Roses vol convertir punta Falconera en la porta d’entrada al cap de Creus

El destí de molts paisatges del món ha estat marcat, al llarg dels segles, per la militarització dels seus espais en tasques defensives. Aquesta realitat ha acabat tenint efectes beneficiosos en diversos indrets de la costa catalana i, molt especialment, en els dos extrems de la badia de Roses, on la dictadura de Franco va construir dues bateries de costa, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, per a evitar un suposat desembarcament de les tropes aliades que n’havien sortit vencedores.

Aquest fet ha estat beneficiós per al cap de Creus, ja que la presència de la bateria de costa número 8 a la preuada punta Falconera de Roses va evitar que la voràgine constructora dels anys seixanta i setanta superés els límits de les muntanyes de Canyelles Grosses, més enllà de l’Almadrava. Entre 1945 i 1993, la presència del destacament militar que vigilava amb potents canons l’entrada de la Badia va ser un fet. Un cop desmantellada la base militar i venuda l’artilleria pesada a un ferroveller, l’Ajuntament de Roses va aconseguir comprar una bona part d’aquests terrenys el 2006. Actualment, és titular de 23,43 hectàrees de la punta Falconera. Les 7,61 hectàrees restants pertanyen al Ministeri de Medi Ambient. Un cop abandonades, les instal·lacions van ser vandalitzades fins que el 2010 l’Ajuntament va actuar-hi per a enderrocar les parts més degradades i consolidar les estructures existents, entre elles els llargs túnels i les boques dels cinc búnquers que caracteritzen l’espai. També es van preservar dos dels edificis de la base, de 108,6 i 159,7 m² respectivament.

L’Ajuntament sempre ha ambicionat fer d’aquest espai un centre de natura i de referència, fins al punt que l’any passat va encarregar a la direcció del parc natural la redacció d’un «estudi i anàlisi de les potencialitats de la finca municipal de punta Falconera com a porta d’entrada dels espais naturals del Parc Natural de Cap de Creus». Aquest treball, redactat pel geògraf Xavier Díaz, va explicitar els pros i contres dels usos futurs de l’espai, obtenint una consideració favorable condicionada per part de la direcció del parc.

El primer tinent d’alcalde i regidor de Turisme, Fèlix Llorens, deixa clar que «la voluntat del govern municipal és aquesta: fer de Falconera una porta d’entrada al cap de Creus, un espai de referència que ens permeti explicar com és i fer-hi feina de divulgació sobre la natura i la responsabilitat que tots tenim amb el medi ambient».

L’estudi obre la possibilitat de crear-hi un centre des de la doble perspectiva de donar a conèixer «Roses i el cap de Creus amb una visió més local, més palpable i una segona des del vessant Mediterrani, més global, amb una mirada més àmplia sobre la sostenibilitat i el pensament». Tindria dos tipus d’usos, lliures i programats, amb zones de lleure, itinerari temàtic i punts d’atenció i restauració per als visitants. Tot plegat vinculat a les regulacions i la feina de preservació del parc, i a facilitar la investigació científica, la divulgació social i educativa, fets fonamentals en aquesta guerra del segle XXI per salvar la biodiversitat i el medi ambient.