Salvant les vides dels cavalls maltractats i abandonats a l'Alt Empordà

La Fundació FAADA reclama lleis específiques per protegir els animals i posa en marxa un projecte de rescat a tot Catalunya

En una hípìca de l’Escala, FAADA va rescatar una euga i dos poltres. | FAADA

En una hípìca de l’Escala, FAADA va rescatar una euga i dos poltres. | FAADA / Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Enmig de la crisi econòmica, la situació dels equins a l’Alt Empordà i a tot Catalunya ha arribat a nivells alarmants d’abandonament i maltractament, com denuncia contundentment la Fundació per a l’Assessorament i l’Acció en Defensa dels Animals (FAADA). En aquest context, alguns propietaris i hípiques, que es veuen afectats per la manca de recursos, opten per deixar morir de fam els seus animals, especialment els més vells, que ja no poden treballar.

Laura Riera, responsable de la gestió d’equins a la Fundació, explica que abans els animals eren enviats il·legalment a l’escorxador, però ara, arran de la investigació del Seprona amb la col·laboració de FAADA, i que va portar a la detenció de 15 persones per tràfic il·legal, alguns centres opten per deixar-los morir d’inanició, considerant-ho «més segur». Malgrat les denúncies de desnutrició, l’administració no pren mesures i no realitza decomisos dels animals. «A vegades aconseguim la cessió d’alguns d’ells, però són els refugis els que han de sufragar les despeses dels quals s’hauria d’haver fet càrrec la Generalitat».

El projecte Nayati té la voluntat de rescatar i salvar les vides del màxim nombre d’èquids possible

Un exemple recent que ha captat l’atenció pública posa de manifest les dificultats que la Fundació enfronta en la seva constant lluita contra el maltractament d’equins. Segons la Fundació, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de Catalunya va impedir, el mes de novembre passat, el trasllat d’una burra maltractada de Corbera de Llobregat a un santuari de cavalls. Com a conseqüència, l’animal va acabar en una hípica de l’Alt Empordà, negant-li així el dret a viure en llibertat. Des de FAADA, han presentat denúncia administrativa i Laura Riera té l’esperança que per la via penal el jutge reconsideri el trasllat a un santuari, tal com estava previst inicialment. Aquest cas és només la punta de l’iceberg, ja que, segons Riera, hi ha molts més casos dels quals es tenen coneixement, amb un augment notable de 40 expedients oberts aquest any comparat amb els 14 o 15 d’altres anys. Malgrat aquesta xifra alarmant, la Generalitat ha actuat en un sol decomís, segons les informacions de FAADA. Molta gent no està sensibilitzada amb l’abandonament de cavalls i molts ignoren que existeix. Moltes hípiques diuen que els cavalls retirats estan en un prat del Pirineu quan en realitat estan en escorxadors il·legals o els deixen morir: «He vist molts cavalls enterrats a les hípiques i això està prohibit».

Enmig d’aquesta greu problemàtica, FAADA va posar en marxa ara fa un any el projecte Nayati, amb l’objectiu de fomentar rescats i salvar la vida del màxim nombre d’èquids possible. A més de finançar les intervencions, l’objectiu també és cobrir les despeses veterinàries que, d’altra manera, recaurien sobre els refugis. Tot i els esforços de la Fundació, «la manca de criteris i transparència per part de les autoritats» obliga FAADA a assumir costos que haurien de ser responsabilitat de l’administració, incloent-hi l’alimentació dels animals rescatats.

Amb el projecte Nayati, la Fundació va intervenir, el mes d’octubre passat, una hípica a l’Escala, rescatant una euga i dos poltres. Segons la Fundació per a l’Assessorament i l’Acció en Defensa dels Animals, després d’una inspecció dels agents rurals, no va haver-hi cap acció del DAAC (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de Catalunya) que es va desentendre dels animals. Finalment, la persona que havia denunciat el cas va aconseguir la cessió i el trasllat a la seva explotació. Encara que la protectora de cavalls ADE es va fer càrrec de pagar el farratge, els animals necessitaven rebre alimentació complementària per a poder créixer i recuperar la condició corporal adequada.

