La història de l’Empordà s’explica a partir d’un fort component logístic en un territori de frontera que ha vist passar i arribar moltes civilitzacions. Encara avui es calcula que 12.000 camions carregats de tota mena de mercaderies travessen la comarca, majoritàriament amb destí cap a la resta d’Europa i de tornada amb nous productes.

Coincidint amb la celebració del primer centenari del Grup Padrosa, l’Ajuntament de la capital empordanesa ha acollit la jornada Figueres capital logística, un esdeveniment sectorial que ha tingut l’auditori dels Caputxins com a espai de referència per a escoltar ponents de diferents sectors tècnics, polítics i tecnològics.

Durant tot un dia, cinc taules de reflexió i debat van aportar, dijous passat, dades que expliquen el moment actual del transport, les problemàtiques laborals, els usos de les noves tecnologies i la recerca d’una sostenibilitat ambiental que no sempre està ben alineada amb la realitat dels fets. El regidor de Promoció Econòmica, Manel Rodríguez Plana, es va encarregar d’introduir l’acte evidenciant que el títol de la Jornada «era una clara declaració d’intencions» respecte a la voluntat figuerenca de liderar el desenvolupament de la logística en l’àmbit comarcal.

Per això no va estranyar a ningú que l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, acompanyat per l’exalcalde i Comissionat per a la transformació ferroviària, Joan Armangué, anunciés als assistents la voluntat de crear «una taula comarcal» que doni vida a les perspectives presents i de futur del gran hub logístic que es pot generar amb el triangle format per la plataforma del Far-Vilamalla, l’estació ferroviària de Portbou i el port de Palamós.

Abans, però, l’exconseller de Territori Pere Macias, implicat de ple en la renovació de Rodalies, va compartir la taula d’obertura amb Víctor Cusí, president d’EolicCat, i Pere Padrosa, CEO del grup empresarial centenari. Macias va referir-se a l’estat actual de les infraestructures del transport «entrades en una etapa de maduresa» que recomana treballar en tres aspectes com són «l’aprofitament de les existents, resoldre els colls d’ampolla i configurar els nodes logístics». L’enginyer garrotxí considera que «cal adequar millor l’AP-7 a les necessitats del territori» amb enllaços nous a la Jonquera i Figueres com a exemple, i la necessitat de resoldre el «coll d’ampolla» que suposa que l’autopista només tingui dos carrils en el tram jonquerenc. També va lamentar que les vies d’ample internacional que passen pel túnel del Portús «estiguin desaprofitades». «El node de Figueres té grans possibilitats», va concloure.

Víctor Cusí va remar a favor de la implantació de les energies renovables. «Dels 49 parcs eòlics que hi ha a Catalunya, a l’Empordà no n’hi ha cap», va dir, tot recordant que havia fundat la seva empresa particular a Figueres ara ha fet vint-i-cinc anys. «Necessitem posar molts aerogeneradors i plaques, hi ha molta feina a fer fins al 2030», va afegir.

Pere Padrosa Pierre va posar èmfasi en la importància de la col·laboració publicoprivada per avançar en tots els àmbits i va advertir que «si volem que l’Empordà sigui una Toscana, hem de trobar el model que ens cal». Tirant-se pedres sobre el teulat de la seva especialitat, Padrosa va defensar la importància del transport de mercaderies per tren per alliberar infraestructures viàries i va deixar clar que «si som o hem de ser capital logística, ho hem de fer mirant bé el territori». Es va mostrar crític amb el fet que a la Jonquera, els caps de setmana, els camions estiguin retinguts per les restriccions de pas de França mantenint «aturada l’economia productiva».

Jordi Masquef i Joan Armangué van explicar als assistents tot el pla de noves infraestructures que es preveuen per a Figueres i la seva àrea urbana. L’alcalde va aprofitar l’ocasió per a recordar que els projectes de l’Estat i la Generalitat sumen mig miler de milions d’euros: «No es pot desaprofitar una inversió d’aquesta envergadura», va dir abans d’admetre que, fins ara, «les administracions supramunicipals no s’havien portat bé amb Figueres».

