Efectius del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) han abocat uns 3.000 litres d'aigua regenerada procedent de la depuradora del Port de la Selva en una bassa del cap de Creus per afavorir la reproducció de diverses espècies d'amfibis. Es tracta d'una bassa històrica de Mas Ventós, on els experts havien comptabilitzat fins a set espècies d'amfibis com el tritó verd, la salamandra o el gripau però que la sequera acumulada ha deixat completament seca. "És una de les millors basses que tenim, crucial per a la seva reproducció", explica el director del parc, Ponç Feliu. Es tracta d'una mesura excepcional en un any "extremadament dolent" pel que fa a la pluviometria.

La iniciativa va sorgir a petició de la Societat Catalana d'Herpetologia, una entitat que agrupa experts en amfibis i el GEPIF va proposar fer-ho amb aigua regenerada que acumulen en aquest dipòsit.

La del Mas Ventós és una bassa antiga que tradicionalment s'abastia d'una déu però que arran de l'extrema sequera que pateix la zona havia quedat completament seca. Els experts hi havien arribat a localitzar fins a set espècies diferents d'amfibis. Entre elles, el tritó verd -una espècie protegida no amenaçada- però també poblacions de salamandra, gripau corredor o reineta, a més de ser un punt clau per a la fauna (ocells, mamífers i invertebrats aquàtics) de la serra de Rodes.

De fet, de tritó verd a Catalunya només se'n pot trobar en dues grans zones: al nord-est (sobretot a Girona i Barcelona) i al sud-est (Terres de l'Ebre). Tot i que es pot trobar en bases amb molta vegetació tot l'any on es reprodueix, normalment té un cicle aquàtic i un altre terrestre, sortint del aigua fora del període de cria de la primavera.

Ara és precisament quan les femelles estan buscant hàbitats aquàtics on posar els ous. La previsió és que en les properes setmanes es pugui comprovar si la mesura ha tingut èxit i s'ha aconseguit que aquests amfibis tornin a trobar un lloc on reproduir-se.

De fet, aquesta és la primera vegada que es fa una actuació d'aquestes característiques al parc i que no està previst repetir-la a cap altre punt. "Aquesta és una de les millors basses que tenim al Cap de Creus", insisteix Feliu. La mesura, a més, permet donar un ús "mediambiental" a l'aigua. Tancant, d'alguna manera, el cercle.

El cap d'equip del GEPIF de Vilamalla, Eduard Ortega, explica que el dipòsit -que es va omplir entre els mesos maig i juny- per casos d'incendi compta amb uns 100.000 litres i que se n'han extret 3.000 per abocar a la bassa.

Sequera "acumulada"

Feliu diu que es tracta del primer hivern sense aigua i remarca que la sequera acumulada a la zona, amb tres anys amb poca pluja, ha fet perdre un gran nombre dels hàbitats que tenien aquestes espècies. "Hi ha hagut una 150 litres per metres quadrat, el que equivaldria a un clima semidesèrtic", remarca Feliu.