«Em passo el dia a l’estudi, tinc una manera de fer molt propera a com ho fa un artesà»

El pop electrònic de La Casa Azul arribarà a la Rambla de Figueres el pròxim 2 de setembre amb un dels principals concerts de la vintena edició de l’Acústica. Guille Milkyway i la seva banda hi portaran temes pensats per aquells fans més fidels, però sense oblidar els grans èxits coneguts per tots els públics.

Cantant, productor, compositor, dj... toca totes les tecles.

Sí, crec que com qualsevol persona que es dedica a una feina. Al final has de fer una mica de tot, però em considero productor perquè és com vaig començar a fer música.

Una mica home orquestra.

Exacte. És cert que també depèn de les ganes de conèixer de cadascú. A mi m’ha interessat esbrinar. Per exemple, parlar i escriure sobre música és una cosa que m’encanta i que he descobert els últims anys. És una mica el que passa a totes les feines, amb l’afegit que si tenim la sort que ens podem dedicar a una cosa que ens agrada molt i que tenim molt propera l’anomenem passió. És una sort que no massa gent té. Si com a societat fóssim capaços de fer que les passions de cadascú es transformessin en la seva feina, les coses anirien millor.

Abans deia que va començar al món de la música com a productor. Com van ser aquells inicis?

A mi m’agrada la música des de petit. Quan tenia uns 10 o 11 anys, a casa teníem un radiocasset de dues platines i vaig descobrir que podia gravar d’una a l’altra i que a la vegada hi podia posar alguna cosa amb el micro. I també vaig descobrir que m’agradava tocar el piano. M’interessava poder anar construint petites gravacions a partir de pistes que ni eren pistes, però va ser l’inici de tot. Considero que no ha canviat massa, ja que continuo treballant d’una manera semblant a com ho feia de petit, em passo el dia a l’estudi, una manera de fer propera a com ho fa un artesà.

«Quan tenia uns 10 o 11 anys, a casa teníem un radiocasset de dues platines i vaig descobrir que podia gravar d’una a l’altra i que a la vegada hi podia posar alguna cosa amb el micro»

Sí?

Sempre que parlo amb algú que es dedica a les arts manuals t’expliquen coses que s’assemblen a les que jo sento avui dia gravant. Recuperant aquella cosa de petit que es transformava i que feia que amb la música em pogués expressar d’una manera més natural.

Seguint amb la seva trajectòria. En quin moment neix La Casa Azul?

Va trigar. De la primera a l’última adolescència vaig tocar en molts grups diferents, de diferents estils i gèneres, només per poder tocar. El que per molta gent és una època molt grata, jo no trobava en aquesta posada en comú el mateix plaer que trobava a «l’estudi», a la feina d’artesà que deia. Notava que si no trobava algú que vibrés com jo, ja no valia la pena. Vaig decidir que faria un grup que seria jo sol i al voltant d’això crear una fantasia al voltant de tenir un grup fantasma, que el grup no existís i fos jo a l’estudi. Lògicament, això és difícil de sostenir si per sort la cosa tira endavant i després d’uns anys ja vaig transformar-ho a un terreny més estàndard amb una posada en escena que mantenia la fantasia.

Al final va acabar anant al mateix sistema, no?

Cert. Hi ha una certa militància de dir que l’important és l’obra i no el seu autor. Ens vam trobar gent que buscava aquell grup i es trobava un calb i adquiria sentit tota la militància. Però al final ens vam trobar amb l’efecte contrari, ja que es parlava més d’això que de la música que fèiem. Hem de ser conscients que el món com el voldríem, pel que fa a la indústria, no és com ens agradaria, però és el món que tenim i has de fer una balança del que estàs disposat a fer.

Tot i aquesta militància, quan sonen les primeres notes de La Revolución Sexual de seguida es relacionen amb La Casa Azul.

I tant! I és una sort increïble. Jo tinc amics que tenen grups i que no els hi agrada que els coneguin per això o allò, no és el meu cas. Això connecta amb el que és la cançó popular de tota la vida més enllà de la contemporània, són les cançons que perviuen i estan en el diàleg col·lectiu. Que destaqui per damunt de la resta i que ja hagi agafat el seu propi camí, crec que té un valor per si sol. A més, defineix bé l‘esperit del grup, m’hi sento identificat i no em canso de tocar-la.

