La continuïtat de la Fundació Clerch i Nicolau de Figueres penja d’un fil

La història dels segles XIX i XX a Figueres té un lloc reservat per a diversos casos de mecenatge empresarial per part de personatges destacats de la burgesia local que van acabar fent importants aportacions a la vida pública en forma de llegats i equipaments. Aquest serià el cas de Marià Vilallonga, promotor de l’Asil; Carles Cusí, Pau Pagès, impulsors de la sala Edison i el Jardí, respectivament, o Joan Clerch i Nicolau. Aquest darrer va anar més enllà de construir equipaments emblemàtics i va posar una de les primeres pedres locals de la formació professional.

Al testament, datat de 1907, Joan Clerch i Nicolau va deixar estipulat que el seu llegat patrimonial es destinava a la ciutat de Figueres mitjançant la constitució d’una Fundació «amb la voluntat que serveixi per a la formació dels figuerencs i figuerenques, especialment en coneixement de la cultura, les arts i els oficis». Poc després de la seva mort, l’any 1912, es va constituir el Patronat de la Fundació que porta el seu nom, que es reunia per primera vegada el 9 d’agost de 1913.

La història de l’entitat està vinculada a les vicissituds viscudes a la ciutat al llarg del segle XX. Amb el temps, la Fundació seria l’aixopluc d’activitats docents que avui podríem vincular plenament amb la formació professional i que en el seu moment es va anomenar Escola d’Arts i Oficis.

Encara que La Clerch, com se la coneix popularment, compleix plenament les seves funcions fundacionals amb una agenda d’activitats pletòrica, cent deu anys després d’haver fet realitat aquella voluntat testamentària, la Fundació podria desaparèixer com a tal. Encara que l’entitat té un règim d’actuació privada, amb un patronat propi que ara presideix Lluís Martínez –actual gerent de Fisersa–, el seu funcionament està tutelat i subvencionat per l’Ajuntament de Figueres, ja que la fundació, que és propietària de la seva seu del carrer Nou, no té capacitat per a generar prou recursos propis per al seu manteniment i aquesta és la mare dels ous. L’Ajuntament determina una part molt important d’usos i serveis de l’entitat a través del conveni anual.

Dependència econòmica

Aquesta dependència econòmica i el fet que, per voluntat municipal d’aquests darrers anys, el conveni d’actuació s’hagi anat renovant anualment –la qual cosa ha impedit a La Clerch actuar amb una planificació adequada a mitjà i llarg termini i, fins i tot, alguns anys ha calgut signar dos o tres convenis per a garantir la seva supervivència–, ha acabat desembocant en un problema, fins al punt que el pressupost de la Fundació d’aquest exercici 2023 encara està pendent d’aprovació. En el recent ple dels pressupostos del 2024 es van tirar endavant tres partides destinades a La Clerch per a garantir-ne el funcionament, però l’exalcaldessa Agnès Lladó va assegurar que s’ha arribat a «una situació límit» i l’alcalde, Jordi Masquef, de Junts, va especificar, per exemple, que l’Ajuntament ja havia fet saber a la UNED, una de les entitats aixoplugades a les instal·lacions de la Fundació, que l’any vinent no rebrà els 6.000 euros d’ajuts municipals.

En el rerefons de tot plegat, hi ha la inèrcia d’una relació entre l’Ajuntament i la Fundació Clerch i Nicolau que mai ha acabat d’estar lligada del tot. L’alcalde té clar que la situació «s’ha de resoldre» i no descarta «la seva dissolució» per a agilitzar la continuïtat de les moltes activitats docents que s’hi fan, un fet que Jordi Masquef «valora». Aquesta continuïtat està en mans de la pròxima reunió del patronat, en la qual es podrien prendre decisions al respecte. En cas de dissolució, l’edifici passaria a mans de l’Ajuntament.

L’alcalde té clar que la situació «s’ha de resoldre» i no descarta «la seva dissolució» per a agilitzar la continuïtat de les moltes activitats docents que s’hi fan, un fet que Jordi Masquef «valora».

La Clerch té una plantilla pròpia de vuit persones, quatre de les quals treballen en el carrer Nou i quatre en el Centre de Formació Ferran Sunyer i Balaguer. A hores d’ara, el volum d’activitats de La Clerch, dirigida per Maite Oliva, és molt alt i actua com a hotel d’entitats. Més de tres-centes persones estan apuntades als cursos de la UNED convencional i UNED Sènior +50 i moltes més participen en els altres cursos en diferents àmbits. És la seu del Consorci de Normalització Lingüística, acull els exàmens d’acreditació ACTIC i exposicions, fa tallers artesans, té l’Oficina Municipal d’Escolarització i també acull entitats diverses com el Grup Tramuntana 24 d’Alcohòlics Anònims i Al-Anon, l’Associació pel Dret a Morir Dignament, Genera, entre altres. Fins i tot el Consell Comarcal en depèn com a espai de trobades, cursos i reunions.

D’església evangèlica a escola inaugurada per Francesc Macià

Des de 1913, la Fundació Clerch i Nicolau va estar ubicada en diversos espais de la ciutat. No va ser fins al 1931 que l’entitat va adquirir l’immoble del carrer Nou –aleshores avinguda de la República– que havia acollit l’església evangèlica de la ciutat. L’estrena de la nova seu va tenir lloc el 1933 amb la presència del president Francesc Macià.

A partir del desenvolupament de la Ley General de Educación 14/1970, arreu del territori espanyol es varen crear nous centres escolars per acollir la Formació Professional promulgada a l’esmentada llei. A conseqüència d’aquest procés, l’any 1974, es va crear a Figueres l’Institut Narcís Monturiol –l’edifici es va inaugurar el 1979– amb una secció que depenia del Centro Nacional de Formación Profesional de Girona que, de forma provisional, s’instal·là a l’Escola d’Arts i Oficis de la Fundació Clerch i Nicolau. En el primer curs de funcionament (1974-1975), s’impartien les especialitats d’Electricitat i Delineació a una vintena d’alumnes. El curs següent, a més de les especialitats esmentades, es va introduir l’especialitat Administrativa. A partir de 2003, i fins a 2011, va acollir l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI Figueres). La seu de la Fundació, malgrat la seva utilitat, no ha gaudit de massa inversions de manteniment i millora aquests darrers anys.

Subscriu-te per seguir llegint