Un projecte busca evitar la desaparició de l’òliba i el mussol de l’àrea d’Agullana
La primera espècie ha passat de quatre punts de cria el 2018, a un actualment, i el mussol pràcticament no se’l veu
Els impulsors busquen recuperar refugis i posar caixes niu, però els falten els fons per portar-ho a terme
Carme Vilà
Un projecte busca evitar la desaparició de l’òliba i el mussol comú de l’àrea d’Agullana. L’han elaborat i l’esperen posar en marxa en Pau Federico i la Sònia Pareja. Necessiten uns dos mil euros per adequar refugis per a l’òliba i caixes niu per al mussol. Després d'intentar-ho amb una campanya de la plataforma Verkami, sense èxit, ara esperen que l’administració s’impliqui per evitar que aquestes espècies que entre altres virtuts, controlen les plagues de rosegadors se les vegi volar per l’àrea de les Salines.
Des de fa temps s’han anat publicant estudis que alerten de la regressió de les poblacions d’òlibes a llocs on històricament n’hi havia. Agullana és un dels indrets, però també altres punts de la comarca. Justament s’ha engegat el Projecte Òliba que pretén avaluar l’estat de la població d’òlibes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i aplicar mesures correctores per millorar-la.
En el cas d'en Pau l’àrea d’actuació seria les Salines, a Agullana. En Pau és tècnic del paratge natural de l’Albera. La idea és una vegada instal·lat el material, ells mateixos fer-se càrrec del manteniment del petit projecte que podria ser la llavor per constituir una entitat de natural.
Es pretén recuperar zones de cria d’òliba (Tyto alba), el mussol comú (Athene noctua) principalment i també el xoriguer comú (Falco tinnucnulus).
Descens de població
En Pau explica que té coneixement que el 2018 hi havia fins a quatre zones de cria d’òliba, «i avui només en queda una». «En el cas de l’òliba és un tema força evident que el motiu és la falta de refugi» perquè estan en un entorn humanitzat i indrets com cases abandonades on podien haver estat criant, pot caure un fals sostre i perdre l’hàbitat.
També es vol millorar la part agrícola del territori augmentant-hi la presència del mussol comú (Athene noctua) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus) per afavorir la seva reproducció. Cal tenir en compte que la principal presa d’aquests rapinyaires són els rosegadors, i per tant contribueixen al control de les seves poblacions, sigui als camps de cultiu o al mateix poble.
«Tenim dades antigues de com està anant i el que podem fer per recuperar zones de cria que s’han perdut», explica i «hi ha l’altre vessant entra el Mussol comú que està una mica lligada a les persones, és de zones més agrícoles i aquí Agullana, se’n van deixar de veure i ara s’ha començat a sentir-ne algun».
Deu caixes niu
Per incrementar la població preveuen instal·lar un total de deu caixes niu: cinc caixes per òliba a dins del poble (a prop de les zones on antigament criava), deu caixes més per mussol comú, i cinc per a xoriguer comú repartides pels camps de cultiu, horts i erms agullanencs. El projecte està a l’espera de trobar finançament.
- Carles Pujol obre les Fires amb un pregó que reivindica el decàleg del bon figuerenc
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- La Junta Electoral insta Figueres a retirar les estelades de la plaça de l'Ajuntament
- Aquesta és la programació del dissabte 27 d'abril de les Fires de Figueres 2024
- Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024: aquesta és la programació per aquest diumenge 28 d'abril
- Figueres ressona amb una gran batucada de Santa Creu
- La Badia de Roses amaga el prat de gram més extens del món
- Es preveu que Roses subministri totes les cries de musclos als productors del Delta en els pròxims anys