«Crec que la música ha de tocar sensibilitats i fer obrir ments»

Triquell actuarà a l’Acústica el pròxim 1 de setembre a la plaça Catalunya de Figueres per presentar Entre fluids. El finalista de la primera edició d’Eufòria va llançar aquest disc la passada primavera i temes com Jugular o CBD i espardenyes ja s’han convertit en autèntics hits.

El passat mes de març va presentar Entre fluids, el seu darrer disc. D’on sorgeix?

És com un quadern de bitàcola de coses que ens han anat sortint els últims temps. Hi havia molts més temes, però vam haver de ser selectius, focalitzar i fer-ho bé. Hem fet el procés de conèixer diferents maneres de veure el món, de veure la meva vida, coses que m’afecten, coses que canvien, etc. La gràcia està en el Entre fluids, com un gènere fluid, com a canvi constant i com a noves formes.

«"Entre fluids" és com un quadern de bitàcola de coses que ens han anat sortint els últims temps»

Parlant del títol, d’on ve?

De la creació com a un acte carnal, hedonista i lliure. Crec que, al final, el moment de creació és com si ens haguéssim submergit en un espai com mig metafísic, però de molta matèria diferent. Seria la nostra manera d’entendre el mantra de fer-ho per passió, com qui té una necessitat carnal, per salvar-nos i curar-nos. I Entre fluids seria això, el moment en què ens trobem. El que passa és que l’àlbum va sortir el mes de març, com deies, però el vam estar treballant des del juliol de l’any passat i clar, hi ha moltes cançons que jo ja voldria treure i posar-hi coses noves que ja estem fent. Tendeixo a pensar més en el que tenim per fer que en el que ja tenim fet.

Tindrem alguna d’aquestes novetats a Figueres?

Sí, en tinc moltes ganes. Al bolo posarem alguna de les coses noves en què estem treballant i que em flipen.

L’Acústica, el festival que fa vibrar el centre de Figueres des de l’any 2002

Tornant a Entre fluids. Hi deixa molt marcat el ‘segell Triquell’.

Sí! És el punt de mestissatge, de mescla i de combinació de diferents referències, de diferents moods, de diferents tòpics i de diferents formes de transmetre’l. Fent aquest disc volia aconseguir més que una forma estigmatitzada o un producte comercial, volia alguna cosa del que pogués sentir-me orgullós d’aquí a uns anys

És un estil que en català encara no es sent gaire.

És veritat. Tot i això, he tingut referències de cançó protesta i líriques com és el cas de Salvat-Papasseit, Santi Balmes, Lluís Llach, els Manel... Hi ha referències d’expressió perquè el català és una llengua amb molts sons i complexa de fer sonar. L’anglès és més fàcil. Jo estava acostumat a cantar en anglès perquè tot venia de fora i vaig voler intentar combinar tota la moguda que m’havia influenciat. Conscientment o no, tenim coses d’allò que escoltem i les acabem posant. Crec que si tothom treballa la creativitat, fer alguna cosa pròpia, tothom pot trobar aquest segell personal. La cosa està en el fet que la indústria et permeti desenvolupar-lo. En el meu cas he pogut tenir un equip que ha respectat molt bé el que jo vull fer amb la meva obra.

Com definiria aquesta manera de fer pròpia?

Sensible, atenta, molt crítica, en algun punt fins i tot és autodestructiva, però també molt satírica. Em passa quan escric que intento no posar gaire distància entre el que hi ha al meu cap i el que acabo escrivint i/o cantant. El punt està a Entre fluids, que és el punt de dir: "M'ha costat tant definir-me, estigmatitzar-me o fer un manual de com treballo, de com penso, de com soc ". Crec que la música, com tota obra artística, és el comodí que té tothom per deixar anar això i no basar-se en un manual.

Coneix el programa de la vintena edició del Festival Acústica de Figueres

Com deia fa un moment, ve de fer els temes en anglès. De fet, en aquest últim disc encara hi ha una cançó en aquest idioma: Detroit Tango.

Quan el 2016 o 2017 vaig començar a experimentar davant un micròfon tenia pocs referents o cap en català. La música que havia mamat de petit i que intentava explorar solia ser de fora i per això ho vam fer en anglès. He tingut aquest petit procés en què m’he apropat a expressar-me en català, i ritmes i fonètiques en català i t’he de dir que és molt més complex. I en aquest cas hem seguit fent el que fèiem quan érem Altersoma.

Altersoma, la banda que encara l’acompanya.

