Figueres tornarà a utilitzar glifosat per a combatre les "males herbes" del carrer

El ple de l'Ajuntament aprova revertir l'acord municipal de 2016 en no haver trobat alternatives efectives

Herbes en una vorera de l'Eixample de Figueres, aquest divendres.

Herbes en una vorera de l'Eixample de Figueres, aquest divendres. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

El ple de l'Ajuntament de Figueres ha aprovat revertir l'acord municipal de 2016 que prohibia l'ús de glifosat perquè no ha trobat alternatives efectives per a combatre el creixement descontrolat de vegetació a la via pública. La proposta ha estat defensada per la primera tinent d'alcalde, Carme Martínez, responsable del manteniment urbà, després de constatar que al llarg d'aquests darrers set anys els mètodes emprats per a resoldre el problema "no han estat satisfactoris".

El glifosat és un herbicida d'ampli espectre no selectiu, que durant anys ha estat el més utilitzat tant en agricultura com en jardineria. Anys enrere va ser qualificat per l'OMS com a "probablement cancerigen". Aquest fet va generar una iniciativa ciutadana en l'àmbit europeu, que va recollir més d'un milió de signatures, per a instar a la seva la prohibició. La UE, però, tot i reconèixer aquesta probabilitat, va allargar deu anys més el seu ús perquè no ha aparegut cap estudi contrastat definitiu sobre la perillositat cancerígena del producte.

La proposta del govern municipal ha tingut el suport dels grups municipals de Junts, PSC, PP i Vox. La portaveu d'ERC i exalcaldessa Agnès Lladó ha argumentat l'abstenció republicana perquè no ha estat consultada la Iaeden, la principal entitat ecologista del territori, sobre aquest assumpte, tot i que ha admès ser "conscient que hi ha molts espais afectats" per la proliferació de vegetació salvatge.Pere Casellas (PSC) ha fet costat al Govern amb un contundent "no hi ha manera", en referir-se als mètodes emprats fins ara. L'únic vot advers ha estat el de Xavier Colomer (CUP), ja que considera que cal tenir en compte la "dicotomia" entre la salut i "cap on anem tots plegats" en l'àmbit ambiental.

El 2016, la prohibició del glifosat es va prendre per unanimitat, però des d'aleshores la presència d'herbes en voreres, places i altres espais públics han estat una queixa constant dels ciutadans contra l'Ajuntament, el qual ha esmerçat molts esforços humans i econòmics per erradicar-les, sense èxit. També hi ha un alt cost de deteriorament de paviments i altres elements urbans a causa del creixement de l'acció de les plantes, segons Martínez. L'alcalde Jordi Masquef ha matisat que l'ús dels herbicides serà "moderat" i que en cap cas s'utilitzaran en espais sensibles, com poden ser les zones escolars.

TEMES