Entrevista | Jesús Quiroga Extinent d'alcalde de Figueres i subdirector general del SOC

«Figueres ha de construir la seva pròpia àrea urbana i cosir-la a fons»

Jesús Quiroga Martínez va dirigir l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Figueres durant l'anterior mandat. És el subdirector general d'Ocupació i Territori del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) del Departament de Treball de la Generalitat.

Jesús Quiroga al costat de l’edifici del Casino Menestral de Figueres. | SANTI COLL

Jesús Quiroga al costat de l’edifici del Casino Menestral de Figueres. | SANTI COLL / SANTI COLL. FIGUERES

Santi Coll

Santi Coll

Jesús Quiroga ha estat regidor de Figueres en dues etapes, primer amb l’equip de Joan Armangué (PSC) i, després, amb Agnès Lladó (ERC). Va ser el número dos de la candidatura republicana les passades municipals.

Després de quatre anys intensos de treball des de la seva àrea, vostè ja havia manifestat abans de les eleccions que, si repetia, era per continuar governant. Com que no va ser així, l’endemà de les eleccions va anunciar que renunciava a l’acta de regidor. A l’argumentari afegia que la sotsdirecció general del SOC li comportava molta feina.

No em penedeixo del temps dedicat a Figueres durant el darrer mandat, però la decisió de venir a la meva ciutat, on visc, em va generar moltes complicacions, perquè la meva carrera professional està plenament consolidada a Barcelona. Aquests darrers quatre anys, vaig perdre oportunitats, ara m’han tornat totes i estic valorant-les. El compromís amb la ciutat l’he tingut sempre. Ara, treballar quaranta hores en el meu càrrec i dedicar temps a l’ajuntament des de l’oposició, sense dedicació, era massa complex. Per a mi, hauria estat una sensació molt dolenta no poder arribar a fer tot el que podia fer a Barcelona i, tampoc, fer el que calia a Figueres.

Com s’explica els mals resultats electorals de la candidatura d’ERC després d’haver governat durant quatre anys?

Des del meu punt de vista, és una situació que està en l’àmbit de la ciutat i, també, de Catalunya, de l’Estat i d’Europa, que és el desencís de després de la pandèmia. Tots estem molt rebotats, molt sensibles amb la situació que ens toca viure. És un moment de trànsit, de canvi, i a les ciutats mitjanes encara més. Figueres està perdent la personalitat que tenia i no ha arribat encara a la que tindrà. Tant a l’anterior alcaldessa com a l’actual alcalde, els vaig recomanar el mateix: Figueres ha de construir la seva pròpia àrea urbana i cosir-la a fons. Vam començar només amb Vilafant, però cal arribar a un acord amb tota l’àrea urbana de la ciutat.

«Amb el projecte de l’antiga presó, el nou govern municipal ha d’insistir, insistir i insistir»

Com ho argumenta?

Figueres, com a ciutat mitjana, que ha arribat a marcar pautes en l’àmbit de tot Catalunya, ha de poder marcar, abans no surti la llei d’àrees o conurbacions urbanes, unes línies de treball clares. I aquestes línies no s’entenen si no es té en compte tota la realitat de les poblacions que envolten la ciutat. L’àrea urbana real forma part d’un tot i la Generalitat ha de legislar al respecte. Els grans polígons de Vilamalla o el far, per exemple, no tenen sentit si no van lligats a la ciutat que actua de dormitori i d’àrea de serveis. La situació actual és insostenible econòmicament parlant. I això, o ho lligues, o t’equivoques profundament. Figueres ha de ser generosa amb l’entorn, però els altres municipis també ho han de ser amb Figueres. No pot ser que alguns pobles pavimentin carrers amb or, exagerant un xic, i la capital de la comarca no tingui recursos per a coses més senzilles.

Creu que s’ha accentuat molt aquesta situació?

Sí, sobretot aquests darrers deu anys. Fa deu o quinze anys la situació era una altra. La gran massa laboral d’aquests pobles fa vida i utilitza els serveis de Figueres. I la ciutat ha d’estar preparada quan es legisli sobre les àrees urbanes.

