va donar l’ordre al mariner d’obrir la vàlvula de sortida de l’oxigen. En aquell moment es va produir una deflagració que va impactar de ple en el patró, que va morir per la gravetat de les ferides, i va produir cremades importants de segon grau al segon submarinista, que va reaccionar tirant-se a l’aigua. El mariner també va patir algunes cremades menors, i va ser l’encarregat de demanar ajuda.

L’incident va suposar un gran impacte pels ferits, que han patit seqüeles psicològiques. Les seqüeles de la deflagració li han impedit tornar a treballar del seu ofici, motiu pel qual Seguretat Social li ha reconegut una incapacitat total per la seva feina habitual.