Martí Guinart ens rep en el despatx del primer pis de l’Ajuntament. Ha assumit un paper important en el nou govern municipal com a mà dreta de l’alcalde Josep Bofill. Amb ell repassem alguns dels projectes claus d’aquesta legislatura.

Després de l’experiència de l’anterior mandat, a l’actual cartipàs li ha tocat pujar a un esglaó rellevant del govern local. Nota el pes de la responsabilitat?

Evidentment, és així. He d’estar molt més atent a totes les àrees. Abans gestionava Patrimoni Històric, que era una de les seccions de Cultura i ara em toca gestionar aquest departament juntament amb Promoció Econòmica i Turisme. Tinc moltes ganes de fer-ho bé i procuro situar-me per estar al cas de tot. Seguim el camí marcat en l’anterior etapa de l’alcalde Víctor Puga amb totes les renovacions que han calgut.

El fet de poder governar amb una majoria còmoda fa que tot sigui relativament més senzill?

Sí, tot fa pensar que hauria de ser així, encara que tot indica que aquest mandat serà un xic diferent de com van ser els quatre anys anteriors, ja que se’ns presenta una oposició més frontal per part d’alguns grups municipals.

També els deu preocupar que la situació econòmica es pugui veure enterbolida per les intencions del Govern de disposar dels estalvis municipals per a eixugar dèficits de l’Estat. Parlant clar, que la disponibilitat econòmica no sigui la mateixa que hi ha hagut fins ara?

Ens preocupa molt, sobretot, perquè han augmentat molt les despeses. Hi ha diversos serveis que abans donàvem per un preu i que ara s’ha apujat molt. Això estressa la disponibilitat econòmica de l’Ajuntament, ens fa pensar que haurem d’ajustar la fiscalitat a aquesta realitat. Tot i això, tenim la sort d’haver fet una gestió econòmica molt correcta, aquests darrers anys, i ens trobem en una situació positiva comparada amb la d’altres ajuntaments. Podem estar tranquils, però hem de ser prudents.

«A l’Escala, rebem un turisme familiar consolidat que ens permet allargar la temporada»

El gran motor econòmic de l’Escala és el turisme. La part forta de la temporada acaba ara, han fet balanç de com ha anat aquest any?

Encara no, perquè per sort ja fa un temps que se’ns està allargant per darrere, cap a la tardor. Estem convençuts d’aquest allargament i fa anys que hi treballem. A l’Escala, rebem un turisme consolidat que ens permet allargar la temporada cap a l’octubre. Serà aleshores quan farem la valoració corresponent. L’any passat i, segurament aquest, ens han permès recuperar la situació prepandèmica amb alguns aspectes que han millorat i amb altres que no. Quan tinguem totes les dades, podrem fer una anàlisi més profunda. Sí que és cert que podem parlar de retorn a la normalitat després del gran sotrac de la Covid. Les bases de la recuperació ja es van posar des de l’àrea de Turisme quan estava en mans de Marta Rodeja, que va fer un gran treball al costat de l’excel·lent equip tècnic que encapçala Carme Formatjé.

En el conjunt de l’oferta turística de l’Escala, el sector privat segueix bé aquest ritme d’allargament de la temporada, mantenint els establiments turístics oberts aprofitant les activitats que s’organitzen des de l’Ajuntament per aconseguir-ho?

N’hi ha molts que sí, cada vegada són més conscients d’aquesta realitat. Per part nostra, de l’Ajuntament, amb el suport de les entitats que hi participen, fa molts anys que treballem en aquest sentit. La Festa de la Sal de setembre ha arribat a la vint-i-sisena edició. Ara començarem la trenta-tresena edició de la Festa de l’Anxova i tot seguit vindrà la Ruta de la Tapa. Són activitats que tenen el clar objectiu de potenciar la vinguda de gent a l’Escala durant la tardor. La Ruta de la Tapa la fem en col·laboració estreta amb els restaurants. Ara, és ben clar que, per molt que l’Ajuntament tingui una idea o generi una iniciativa, sense el suport de les empreses privades seria impossible fer-ho. I el procés també és a la inversa, quan és la iniciativa privada que ens proposa coses que són interessants per a l’Escala. Tenim molt bona relació amb la Unió de Botiguers i Empresaris Turístics (UBET) i que ara ha renovat la junta amb gent que té moltes ganes de fer coses.

«El més assenyat serà prioritzar un dels dos equipaments, o la nova biblioteca o l’auditori»

L’Escala no s’explica sense el seu patrimoni, és una bona carta de presentació per a l’oferta del municipi.

Sí, és una de les potes fonamentals de la nostra oferta, com molt bé dius. I també és un fet diferencial. Les dades ens ho diuen. Sabem prou bé que en els balanços anuals de cada temporada, allò que la gent busca més és el sol i platja, és el gruix del turisme que tenim, tant a l’Escala com a la resta del nostre entorn. Però quan mires trànsit en els webs o peticions d’informació a les oficines de Turisme, hi ha moltes peticions relacionades amb la Festa de la Sal, les ruïnes d’Empúries, els museus, les rutes de patrimoni... Com deia, és una de les potes principals de la nostra oferta i que més ens ajuda a tenir un turisme de qualitat, que és el nostre objectiu, o una classe de turisme més interessat en les qualitats del nostre poble.

Aquests darrers anys hi ha hagut diferents intents de formar part dels catàlegs de protecció de la Unesco, bé sigui pel jaciment grecoromà o com a reserva de la biosfera. El projecte més avançat sembla que és el de declaració de Patrimoni Cultural per a la Festa de la Sal. Són optimistes al respecte?

Sí, el darrer pas que hem superat és el filtre de la Generalitat per a enviar la nostra candidatura a Madrid.

