L’Ajuntament de Figueres aprova el pressupost del 2024 amb un únic vot en contra

L’Ajuntament de Figueres ha aprovat inicialment el pressupost municipal per al 2024 un mes abans d’acabar l’actual exercici. L’aprovació ha prosperat amb els tretze vots favorables dels regidors de Junts, sis abstencions per part del PSC, ERC i PP, i l’únic vot negatiu de la CUP. L’edil de Vox es va absentar del ple extraordinari d’aquest dilluns. Per part socialista, Pere Casellas argumenta l’abstenció pel fet que els números presentats «no estan tan lluny» com els seus. Mostrar la seva sorpresa per l’aparició d’una errada de 650.000 euros en el pressupost vigent i troba a faltar l’impuls els projectes de reforma de l’avinguda Perpinyà i el carrer Tapis. Agnès Lladó (ERC) per la seva part, demana «una reflexió important» pel que fa a la planificació d’equipaments esportius i una «postura clara» sobre el futur de l’escola Carme Guasch. «Sí, es farà», assegura l’alcalde. Àngela Domènech (PP) garanteix «un seguiment de l’execució» dels comptes i Xavier Colomer (CUP) troba a faltar molt més esforç en polítiques socials, d’habitatge i educatives, en la lluita pel català i qüestiona la inversió en càmeres lectores de matrícules. "Una bona educació va directament relacionada amb el civisme", ha recordat.

Els comptes proposats pel govern de Jordi Masquef, és de 75,6 milions d’euros, un 6,76% més que els d’aquest 2023, en el qual hi ha hagut un important forat en el capítol d’ingressos a causa de la venda fallida de la Casa Nouvilas i la inconsistència de la previsió de quasi un milió d’euros d’entrades per l’obertura de la Casa Natal dels Dalí.

Del capítol d’inversions, xifrat en 7,5 milions d’euros (+4,5%) en destaquen l’execució del projecte de reforma de la pujada del Castell, provinent del mandat anterior, amb 712.000 euros finançats amb els Fons Next Generation, i la intenció de cobrir la pista poliesportiva annexa al pavelló Rafel Mora, amb una previsió de 550.000 euros. En aquest capítol d’intencions inversores hi ha una partida de 600.000 euros que el Govern vol destinar a reprendre les obres de rehabilitació de l’edifici del casino Menestral. En el cas de la construcció de la nova escola Carme Guasch idarné, el govern aplica el «principi de prudència» a l’espera que es tanqui el litigi judicial que envolta el procés urbanístic que es va seguir en el seu moment i que impedeix avançar amb la redacció definitiva del projecte.

Filar prim

Tant l’alcalde Masquef, com la primera tinent d’alcalde, Carme Martínez, i el regidor d’Hisenda, Ramon Pastoret, reconeixen que a l’hora de fer els números han «filat prim» per ajustar al màxim les despeses i els ingressos previstos, aconseguint un pressupost de contenció que «no és el que ens hauria agradat fer, partint de zero, però hi ha situacions que hem d’assumir. La nostra voluntat acaba on comença la realitat del context actual, amb alguna motxilla heretada», diu el batlle figuerenc, per al qual aquest fet «no és excusa per a no assumir plenament tots els comptes que presentem».

Ramon Pastoret matisa que aquesta contenció pressupostària es deriva del fet que «ens hem mirat les despeses una a una, la intenció és portar un control pressupostari molt estricte. Fent això esperem transmetre aquesta voluntat a totes les persones de l’Ajuntament que gestionen el pressupost dia a dia. Al mateix temps –afegeix–, també volem que la màquina no pari i d’aquí que es contempli un increment, encara que moderat, de l’endeutament». Masquef rebla el clau d’aquest increment explicant que «les inversions previstes seran finançades en gran part amb una operació de préstec», però avisa que aquesta intenció «no ha d’inquietar a ningú» perquè «l’endeutament de l’Ajuntament i de Fisersa és del 50,20% i encara queda molt de marge per recórrer».

Error car de 650.000 euros

En el moment d’explicar el pressupost, l’alcalde i el regidor d’Hisenda han donat a conèixer una «errada de càlcul» de Recursos Humans comesa en els comptes municipals vigents i que ha estat de 650.000 euros. Masquef deixa clar que dir-ho «no és recriminar cap error polític», tot i que és una realitat que ha llastrat els comptes del 2024.