El Pla d’usos, l’escull més important per al Parc de Cap de Creus

La celebració dels 25 anys de la creació del Parc Natural de Cap de Creus ha tingut dos capítols enguany i ambdós han estat protagonitzats per les explicacions científiques que donen valor a tot el conjunt del parc. I en totes dues ha planejat un tema calent, la redacció i aplicació del PRUG, el Pla Rector d’Ús i Gestió del seu àmbit marí.

El 12 de març, coincidint amb la data del 25è aniversari de l’aprovació de la llei per part del Parlament de Catalunya, va tenir lloc una trobada de l’equip del Parc amb col·laboradors, representants institucionals i amics d’aquest espai natural. Es va fer al mas dels Caials de Cadaqués, quan tot just l’equip del parc estava preparant el seu trasllat des del palau de l’Abat de Sant Pere de Rodes fins a l’antic CAT de Vilajuïga. Diumenge va tenir lloc la celebració formal d’un aniversari que, segons Ponç Feliu, el director de l’espai natural, «ha de donar un nou impuls al parc».

Un principi de nova etapa que arrenca amb un pòsit important de feina feta durant aquests darrers anys i que ha estat resumida en l’exposició fotogràfica de Xavier Turrà que mostra els treballs i la dedicació que cada dia reben els vuit municipis que formen part del parc natural des de 1998. En tots dos escenaris commemoratius, hi han participat els titulars de les alcaldies i regidories de cada municipi, amb els relleus produïts a les passades municipals. Per això l’encarregada d’obrir el discurs inaugural de la nova seu va ser l’alcaldessa de Vilajuïga, Joana Cobo, qui va agafar el relleu del seu predecessor, Xavier Llorente, també present a l’acte. Cobo va destacar que, des de l’Ajuntament, «tots vam remar a favor» de poder concloure la cessió de l’antic CAT a la Conselleria d’Acció Climàtica, sense oblidar la feina de l’anterior equip de govern i de qui fou directora del Parc, Victòria Riera.

"Hem de mirar el futur amb una visió més àmplia i inclusiva"

L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana, va parlar com a presidenta en funcions de la Junta Rectora, càrrec que ha heretat de la rosinca Montse Mindan. Ambdues, des de la seva posició de representació del territori, no se n’han estat aquests darrers anys de reivindicar la necessitat que aquest «se senti i estigui plenament representat en les decisions que es prenguin a l’hora de redactar i aplicar el PRUG», un pla que ha d’establir les regles de joc en què es pot fer i que no es pot fer dins de l’espai marítim del parc i que inclou temes tan delicats com el fondeig, la pesca, l’activitat submarina o la navegació recreativa. Diumenge, a Vilajuïga, Pia Serinyana va ser molt clara: «Avui és un moment important per sa nostra comunitat, ja que ens dona l’oportunitat de reflexionar sobre el futur, celebrar els èxits del present i reconèixer ses àrees que hem de millorar. Hem de mirar el futur amb una visió més àmplia i inclusiva» i va ressaltar que, malgrat la molta feina feta, «és just reconèixer que no sempre s’ha tingut en compte les necessitats i ses veus de la gent del poble, del territori». En el costat positiu, Serinyana destaca la regulació dels accessos per a evitar la sobresaturació de visitants com a exemple de cooperació entre els ajuntaments i el parc, els 6 MEUR rebuts entre Cadaqués i Roses per a abordar projectes ambientals. I també la col·laboració conjunta per a reduir la població de senglars al port de la Selva i la Selva de Mar, «la qual cosa demostra que la conservació de la natura i ses tradicions locals no han de ser necessàriament contradictòries».

El conseller Mascort creu que seria «incomprensible» no fer el parc eòlic marí a Roses

Sobre el PRUG, Serinyana va reconèixer que «aquest instrument és de vital importància» i que la seva aprovació «requereix un alt grau de col·laboració i consens de ses parts interessades del territori». El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va assegurar diumenge que s’han fet «centenars de reunions amb els sectors implicats» i que l’objectiu és poder «treure’l a exposició pública abans de finals d’any i per intentar aprovar-lo el 2024». El PRUG tindrà una vigència de quatre anys.

El director del Parc, Ponç Feliu, va destacar que cap de Creus reuneix «l’essència de la mediterraneïtat» i que el parc, «la cultura i la natura són indissolubles».

El director del Parc, Ponç Feliu, va destacar que cap de Creus reuneix «l’essència de la mediterraneïtat» i que el parc, «la cultura i la natura són indissolubles». Per a ell, els grans reptes són «fer compatibles la conservació amb l’ús públic», lluitar a fons contra el canvi climàtic i els seus efectes, amb la potenciació dels espais oberts i el paisatge de mosaic. Entre els projectes de futur el parc, hi ha la reordenació de la punta del Far i la millora del camí vell, la instal·lació d’un nou centre d’informació a s’Alqueria, l’adquisició de la finca de mas Ventós i impulsar el turisme sostenible a partir de la carta europea que ja està en la seva segona fase. 

Un ric món submarí, la prolífica història humana, la rellevància de la pedra seca i el lligam mitològic

El programa de la doble celebració de l’estrena de la nova seu del Parc Natural de Cap de Creus i dels seus primers 25 anys va tenir com a protagonistes un rellevant grup d’investigadors, naturalistes i científics que, amb la seva feina, han posat èmfasi en l’alta rellevància patrimonial de l’espai. Boris Weitzman va ser el primer a dirigir-se al públic en el nou auditori de Vilajuïga per explicar les bondats de la biodiversitat marina de la «joia de la corona» del parc i que representa un 22% de la seva part protegida.

Després hi va haver dues presentacions consecutives vinculades a llibres que exploren el potencial patrimonial de la història humana. Jenar Fèlix va parlar del seu treball sobre la pedra seca com a eina «que va solucionar multitud d’aspectes del món rural». Va fer especial esment a «un element genuí, com són les baumes morades, documentades des de l’edat de Bronze» i de les quals hi ha un centenar a la zona.

Arnald Plujà va explicar la gran feina de recerca feta fins a aconseguir publicar el llibre Masos de Cap de Creus, amb dues-centes construccions plenament documentades i unes dues-centes més localitzades. «Fa trenta anys, quan es parlava d’aquest territori, no hi havia ni una sola paraula dedicada al patrimoni de les persones». Les seves investigacions han permès treure a la llum la importància del poblament humà. També va lamentar que aquests darrers deu anys s’hagi accelerat l’enrunament de la gran majoria d’aquestes construccions. La cirereta la va posar Josep Maria Dacosta amb una singular proposta que vincula el parc i la seva evolució amb els déus mitològics, totes elles molt ben trobades. 

L’acte va comptar amb la projecció d’un documental, en el qual es recorda Josep Maria Salvatella com a diputat ponent de la Llei del parc i una exposició de barraques de pedra seca fetes a escala per Joan Manuel Tajadura.