El 2019 va ser quan van llançar el seu darrer àlbum, La gran esfera, i que la pandèmia us va enganxar en plena presentació.

Vam tenir sort. L’últim concert que vam fer va ser la presentació oficial a la sala Razzmatazz de Barcelona. Va ser l’últim concert per molta gent abans de confinar-nos.

Com diria que és aquest disc?

És un punt d’inflexió que em permet continuar per sempre. Durant molts anys vaig posar-me en dubte a mi mateix si seria capaç d’arribar a una etapa de maduresa i portar-la al terreny musical com ho feia. Vaig decidir parlar amb la mateixa convicció i innocència amb la qual parlava quan era adolescent, però ara parlant de les meves coses del dia a dia, d’allò que em preocupa. Ara puc dir que sí que funciona i que em veig narrant la meva vida a través de cançons d’aquest projecte.

Tot i que fa quatre anys que no hi ha disc nou, sí que han llançat singles.

Jo tinc la sort d'estar en un segell que en cap moment m'ha posat una obligació per res. Respecten 100% l'artista i permet fer a l'artista la manera com vol i el ritme que vol. També té el component que jo continuo treballant sol, com deia de l'artesà. Jo sé que podria fer-ho més ràpid, però el que em fa gaudir avui en dia encara és això que deia. Aquesta manera d'adaptar-me al business és des de la independència. Sé que no és el més eficient, però és la meva manera. A més, també dona més focus i quan estiguem segurs traurem disc nou, que probablement serà a mitjan 2024 i segurament continuarem publicant singles.

Precisament sobre el nou disc. El 2020, en una entrevista a El Periódico, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, deia que l'any següent hi hauria nou disc i aquest estiu en una entrevista al programa Tot és comèdia de La SER ja va dir el 2024.

Si vaig dir allò, segur que era perquè n'estava convençut. En aquest cas sí que la pandèmia va paralitzar. Tot el que tenia preparat no ho veia i com que podia fer-ho i no tenia pressions vaig decidir fer el que el meu cor em manava: començar de zero un altre cop. Però aquelles coses que ja tenia fetes no les dono per perdudes, i si es perden no passa res. El que presenta el futur és incert, però ara serà així. Però sí que tenim la sala ja reservada i, per tant, tenim aquesta línia del 2024.

Si les seves cançons solen tenir aquest punt més optimista, No hay futuro, un dels últims temes, podem dir que ho gira una mica.

També és cert que sempre s'ha tingut aquesta percepció de La Casa Azul. Clarament, és un posicionament que es recolza sobre la innocència i la mirada lliure, una militància en el no utilitzar massa recursos metafòrics i figures complexes per amagar algunes coses. Com que la música aparentment és alegre, però les temàtiques del grup no han estat mai exageradament optimistes perquè jo tampoc ho soc massa. El que ha canviat és que la meva realitat és una altra. Crec que el canvia més és el voltant i això de fet és que fa que acabis fent un concert amb temes de 25 anys i d'altres actuals i malgrat ser diferents tenen un punt de connexió que és el no contenir-se i el anar de cares. No hay futuro ja porta per títol i és que realment ens ho posen difícil, però al final hi ha un petit punt d'optimisme quan diu que Tiene que haber algún lugar, es una cosa molt del grup que afirma que tenim una catàstrofe i això no ho pararem, però ja trobarem una manera d'estar al marge d'això.

Imagino que altres cançons com Prometo Olvidar també formaran part del nou treball.

Sí, en formaran part. Al final hi ha aquesta certa coherència perquè parla de començar a prendre partit en aquest camí que el farem uns quants. Aquesta part de desencís amb optimisme per encarar un camí cap a un refugi propi.

Preparat pel concert de Figueres?

Molt contents i expectants. Ens sentim afortunats perquè és un entorn únic. No és massa habitual fer concerts com aquest. Cartells com el de l’Acústica demostren que el país té molta salut en tots els nivells.