Figueres recupera les visites nocturnes al cementiri

Figueres recupera les visites nocturnes al cementiri municipal per conèixer aquest espai patrimonial de la ciutat. Es faran dues visites, per a 175 persones cada una, a l’entorn de Tots Sants. La primera tindrà lloc el dia 28 d’octubre i la segona, el 4 de novembre. Aniran a càrrec del metge forense Narcís Bardalet, la historiadora de l’Art i regidora de Cultura, Mariona Seguranyes i el biòleg Josep Maria Dacosta. En aquestes visites s’explicaran els elements escultòrics més importants del cementiri, es resseguirà la història i les circumstàncies de la mort d’alguns dels personatges que hi van ésser enterrats i la diversitat d’espècies que hi conviuen i anècdotes. Tot plegat sota la llum de les espelmes d'una acurada il·luminació que anirà a càrrec de Bruno Pérez.

La visita del dia 28 d’octubre, anirà precedida per una conferència introductòria a càrrec de Joan Manuel Soldevilla, amb el títol El misteri dels anglesos del cementiri de Figueres, entorn a la família d’editors protestants López Murray, al tanatori de Figueres, a les 19.30h.

La visita nocturna del dia 4 de novembre serà a les 20.30h, amb els mateixos participants. Aquesta s’emmarca en el Festival Som Cultura del Patronat de Turisme de la Costa Brava i Pirineu de Girona.

Les entrades de les visites, que tenen un preu de 3 euros, es podran adquirir a partir del 17 d’octubre a les 12 del migdia.

El valor patrimonial del cementiri de Figueres

Les visites nocturnes al cementiri permetran descobrir el seu ric patrimoni funerari i els personatges il·lustres que s'hi troben enterrats. I és que el cementiri de Figueres custodia un patrimoni escultòric i funerari de gran valor, on destaquen, entre altres, les escultures de Josep Llimona, Venanci Vallmitjana, Manel Fuxà, Frederic Marès i Artur Novoa. També és un espai molt ric en panteons funeraris, dels que destaquen especialment els projectats pels arquitectes Leandre Albareda, Josep Azemar, Emili Blanch i Josep Pelayo Martínez.

Alhora és molt rellevant la part del cementiri maçònic, a través del qual trobem les arrels de la Figueres del segle XIX. Destaquen tombes maçòniques, austeres i amb la simbologia del culte de Salomon: escaires, triangles, regles o compassos. Això explica la presència d'una important lògia maçònica a Figueres, pels volts del 1880. En aquest apartat hi ha enterrats l'advocat Enric Serra, el doctor Lluís López-Rodríguez, o el catedràtic de Física i Química de l'institut de Figueres, alcalde de Figueres i relacionat amb el partit republicà federal Joan Maria Bofill, membre de la lògia Llum de Figueres.