L'arc mediterrani

La visió logística de l’arc mediterrani la van aportar Josep Maria Fortuny, del Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental, i Sergi Saurí, director del Cenit. La jornada es va cloure amb una taula rodona sobre el futur empresarial de la comarca. Miquel Roura (Ceres Roura), Joan Fornós (Aigües de Vilajuïga), Marc Solà (Collverd) i Aleix Dalmau (Can Garús) van posar deures a les administracions per a rebaixar pressions i augmentar la competitivitat territorial.

Amazon, amb 2.200 treballadors, no troba prou gent qualificada

La jornada Figueres Capital Logística va tenir entre els seus ponents a l’actual director del centre logístic d’Amazon al Far d’Empordà, Jordi Bellana, el qual va compartir taula amb Karina Gibert, investigadora en intel·ligència artificial, i Francesc Grau, expert en xarxes i noves tecnologies de la comunicació.

Tots tres van referir-se en diverses ocasions a la importància de la formació de professionals qualificats, un aspecte que va coincidir amb la presència dels alumnes del Cicle Formatiu de Logística dels Cendrassos a la sala. Bellana va explicar que el centre d’Amazon del Logis Empordà «és un dels més importants d’Europa» i que la seva funció és la de redistribuir mercaderies a altres centres i empreses, però que en cap cas des del Far es reparteix paqueteria al client final. En plena campanya nadalenca, Amazon dona feina a unes 2.200 persones «amb seixanta rols diferents». Bellana reconeix que «després de nou mesos de l’obertura del centre logístic encara ens costa trobar professionals de diferents perfils, com ara tècnics en robòtica» i que la recerca de treballadors qualificats «no és només en temes purs i durs de tecnologia».

Bellana, Grau i Gibert, participants de la jornada logística Santi Coll

Karina Gibert va especificar que «la falta de talent és generalitzat a Europa. No estem generant els professionals que necessitem». «El món tecnològic flueix i cada cop necessita més gent formada i el món educatiu va a velocitat dels diplodocus». Per Francesc Grau, «l’impacte d’Amazon en el territori és més gran del que ens pensem».

Tots tres van exposar la importància del transport públic. Per a Karina Gibert «la mobilitat de les persones també és logística» i Bellana va admetre que «gent de Salt o d’Olot que podien treballar amb nosaltres no ho han pogut fer per falta de transport adequat». 

Pendents del desenvolupament de la plataforma de la terminal ferroviària del Logis Empordà

Durant la seva intervenció inicial en l’acte de benvinguda de Figures capital logística, el director general de Transports del govern de la Generalitat, Oriol Martori, va destacar la «posició excepcional» de Figueres en aquest àmbit, sobre el qual va dir que «no hi ha logística si no hi ha empreses i negoci». En la seva intervenció, va donar per fet que la terminal de la plataforma ferroviària de Vilamalla i el Far d’Empordà ja tenia en marxa la primera fase, quan en realitat només hi ha l’antiga fase feta a tocar la part duanera i va preveure que es generarà «un creixement logístic amb una segona terminal» a partir del 2025 amb ample internacional.

Les empreses que operen en aquesta zona esperen des de fa temps aquestes terminals. El director d’Amazona, Jordi Bellana, va explicar que ara tot just reben el 10% de les mercaderies per tren i que s’han de descarregar a la plataforma del Voló.

La Iaeden-Salvem l’Empordà demana mesures ambientals i de transició energètica

Representants de la Iaeden-Salvem l’Empordà van assistir a la jornada logística de Figueres, intervenint en diferents taules. Des del seu punt de vista, «l’enfocament de la jornada era bàsicament sota una òptica empresarial –cosa que ja demostra el posicionament de l’Ajuntament–, sense rigor científic ni diversitat d’opinions. Semblaven organitzades per justificar el lot de propostes que estan preparant». L’entitat defensa que «la biodiversitat és la millor manera de combatre el canvi climàtic», per això ha presentat un plec de propostes a l’Ajuntament «per a la millora ambiental, mitigació i adaptació al canvi climàtic i transició energètica».