La metamorfosi de Penélope arriba a la plaça de la Palmera

La singularitat kafkiana ha impregnat la trajectòria musical de Penélope amb el pas dels anys. Una proposta atractiva per al públic general, i especialment elevada per a segons quins cercles lluny de Catalunya fins ara. Amb la presentació oficial de l’àlbum debut Polvos Mágicos l’any 2020, fins a la posada de llarg del seu tercer treball d’estudi, el grup amb denominació d’origen Empordà ha viscut una metamorfosi personal, a la vegada que fructífera. La banda ha entrat al cartell del Festival Acústica de Figueres, després d’haver compartit cartell amb Rigoberta Bandini al Teatre l’Axarquía de Córdoba, Fuel Fandango o Sam Ryder, entre altres figures representatives de la música popular del moment.

Aitana Chanca, Eloi Ros, Magí Valls, Josep Tremoleda i Pablo-Hans Schwarz, majoritàriament de Figueres, Castelló d’Empúries i l’Escala, formen la proposta musical de Penélope, que inundaran amb la seva fusió d’estils, on predomina la guitarra espanyola, la plaça de la Palmera, el divendres 1 de setembre (20 hores). Una oportunitat que s’engloba en l’Emergents, tot i estar plenament consolidats en l’àmbit estatal, on presentaran al seu públic natal un recull de temes dels dos primers àlbums, juntament amb una pinzellada de la seva evolució i consolidació natural, amb un tercer treball d’estudi més coral, íntim i concret.

«Hem acabat de treballar millor la part creativa entre tots i el so del grup és més concret. El segon àlbum va ser una continuació del primer, i hem trobat com funcionem plegats. Ara, les cançons les fem improvisant entre tots», explica Valls sobre el nou procés creatiu del grup. «Tocar a l’Acústica era un objectiu des de fa molts anys. És el concert que ens fa més il·lusió. Pots portar molts anys i ser un grup emergent», afegeix. I és que la situació en el panorama de música en català és la que, precisament, col·loca la seva proposta musical com a emergent, tot i sumar una trajectòria contrastada en circuits de sales barcelonines, madrilenyes i andaluses. Una visió que resumeix perfectament el bateria del grup. «Al final som una proposta que intenta fer música en castellà, des de l’Empordà i sense trompetes. Estem molt orgullosos del que fem, però és la nostra realitat, toca remar», comenta Tremoleda.

«Sempre ens han fet més cas a Madrid, potser per l’estil del primer àlbum. A Andalusia, ens passava amb la fusió de la guitarra, però penso que està canviant una mica tot plegat i estem començant a tenir més públic de casa nostra. L’Acústica ha arribat al moment que tocava», afegeix Valls, anticipant que en el nou àlbum serà «probable» una cançó en català, basada en un poema de Miquel Martí i Pol, en clara referència als orígens del grup, sense que això representi una interferència en la seva filosofia, imatge i essència.

«Un diàleg propi»

«Hem deixat enrere l’adolescència i entrem en la maduresa», resumeix Tremoleda, de la mà de Ros: «Som un grup més coral i fa que les nostres cançons siguin més naturals. Hi ha un diàleg propi que volem que la gent escolti». Unes reflexions i plantejament d’un projecte genuí en el panorama estatal que «impliquen unes conseqüències» que no semblen haver afectat una trajectòria que avança sense pausa ni presa, i que escriurà el seu nou capítol a l’Acústica de Figueres.

Aquesta és la programació per avui divendres 1 de setembre del Festival Acústica de Figueres