La denúncia pública de FAADA posa de manifest un panorama descoratjador on «la inoperància i incompetència de les autoritats catalanes contribueixen al maltractament animal». Laura Riera subratlla que actualment es resolen casos de cavalls que es remunten 20 o 30 anys enrere. Com a exemple, cita un home que visita els cavalls només una vegada per setmana en una finca a l’Alt Empordà: «Si s’acaben el menjar o la beguda, no li importa i diu que no hi anirà cada dia. No té permís per tenir els cavalls i les instal·lacions no estan en bon estat. La Generalitat en té coneixement des de fa 15 anys i la situació continua igual. És tan senzill com traslladar els animals a un centre regulat, perquè mengin i puguin beure cada dia», però és gràcies a FAADA que es resol, perquè «posem dels nostres diners i de la nostra energia, si no, no es fa res». Una situació similar es va donar en una hípica de Santa Susanna, on Riera va trobar els cavalls en un estat inimaginable. Malgrat que la Generalitat va decomissar tres cavalls, la resta van quedar a la mateixa ubicació.

«No es tracta de falta d'eines contra el maltractaments d'èquids, les poques que hi ha no s'utilizen», diu FAADA

Abans de prendre mesures de decomís, l’administració sempre espera fins que els cavalls estan pràcticament en estat de caquèxia i, fins i tot així, actua només en un nombre molt reduït de casos. Amb els refugis saturats i les dificultats econòmiques actuals, costarà sufragar les despeses no només per al farratge, sinó també pels veterinaris, podòlegs i altres suplements necessaris.

«Es rescaten molts animals que haurien d’haver estat decomissats i no ho són. Ens expliquen que és perquè el nostre criteri és diferent. No obstant això, comptem amb un protocol elaborat per al decomís d’èquids. No es tracta de falta d’eines; és que les poques que tenen no les utilitzen, sigui per no voler pagar o per altres raons», afegeix Riera. La manca de lleis específiques, i l’aplicació deficient de les existents, són aspectes crítics que cal abordar. Actualment, s’imposen sancions basades en la llei sanitària d’agricultura, amb multes baixes i sense la possibilitat de deshabilitar les persones denunciades. La proposta de FAADA és imposar multes més significatives per augmentar el seu poder dissuasiu.

[object Object]

Decomissats en cinc anys. Dins del protocol elaborat pel departament per a la gestió de l’abandonament d’èquids a Catalunya. Segons FAADA, «només aquest any s’han denunciat 35 casos».

Cavall no decomissat en una hípica d’El Bruc. | FAADA

Cavall no decomissat en una hípica d’El Bruc. / FAADA

Accions de la Generalitat

Referint-se al decomís realitzat per la Generalitat de 10 cavalls per les condicions inadequades d’una finca a Vilanova del Vallès el mes de setembre passat, FAADA elogia aquesta acció com un camí a seguir. Arran d’aquesta acció, la Generalitat va anunciar que fa un seguiment d’un total de 25 casos de benestar animal d’èquids per diverses denúncies rebudes. Aquestes actuacions s’emmarquen dins del protocol elaborat pel Departament, amb la col·laboració de FAADA per a la gestió dels abandonaments o el manteniment en condicions inadequades de benestar animal d’èquids a Catalunya, el mateix protocol que des de FAADA es lamenta que no s’està aplicant.

La Generalitat reforçarà en els pròxims mesos el programa de controls anuals en explotacions de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès i el Vallès Occidental, on hi ha un nombre elevat d’èquids. Per altra part, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, juntament amb la Fundació Miranda, han publicat un tríptic per a les explotacions d’èquids amb finalitats no comercials amb l’objectiu de donar instruccions als propietaris d’èquids per al registre i el benestar animal.