El continu espoli de pedres a les platges de Cadaqués preocupa als ecologistes

Amics de la Natura de Cadaqués reclamen mesures efectives des de fa anys i l'Ajuntament, de moment, no considera que la situació sigui greu

Els dies 8 i 9 de setembre han convocat una reunió amb SOS Costa Brava, on s’abordarà el tema

Embarcacions fondejada a la badia de Cadaqués. | SANTI COLL

Embarcacions fondejada a la badia de Cadaqués. | SANTI COLL

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Un estiu més els Amics de la Natura de Cadaqués continuen reclamant a l’ajuntament «la instal·lació de rètols de sensibilització i prohibició d’emportar-se les pedres passanelles de les nostres platges» explica la presidenta de l’associació Kixe Grau. Asseguren que ja fa tres anys consecutius que sol·liciten, per instància, mesures efectives i unes vint plaques informatives que anirien de Sa Conca a s’Alqueria gran. «Entenem que, en aquest termini, hi ha hagut temps suficient per a planificar una partida pressupostària, ja que el primer any ens varen dir que no hi havia pressupost».

Atribueixen la pèrdua d’aquests rocs al fet que turistes, estiuejants o autòctons se les continuen emportant a casa com a record o per decorar el jardí. Aquests còdols són un fet diferencial d’un gran valor geològic, biològic o històric de Cadaqués i cal conservar-los, remarquen els naturalistes. «El missatge és clar: qui tingui algun còdol, que el torni» diuen. Però s’estima que queden centenars i centenars de quilos repartits entre multitud de llars i a la via pública.«És una llastima que no hagi mes moviment global» diu Grau. El setembre reprenen l’activitat i els dies 8 i 9 han convocat una acció amb SOS Costa Brava a Cadaqués on es parlarà també d’aquest tema. Per la seva part l’Ajuntament de Cadaqués no considera que la situació sigui tan greu.

Amics de la Natura de Cadaqués han fet una crida clara a l’ajuntament i a la comunitat en general per preservar les pedres passanelles i el llegat que representen, ja que des de fa temps veuen com la sorra va guanyant terreny. Tot i que el temps ha passat i les sol·licituds han estat reiterades, l’ajuntament «no ha fet una acció concreta i el mateix ajuntament ha construït una escala a la platja d’Es Poal utilitzant com a material les pedres de la platja, les mateixes que reivindiquem que no s’agafin perquè s’estan acabant» declara la presidenta.

Aquestes pedres són part fonamental de l'essència de Cadaqués, i cal preservar-les per mantenir la identitat

Des de l’associació volen continuar fent visible el problema i recorden que les ordres locals ja prohibeixen l’extracció de còdols, establint sancions per a aquells que infringeixen aquesta norma. Extreure còdols està prohibit per l’ordenança de convivència ciutadana i via pública de Cadaqués que tipifica com a greu (multes de fins a 350 euros) «extreure herbes, pedres, sorra, plantes o productes anàlegs». Tot i això «trobem cada cop més en els jardins i també la gent de pas les agafa de la platja i les deixen als apartaments perquè no se les volen emportar i acaben a les escombraries. Hi ha gent que les ven i inclús també els infants les pinten i les venen als turistes».

Els naturalistes recalquen que aquestes pedres són part essencial de la identitat de Cadaqués, i preservar el seu valor geològic, biològic no és només una qüestió de llei, sinó també de responsabilitat envers les generacions futures.

Un cas surrealista

Un cas fragant i, mai millor dit «surrealista», destaquen des de l’associació fa a referència a l’escultura que l’Ajuntament de Figueres va dedicar al seu fill més il·lustre, Salvador Dalí, l’any 2002: un xiprer metàl·lic dissenyat per l’arquitecte Òscar Tusquets situat a la rotonda de l’entrada sud. Aquesta es troba envoltada del mateix tipus de pedres de les cales de Portlligat i del Cap de Creus com a element decoratiu. «De fet, són els tres tipus de pedres: la pissarra grisa arrodonida tan nostra que, segons l’arquitecte Toni Gironès, te més de tres-cents cinquanta anys. En segon lloc, el granit que es feia servir com a contrapès de les barques grans i, finalment, l’emblemàtic fragment de rajol de color carbassa provocat pel naufragi del vaixell Douamont l’hivern de 1921».

Per això van fer una petició formal i «continuem reclamant també a l’Ajuntament de Figueres el retorn de les pedres al nostre poble espoliades. Això subratlla la necessitat d’unificar esforços per protegir aquest llegat històric i geològic a tota la regió».

El problema persisteix

Aquesta reivindicació ja ve de lluny. El 2021 desenes de persones van participar en un acte per tal de reivindicar les pedres passanelles que hi ha a les platges de Cadaqués, ja que en els darrers anys la sorra ja estava guanyant terreny als còdols tan característics d’aquesta part del litoral empordanès. Per això, els veïns de la localitat van voler participar llavors en un acte on van retornar algunes d’aquestes pedres a les platges.