Sí. Quan trobes un equip de gent amb el que et pots complementar és un privilegi i s’ha de cuidar. Ens complementem d'una manera que ens estimem, som amics i tots tenim els nostres projectes, no només vivim per això, però hi ha aquest amor. Estic molt ben rodejat.

Un dels hits és CBD i espardenyes. Què hi busca?

No buscava res. Em vaig desfogar de tot el que estava veient i que em turmentava. Ara estic una mica al marge de tot el que és el showbusiness tòxic i em va donar per satiritzar i parlar de com m’estava sentint. Era un temps en què per molt que m’anés bé, personalment no estava tan bé i la música em va curar perquè em vaig conciliar amb una part del meu passat.

Li va servir per desfogar-se.

I tant! I cada cop que la faig en directe em quedo a gust. Tot el món creatiu acaba tenint un punt terapèutic. A vegades ens cura, però també ens afecta si rasques massa, però crec que la gràcia està en això, en què qui ho pugui fer que ho faci perquè potser no té altres llocs on explotar o plasmar-ho.

Un altre dels èxits és el single del disc, és Jugular, el primer que vam conèixer d'Entre Fluids i que acumula milers de reproduccions, ha estat la cançó és sonada a les ràdios. S'ho esperava?

No, i continuo sense esperar-ho de res del que faig. El tema aquest de ser mediàtic i de tenir un bon moment és el ritme que marca la indústria. Quan estàs en un punt molt alt de reconeixement, de ràdios, tothom t'aplaudeix i tothom t'estima, però si hi ha una cosa que he après a la vida i al món artístic: és que no sempre tindràs milers de persones donant-te suport, no sempre viuràs de l'èxit en el sentit que si algun cop hagués de fer el mateix que ara només per deu persones em seria igual de digne i igual de terapèutic. Evidentment en aquest món capitalista viure i guanyar d'això és un privilegi, però jo mai tinc l'expectativa que res em faci triomfar, més aviat que forma part d'un camí bastant propi. I si el que ve ara va bé serà perfecte perquè voldrà dir que la gent ens estima i ens dóna suport i vivim d'aquest amor, però no vull caure en la fórmula pretensiosa de què tot el que faci ho hagi de fer com un producte.

Continuem parlant de Jugular, a la gala 12 de la segona edició d’Eufòria, la Jim, la guanyadora, va cantar aquest tema.

Sí, em va agradar. Sincerament, no havia seguit gaire el programa i quan vaig veure-ho ho vaig trobar molt guai. Estic molt agraït que ho acollissin així des del programa. Al final si m'emporto alguna cosa d'Eufòria és això: les persones. En aquest cas he vist alguns cops la Jim i a la gent de la segona edició i els hi desitjo el millor.

Ja fa més d’un any que va finalitzar la primera edició d’Eufòria. Com va viure aquells mesos?

Molt bé, professionalment parlant. En la part personal també és un màster i un record molt bonic. Va ser un privilegi, però és una etapa que per salut mental i principis vaig haver de tancar. És un cicle molt temptador d'estirar, però jo la vaig haver de tancar perquè no se'm mengés el món mediàtic i tenir una vida una mica conscient, terrenal, creativa i pròpia.

De cop quedeu exposats a milers de persones.

Sí. Quan ens hi vam posar no sabíem ni què era, ni com seria el plató, ni quina dinàmica hi hauria ni res. Ningú s'esperava res de ningú. Jo vaig anar per provar què era un càsting i va sortir. I he pogut conèixer gent preciosa i m'ha fet veure com està la indústria.

Va ser la porta d'entrada a veure com funciona tot aquest món.

Com funciona el show business, la indústria, els productes, l'atenció i la tele, què hi ha al darrere i com pots arribar a vendre la teva ànima als mitjans quan s'està fent un personatge a través de la teva persona.

Fa dos mesos van treure una col·laboració amb Vittara, un grup que té com a membre el figuerenc Oriol Darnés. Com va ser la col·laboració?

Jo em moc per romanticisme i afinitats. Quan els vaig anar a veure per primera vegada estava encuriosit, em van caure bé. Coneixia el bateria i crec que tenen un projecte molt propi, amb idees i personalitats molt pròpies. Vam decidir fer aquest tema junts perquè hi ha una connexió i un bon rotllo. Me n'alegro d'haver fet el tema i el videoclip que hem fet.

Com serà el concert a l’Acústica?

Bastant variat. Crec que la música ha de tocar sensibilitats, fer obrir ments i remoure alguna cosa més i m’agrada fer que la nostra música sigui una oportunitat de connectar, reflexionar, ballar i així tenir molts estats d’ànim diferents. El directe és un reflex del que fem, del que som i del que ha passat.