«Si reduïm el patiment dels joves, estarem fent prevenció del suïcidi»

La Taula Comarcal de Salut Juvenil aborda, aquest dilluns 11 de desembre al matí, la prevenció del suïcidi i els primers auxilis psicològics. La trobada es fa al Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Isaac Lloveras participa en la jornada. És membre del comitè d'experts de la prevenció del suïcidi de la Direcció General d'Infància, Adolescència i Joventut i responsable de formació de l'Agència Catalana de Joventut en prevenció del suïcidi a la província de Girona i Barcelona.

El tema del suïcidi està deixant de ser tabú?

Des de la pandèmia, hi ha una sensibilitat més gran amb el tema del suïcidi. Parlar-ne no incita a un major suïcidi, sinó que el que estem fent és formar els professionals perquè és una problemàtica que es pot prevenir i és multifactorial. Implica un treball des de moltes àrees, des de joventut, serveis socials, salut, esports, cultura i educació que són les àrees des de les quals treballem més per poder fer aquesta prevenció de forma efectiva. Aquesta jornada pretén donar una informació molt bàsica i veurem les dades que tenim dins l’àmbit de Catalunya. Demostrarem que no tenim un problema pel que fa als suïcidis consumats, però sí que el que hem observat és que, en els darrers anys, hi ha hagut un augment en la ideació del suïcidi en aquest col·lectiu. Hi podem fer molt.

A què es deu aquest fet?

Hi ha hagut un malestar tant a escala psíquica com emocional de les persones adolescents i joves i això no té a veure amb un canvi biològic, sinó amb un canvi en el seu context i és aquí on podem preparar-nos en l’àmbit del territori, amb els professionals i les famílies per fer prevenció i donar millors eines a les persones joves. És una problemàtica de salut pública i és una problemàtica que es pot prevenir.

Es treballen factors com el bullying per prevenir els suïcidis?

El bullying és un dels factors, però s’està treballant des d’educació i cada vegada observem que aquest assetjament es produeix menys i amb menor intensitat dins dels centres educatius. Això condueix a un millor benestar. Tenim altres factors que han contribuït al fet que el col·lectiu tingui més dificultats: des de temes d’emancipació, temes econòmics, canvi climàtic, des de diferents angoixes que són estructurals com, per exemple, que tenim poc accés a serveis de salut mental, ja que estem a la cua d’Europa en el nombre de psicòlegs clínics dins el nostre sistema públic de salut. Me n’alegro molt quan diferents territoris diuen què podem fer per millorar aquesta detecció i aquesta intervenció amb relació al malestar social i emocional de les nostres persones joves.

Amb quines edats es treballa?

Treballarem amb joves des dels 12 fins als 30 o 35 anys. Als nostres joves, cada cop més els costa emancipar-se perquè l’accés a l’habitatge s’està complicant moltíssim, la inflació els afecta, hi ha una precarietat laboral que els dificulta fer coses que són típiques d’aquesta etapa evolutiva i això fa que cada vegada tinguem joves amb una edat més avançada, per qüestions socials. Les coses que els agradaria fer no les poden dur a terme i això té unes conseqüències pel que fa a la salut mental.

Es té en compte la perspectiva de gènere?

Tenim diferències quan parlem de suïcidis consumats i d’intents de suïcidi. Haurem de prestar especial atenció a les noies, perquè tenen més dificultats a l’hora de tenir accés a aquest suport. Els factors ambientals com la soledat, els trastorns afectius, mentals, o com l’emancipació, el racisme, la xenofòbia, el masclisme, entre altres, els estan dificultant que obtinguin aquest benestar. També veiem que els nois o els homes tenen una probabilitat més elevada de morir per suïcidi, així que aquesta perspectiva de gènere s’inclou en la seva prevenció.

De quina manera influeix la depressió?

És un factor de risc més, al qual hauríem de prestar especial atenció. Però ni totes les persones amb depressió tenen aquestes ideacions, ni totes les persones que tenen conductes suïcides tenen perquè tenir depressió.

Quan un jove diu que no té ganes de viure, quin engranatge es posa en marxa?

S’haurà d’actuar de forma comunitària, amb la família, però també forma part d’aquesta responsabilitat veure de quina forma també les administracions públiques poden facilitar suport en matèria de salut mental, com les podem coordinar amb associacions o entitats del territori, com els podem facilitar l’accés a l’habitatge, com coordinem tot plegat perquè aquests factors ambientals millorin perquè el que sabem és que les persones no volen morir, el que volen és deixar de patir. Si reduïm aquest patiment, estarem fent prevenció del suïcidi.

Els casos de suïcidi augmenten?

No tenim xifres molt específiques de l’Alt Empordà, però el que cal aclarir és que no tenim un increment en morts per suïcidi en el col·lectiu adolescent i juvenil que sigui catastròfic. El que hem observat és que hi ha un augment de la conducta suïcida, de les planificacions i dels intents de suïcidi i aquí és on hem d’actuar. No volem generar alarmisme. Sí que hem vist un augment en el patiment de les persones joves i això ha provocat que hi hagi hagut aquest augment en la ideació, no en els suïcidis consumats.

És la primera causa de mort no natural entre els joves, per davant dels accidents de trànsit.

Durant els últims 20 anys, les polítiques que hem fet en trànsit han estat molt efectives, hem destinat molts i molts recursos i de forma eficient per reduir moltíssim el nombre d’accidents de trànsit i la mortalitat d’aquests. No és que ara de cop els suïcidis hagin superat aquestes morts per accident de trànsit, sinó que hem reduït de forma dràstica les morts per accident. Això ens indica que podem destinar recursos i prevenir aquestes morts per suïcidi.

Per a quan un Pla de Prevenció del Suïcidi en l’àmbit estatal?

A Catalunya, del 2021 al 2025, tenim un pla de prevenció de la conducta suïcida i s’estan fent diferents accions per millorar la prevenció del suïcidi. Espanya no el té, malgrat que l’OMS insta els estats a tenir-lo, però Catalunya, com Andalusia i el País Basc són comunitats autònomes que han fet el seu propi pla. L’any passat, per primer cop, es van fer anuncis del 061 amb persones que informaven que hi ha aquest recurs disponible on professionals formats i molt preparats ofereixen la seva ajuda davant aquesta ideació del suïcidi.

Com podem actuar davant una persona que ens digui que té aquesta intenció?

El suïcidi es pot prevenir, ens pot passar a tothom el fet de pensar-ho en algun moment. Hi ha tot un estigma que envolta la salut mental i el suïcidi específicament, però, cal que demani ajuda. La majoria de les persones que fan aquesta recerca d’ajuda, retornen al seu estat de benestar. La probabilitat de mantenir-se en vida augmenta moltíssim quan hi ha un professional de la salut mental o quan facilitem a les persones que es troben en aquesta situació l’accés a una xarxa de suport, sigui familiar, d’amistats, parella o comunitària. Una de les coses que més mal fa és aquesta solitud o la sensació de sentir-nos una càrrega per la nostra comunitat, família, amics o parella.

Girona registra el triple de suicidis d'homes que de dones