«Hem de sortir del sexe genitalitzat per adaptar-nos a aquests processos»

Durant la jornada del dia 23 sobre sexualitat i càncer a Figueres, Marina Castro, psicòloga i terapeuta sexual i de parella de l’Espai terapèutic ONIA, impartirà un taller titulat Sexualitat més enllà del càncer per proporcionar estratègies i eines per a restaurar la seva vida sexual i millorar la seva qualitat de vida.

Com s’ha d’entendre la sexualitat en el procés del càncer?

La sexualitat és un aspecte integral de la salut sexual. Implica no només el cos i el plaer, sinó també l’afecte, la comunicació, la connexió i l’amor en les relacions. És essencial allunyar-se d’una perspectiva exclusivament genital i coitocentrista per adaptar-se als canvis en la vida, sigui a causa d’una malaltia o les seves possibles seqüeles, ja que els problemes derivats del càncer i dels tractaments poden arribar a invalidar allò que s’ha considerat col·loquialment com a sexe. En aquests moments, les persones poden reconsiderar com han experimentat la seva sexualitat fins ara, perquè les seqüeles podrien requerir ajustaments en aquest àmbit.

Quins efectes emocionals ocasionen els problemes de sexualitat en els pacients de càncer i com es poden abordar?

La sexualitat no sempre és un factor en consideració en aquell moment també per un tema de prioritats vitals i podem viure sense sexe. En el complex procés de diagnòstic i tractament del càncer, és essencial abordar de manera integral tant les repercussions físiques com les emocionals. Les cicatrius i ajustaments necessaris, especialment en casos com el càncer de mama, poden tenir un impacte significatiu en l’autoimatge i la qualitat de vida. És crucial que, des d’una perspectiva psicològica, es reconegui que viure i sobreviure prenen precedència sobre altres consideracions. Per gaudir dels beneficis no fa falta fer un coit, hi ha moltes pràctiques i podem obrir la ment a una sexualitat molt més àmplia que en realitat és el que hauria de fer tota la població. En el moment que no pots fer una pràctica sexual, és quan prenem decisions. Si em retiro de la sexualitat perquè no puc fer sexe estàndard, cal ampliar aquesta visió que té molt més a veure amb els afectes, amb l’autoestima, amb sentir-se bé amb un mateix, amb el plaer compartit. Hem de canviar la visió de la sexualitat per fer una bona adaptació en aquests processos.

Com podem millorar la sensibilització i l’educació entre els professionals de la salut?

Prevenir el deteriorament físic és clau; per exemple, l’ús d’hidratants durant el tractament pot mitigar la sequedat dels teixits, preservar la seva funcionalitat i elasticitat, i evitar la disminució de la sensibilitat. És igualment important que els professionals mèdics estiguin informats sobre les estratègies i pràctiques que facilitin la recuperació de la sexualitat després del càncer. Aquest coneixement pot ser fonamental per permetre que les persones, un cop en condicions de recuperar el sentit ple d’una vida activa, puguin restablir aquesta dimensió essencial que pot haver quedat en segon pla durant el tractament.

Com s’aborda aquesta recuperació?

El fet que per un procés mèdic o psicològicament difícil, la sexualitat quedi aparcada també fa que com menys sexe tens, menys ganes tens. Llavors hi ha d’haver un procés de recuperar la sexualitat gradualment, i si aquesta no s’ha perdut encara, millor. El fet d’anar perdent la sexualitat té a veure amb un mateix o una mateixa, però també afectarà i pot ser molt greument a la relació de parell perquè és el més íntim que fas amb la teva parella en l’àmbit d’aquesta compenetració d’un amb l’altre. És important que la sexualitat no es perdi una altra cosa. De vegades fa falta una consciència i una voluntat de cuidar aquesta esfera i no sempre la gent sap com fer-ho. Moltes vegades des de la pressió, des de la crítica, des de l’exigència pròpia el que s’aconsegueix és sentir-se molt malament amb aquesta sexualitat, per tant, s’ha de fer un acompanyament i no tant una crítica.