El nou POUM és una ajuda, en aquest sentit?

Sí, perquè cus els entorns de Figueres. No busca enemics, sinó ponts d’entesa amb els altres ajuntaments.

«El nou POUM no busca enemics, sinó ponts d’entesa amb els altres ajuntaments»

Vostè tenia a càrrec seu àrees amb una forta implicació en el futur econòmic de la ciutat. Ha traspassat els seus projectes a l’actual govern?

Sí, des d’un primer moment em vaig posar a la disposició del nou alcalde. Vam mantenir una llarga reunió sense filtres, en un dinar al Casino. Li vaig trametre les idees i l’estat dels projectes que teníem en cartera per a la nostra ciutat.

No ho van tenir fàcil, amb una pandèmia pel mig.

Ni nosaltres, com a govern, ni ningú. Vam haver de fer un pla de reactivació econòmica, liderat des de l’àrea de Promoció, que va aconseguir la unanimitat de tots els partits. Va suposar ajudes per a molts sectors econòmics, el comerç, també per a la gent jove i la gent gran, invertint més de mig milió d’euros. La part pública i la part privada vam sumar per a evitar la caiguda del comerç. També vam fomentar la captació d’inversions amb una línia clara d’actuació, la diversificació econòmica. Malgrat la seva importància, Figueres no s’aguanta amb el comerç de tota la vida. Per això, entre moltes altres coses, vam obrir la línia logística, que no la tenim a Figueres, però sí a l’àrea urbana. A Amazon sol ja hi ha mil quatre-centes persones treballant-hi. Aniran arribant altres empreses, fins i tot amb un perfil laboral més alt. I no hem d’oblidar l’aposta formativa amb cicles de logística al Cendrassos, d’energies renovables al Monturiol i tota la feina feta amb la Fundació dels Oficis. El Saló dels Oficis és un referent a Catalunya.

«Figueres està perdent la personalitat que tenia i no ha arribat encara a la que tindrà»

«Des d'un primer moment, em vaig posar a la disposició del nou alcalde per a explicar-li els projectes»

Veurem algun dia Figueres com a ciutat universitària?

Amb el Patronat de l’Hospital vam aconseguir avançar per tenir una unitat docent d’Infermeria. Ha de ser l’embrió d’una escola universitària d’Infermeria i, possiblement, de Rehabilitació. Figueres ha de buscar un espai per a tirar-ho endavant. Tenim una gran empresa, la Fundació Salut Empordà, que genera un gran nombre de llocs de treball, que és a quatre passes de França i que actua de referent a la part nord de Catalunya. Aquest fet ens obre la porta al futur, sí.

El conseller de Treball, Roger Torrent, va venir a Figueres per a presentar el gran projecte de reconversió de l’antiga presó del carrer Sant Pau en un centre de referència a Catalunya, l’Espai Azemar, amb partides pressupostàries assignades ja per aquest 2023. Sap si continua dempeus la proposta? La inversió està assegurada per part de la Generalitat?

Sí.

I què falta per tirar-ho endavant?

El nou govern municipal ha d’insistir, insistir i insistir. Per la meva part, jo també continuaré insistint per a poder fer-ho possible. Una part de la inversió prevista ja està passada a Infraestructures. Ara pateix un tap de licitacions, ja que li han caigut a sobre tots els Fons Next Generation amb un termini d’execució. Si algú no insisteix en algun projecte concret, sempre n’hi pot haver un altre que passi al davant. La insistència ha de ser constant, perquè el projecte, tard o d’hora, s’executarà. I ens obrirà les portes, entre moltes altres coses, a una oportunitat més per a la ciutat, com és la formació dual universitària. Un dels estudis que vam finançar des de l’àrea de Promoció Econòmica era perquè aquesta formació específica, que no està desenvolupada a Catalunya però que aquí tenim moltes empreses que poden fer-ne, turístiques, sanitàries, logístiques..., no està regulada. El dubte que tinc sempre és sobre si la UdG està prou preparada i potser caldrà buscar socis més adequats per a tirar-ho endavant.