És una candidatura ferma, doncs?

S’enviarà en solitari, però sabem que és molt complicat i estem treballant per formar coalicions amb altres propostes per a reforçar-les. Sabem que ara la Unesco allò que valora més són les candidatures de països que no tenen gaires declaracions i no és el cas de Catalunya i de l’Estat espanyol. Primer provarem d’anar en solitari, perquè complim de llarg tots els requisits que es demanen, començant pel de les bones pràctiques. Per si sola, la candidatura de la Festa de la Sal ho té tot per a obtenir la declaració de la Unesco, però hem de ser prudents i tenir en compte els aspectes que he comentat.

«En aquest mandat, se'ns presenta una oposició més frontal per part d'alguns grups municipals»

Amb la perspectiva dels temps, si algú va dubtar de l’esforç i la forta inversió que va caldre per a restaurar l’Alfolí de la Sal, ara ja no pensaria el mateix, veient la rendibilitat d’usos que ofereix. Hi està d’acord?

Totalment. Es veu cada dia, ha generat un nou punt d’activitat cultural en el nucli antic. Fa temps que tenim clar quina és la potencialitat del nostre patrimoni i que cal protegir-lo i impulsar-lo. Per això l’any 2020 vam promoure la declaració d’un BCIN (bé cultural d’interès nacional) com a zona d’interès etnològic, en la qual hi ha diverses finques importants, algunes públiques i altres privades. Quan la declaració sigui un fet, ara està en procés, ens plantejarem la compra d’alguna finca més, com ja hem fet amb Vilanera. L’Alfolí ha tardat vint anys a ser una realitat i és cert que ara ningú discuteix la seva utilitat i rellevància.

Martí Guinart és Llicenciat en Humanitats i forma part de l'equip de Govern de Josep Bofill. Santi Coll

Vostè esmentava Vilanera, un espai d’alt valor arqueològic, ambiental i històric. Un cop adquirida, quin ha de ser l’objectiu final?

Un punt de trobada d’alt valor, tant des del punt de vista ambiental, com de l’arqueologia. Està situada en un lloc privilegiat, entre dos parcs naturals i és un referent de la nostra història, perquè allà es pot explicar, des del neolític fins a l’actualitat. Encara no hem acabat de definir com es dirà aquest espai. Amb l’Alfolí es va anar actuant a poc a poc i els usos es van definir al final, quan la restauració ja era un fet. La prioritat a Vilanera és salvaguardar tot allò que puguem de la finca original. Hem demanat una subvenció a la Generalitat per a poder reparar les cobertes. Un pas bàsic que hem de fer és que sigui declarat BCIN, per augmentar la seva protecció i poder arribar a més línies d’ajut.

«La previsió que tenim és poder inaugurar la museïtzació del Clos del Pastor l'any vinent»

Quin lligam ha de tenir aquest espai amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries?

El MAC ja participa directament en les excavacions que es fan a l’entorn el mas, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma i el mateix Ajuntament de l’Escala. En el futur, hem de definir bé el lligam amb el MAC, és fonamental.

Amb el conjunt d’Empúries, Vilanera i el patrimoni local, la força de l’Escala com a destinació cultural i ambiental prendrà una altra dimensió.

S’obren noves perspectives, tal com ja van apuntar molts experts en el darrer Simposi que vam organitzar i que entrelligava el patrimoni natural i el cultural. I més si tenim en compte que ambdós àmbits van molt lligats a la sostenibilitat i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) del 2030.

«Amb Vilanera, s'obren noves perspectives, tal com ja van apuntar molts experts en el darrer Simposi»

La pandèmia i les necessitats econòmiques que se’n van derivar van fer aparcar la construcció del gran equipament cultural de la nova biblioteca i l’auditori a Can Masset. Ambdós espais són necessaris. L’alcalde, Josep Bofill, parlava dies enrere de reconduir el projecte.

El més assenyat serà prioritzar un dels dos equipaments, o la biblioteca o l’auditori. Ambdós han de ser viables i hem de buscar l’equilibri, perquè fer els dos equipaments de cop voldria dir no poder-los fer, econòmicament no seria viable. Estem en converses amb l’equip d’arquitectes que van redactar el projecte per trobar la manera de reenfocar-ho.

Sempre pensant en el mateix emplaçament?

No, hi ha altres alternatives que estan en estudi. La biblioteca que tenim ara s’ha quedat molt petita i l’auditori és necessari, perquè l’Alfolí és petit per a actes amb públic nombrós i la sala polivalent és massa gran. Necessitem un espai adequat per a l’Escala i la seva àrea d’influència.

«Sempre s'han d'escoltar les veus amb més experiència, a veure què van fer en el seu moment»

La rehabilitació i museïtzació del Clos del Pastor va pel bon camí?

La idea és inaugurar-ho l’any vinent. Hem demanat una nova subvenció a la Diputació per a poder acabar de rehabilitar l’exterior i l’interior i encara així la museografia posterior, serà un bon tribut a Caterina Albert. També hi haurà l’espai dedicat a Lluís Albert, del qual enguany commemorem el centenari del seu naixement, i que estarà ubicat a la torre.

Ara que ha assumit responsabilitats importants a l’Ajuntament, sent més propera la figura del seu pare, Josep Maria Guinart, qui fou alcalde de 1995 a 2007 i que forma part del consell assessor d’alcaldes a l’Ajuntament?

L’experiència del pare ajuda. Hi ha temes que són transversals i que es repeteixen al llarg dels temps. De tant en tant, li consulto alguna cosa, sempre s’han d’escoltar les veus que tenen més experiència, en tots els àmbits, a veure què van fer en el seu moment.