Les empreses de Vilamalla acumulen més del 37% de la facturació de l'Alt Empordà

De la gran multinacional de la distribució amb capital suís al petit botiguer del barri passant per empreses familiars de tota la vida, restauradors i gent que treballa la terra o surt (cada cop menys) al mar a pescar amb la seva barca. L’Alt Empordà té més de 2.500 empreses que, segons les darreres projeccions, aconseguiran que l’economia de la comarca acabi aquest 2023 recuperant els mateixos nivells d’abans de la pandèmia. La sotragada de la covid va ser molt forta en sectors claus per a l’Alt Empordà – bàsicament tots els que, d’una manera o altra, depenen del turisme –, però això ja comença a ser història. I les dades ho corroboren. L’any 2021, la facturació total de les empreses altempordaneses va ser de 4.722 milions d’euros; el 2022, de 5.411. I el 2023 serà més alta. «Amb el ‘boom turístic’ que hi ha hagut aquest any, tant l’Alt Empordà, com el Baix Empordà i la Selva, que es troben a la banda baixa d’aquest balanç, ja haurien de superar l’impacte de la covid», va explicar el catedràtic Joan Oliver en la recent presentació de l’anuari econòmic de les comarques gironines que publica el BBVA. Segons Oliver, basant-se en un índex que mesura, la riquesa generada (valor afegit brut o VAB), el Gironès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany ja van acabar el 2022 recuperant els nivells prepandèmics i aquest 2023 ho faran l’Alt Empordà i també el Baix Empordà i la Selva. Un desfasament d’un any que, va avisar Oliver, es podria explicar per una «excessiva dependència del sector serveis».

Una dependència que, en el cas de l’Alt Empordà, és molt clara. Per bé o per mal, més de quatre de cada cinc parts de la facturació total de la comarca està en mans d’empreses del sector serveis (81,8%). La resta es reparteix entre la indústria (12,7%), la construcció (4,1%) i l’1,4% que facturen les empreses del sector primari. Per posar els percentatges en un marc de referència, mentre a l’Alt Empordà la indústria té un pes de només el 12,7%, al conjunt de les comarques gironines és del 41,6% i, en un altre extrem, a la Garrotxa, del 70,1%.

Les empreses radicades a Vilamalla facturen el 37% del total de la xifra de negoci de totes les societat de la comarca

Entrant al detall de les principals empreses, per volum de facturació, de la comarca s’explica bé aquesta falta d’equilibri entre els serveis i la indústria. Així, i amb molta diferència, l’empresa més gran de l’Alt Empordà, és Transgourmet Ibérica, amb una facturació de més de mil milions d’euros anuals (1.016). L’antiga Miquel Alimentació, ara en mans d’un hòlding suís i amb seu a Vilamalla, està a anys llum del volum d’una empresa «tipus» de l’Alt Empordà. El 42% de les 2.698 empreses de la comarca que l’any 2021 van presentar els seus comptes tenien una facturació anual d’entre 100.000 i 500.000 euros; el 27% no arribava a aquests 100.000 euros i només l’1,6% (44 de les 2.698 empreses) superava els 10 milions d’euros per any de xifra de negoci.

En el rànquing de les 25 empreses amb la xifra de negoci més alta de la comarca l’any 2021, publicat per la Diputació de Girona, per darrere de Transgourmet Ibérica, hi apareixen només cinc firmes més amb una facturació superior als 100 milions d’euros: Àrea i Serveis Vilamalla (216), Global Tank de Vilamalla (136), Petrem Distribució de Figueres (132), Ibergdigest de Santa Llogaia d’Àlguema (128) i Transport Calsina Carré de Pont de Molins (114).

Continuant amb la llista, en el tram entre cinquanta i cent milions de xifra de negoci, només hi havia, amb els números oficials de l’any 2021, cinc firmes més. Tres de la Jonquera –Vent de France la Tramuntana (87 milions d’euros anuals), Oil-Albera (86) i Minio (66) –, una de Vilafant (Frigoríficos Cárnicos Las Forcas, 57) i una altra de Vilamalla (Garatge Plana, 52). Per darrere seu, totes entre 30 i 50 milions de facturació, hi apareixen empreses ben conegudes a la comarca com Rieju (Figueres), Gosbi (Santa Llogaia d’Àlguema) o Avanza i Alregi, les dues de Vilamalla.

Aquestes són les 25 empreses que més facturen a l'Alt Empordà

Empreses que marquen pobles

La presència de Transgourmet Ibèrica al polígon de Vilamalla, a banda d’altres societats de gran volum com Àrea i Serveis o Global Tank, provoca que el poble que ara té Albert Ramos d’alcalde acumuli gairebé el 40% de la facturació de les empreses de l’Alt Empordà. Segons les dades de la Diputació de Girona, les empreses radicades a Vilamalla varen facturar 1.756 milions d’euros, que representa un 37,2% del total comarcal.

Per entendre la potència empresarial de Vilamalla i el seu 37% una dada: hi ha 57 pobles de l’Alt Empordà que acumulen cadascun menys d’un 1% del volum total de la xifra de negoci empresarial de la comarca. És a dir, la ratlla de l’1%, només la sobrepassen Vilamalla i una desena de poblacions més. Són Figueres (17,9%), la Jonquera (8,8%), Castelló d’Empúries (5%), Santa Llogaia d’Àlguema (4,9%), Roses (4,7%), Vilafant (3,3%) Pont de Molins (2,7%), l’Escala (1,8%), Peralada (1,6%) i Sant Pere Pescador (1,2%).

La facturació per càpita mitjana dels pobles de la comarca és de 32.587 euros anuals, però les diferències són enormes

Facturació per càpita

En la mateixa línia, la coincidència d’empreses amb grans xifres de negocis en una població d’uns 1.200 habitants dispara la seva «facturació per càpita» molt per sobre de la mitjana de la comarca. Vilamalla (1.506.778 milers d’euros), Santa Llogaia d’Àlguema (606.892), Pont de Molins (233.519), la Jonquera (124.645), Vilaür (82.007), Palau de Santa Eulàlia (66.206), Siurana (51.809), el Far d’Empordà (46.897), Peralada (37.806), Llers (33.886) i Fortià (32.840) superen la mitjana de facturació per càpita de la comarca: 32.587.

A l’altre costat del rànquing, hi ha poblacions amb poques empreses de volums importants com la Selva de Mar, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Sant Mori o Rabós.

Més intermediaris que hostalers

Pel que fa al detall de l’activitat concreta de les empreses, el 25% de la xifra de negoci està dins el segment dels «intermediaris del comerç» impulsat per l’esmentada Transgourmet Ibérica mentre que, per exemple, «l’hostaleria» es queda en el 5%. Entremig hi ha «comerç al detall de combustibles» amb un 12,6%; «comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (10%)» i «comerç al detall en establiments no especialitzats». Per darrere apareixen «transport i emmagatzematge» (5%), «venda i reparació de vehicles de motor» (4,2%) i «productes alimentaris i begudes» (3,6%).

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info

Subscriu-te per seguir llegint