Un quart de segle esperant la restitució de la façana de la casa Romaguera

La casa Pont de Vinyals, coneguda popularment com a casa Romaguera, de propietat privada, és un dels immobles més rellevants de Figueres, tant per la seva grandària i valor arquitectònic, com per la seva ubicació estratègica en un dels espais més concorreguts i visitats del país. Va ser dissenyada per l’arquitecte Josep Roca i Bros, data de 1852 i és considerada un exemple neoclàssic destacat, «una de les peces arquitectòniques més importants de la ciutat», segons s’especifica en el llibre de referència Figueres, arquitectures i història, de Joan Falgueras i Jaume Santaló.

Es tracta de l’edifici que acompanya el Teatre Museu Dalí i l’església de Sant Pere a la plaça que honora l’artista. La seva part posterior està situada al carrer de la Jonquera i té dues façanes laterals que són també molt concorregudes. Una d’elles és la de les escales on hi ha l’escultura dedicada a Newton i l’altre correspon al carrer Canigó, a la baixada de l’aparcament del Garrigal.

És aquesta darrera la que acumula vint-i-cinc anys d’una polèmica urbanística que mai ha quedat resolta. El pitjor del cas és que l’Ajuntament va obrir expedients sobre els quals no hi ha constància pública que s’hagin tancat. I, si es va fer, la realitat demostra que les ordres no es van complir mai.

El pitjor del cas és que l’Ajuntament va obrir expedients sobre els quals no hi ha constància pública que s’hagin tancat.

Tot va començar cap al 1998, quan hi va haver algun despreniment de part d’aquesta façana noble, ornamentada amb línies de columnes i capitells com les que encara hi ha a la part del carrer de la Jonquera. En el transcurs de 1999, els serveis tècnics d’Urbanisme van requerir la propietat per tal que resolgués les deficiències estructurals. Montse Palma, regidora d’Urbanisme en aquell temps, explicava com «els requeriments no van tenir resposta positiva en un primer moment. Davant la perillositat que presentava la façana, vàrem optar per dur a terme una execució subsidiària, però aleshores els propietaris van acceptar fer-se càrrec de la situació». Mesos abans es va haver de protegir la vorera amb la instal·lació de tanques metàl·liques per a evitar incidents amb els vianants que transitaven pel carrer Canigó, en un dels accessos principals al Teatre-Museu.

L’actuació privada va comportar la desaparició de les ornamentacions arquitectòniques i l’arrebossat de la paret amb ciment, un fet que va generar una important reacció ciutadana quan es va retirar la bastida quedant al descobert la nova imatge de la façana lateral. L’Ajuntament va tornar a reaccionar després dels resultats «decebedors» d’aquesta actuació. El novembre de 1999, el consistori va anunciar que requerien els propietaris de l’immoble «amb un termini de sis mesos per a restituir les decoracions destruïdes». Un informe dels serveis tècnics argumentava que «cal procedir a rehabilitar la façana, restituint-la en el seu estat inicial de conjunt». Ja aleshores, una de les notificacions de l’Ajuntament especificava que «en cas d’incompliment es continuarà amb l’execució subsidiària ordenada per Decret de 7 de juliol de 1999, el cost de la qual serà a càrrec seu, es tornarà a incoar expedient sancionador i li correspondrà el perjudici i les responsabilitats civils i penals que pertoquin».

Vint-i-cinc anys després, la façana malmesa continua igual, un fet sorprenent tractant-se d’un immoble inclòs en el catàleg d’edificis històrics de Figueres i

Vint-i-cinc anys després, la façana malmesa continua igual, un fet sorprenent tractant-se d’un immoble inclòs en el catàleg d’edificis històrics de Figueres i en l’Inventari del patrimoni Històric de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint