Fa 45 anys, l’alcalde Giró va desafiar Renfe amb els cotxes de bombers

L’estiu de 1978 serà recordat per moltes coses a l’Alt Empordà. Va ser un any simbòlic per a la recuperació de drets democràtics i, també, catastròfic per un gran incendi forestal que va començar a Colera i va acabar a Roses cobrint un front de vint-i-cinc quilòmetres. La Diada de l’onze de setembre va ser especialment concorreguda a la Rambla de Figueres i per la seva estació van passar seixanta mil veremadors que feien camí cap a França.

Aquell any, Renfe va automatitzar les tanques dels passos a nivell de la ciutat. Un presumpte progrés que va generar un greu problema circulatori a l’avinguda Vilallonga, l’artèria principal que comunicava Figueres amb els nuclis turístics de la costa. Per acabar-ho d’adobar, tot just feia quatre anys que s’havia obert al públic el Teatre-Museu Dalí i ja començava a ser un punt d’atracció per a milers de visitants estrangers.

Tot plegat va generar un important caos circulatori en plena temporada turística. L’automatització de les barreres del pas a nivell, lluny de millorar la situació, la va empitjorar, perquè el tancament s’allargava més del compte. La situació es va tornar insostenible i l’alcalde d’aleshores, Pere Giró Brugués (1932-2022), el mateix que havia inaugurat el Museu Dalí al costat de l’artista i al qual va acompanyar a principi d’agost d’aquell 1978 quan els reis Joan Carles I i Sofia, juntament amb els seus tres fills, van visitar-lo, va prendre una decisió molt radical.

La visita reial encara va incrementar més l’interès pel centre surrealista, la qual cosa va generar un còctel circulatori explosiu que va esclatar quan l’alcalde Giró va anunciar que tallaria el trànsit internacional de trens fins que Renfe no resolgués les llargues cues que generava el pas a nivell. Per demostrar que l’amenaça era seriosa, va col·locar els camions del servei de bombers, que aleshores era municipal, just a tocar les barreres, anunciant que els faria posar sobre les vies si Renfe no reaccionava per resoldre els embussos que estava generant amb cues que anaven des de la Rambla fins al pont del Manol, a Vilatenim. Va ser el divendres 4 d’agost de 1978. El dia abans, dijous de mercat, la ciutat va ser un caos.

Giró, va considerar que la companyia ferroviària generava un greu problema «d’ordre públic». En declaracions a l’EMPORDÀ, explicava així els fets: «Vaig avisar a Renfe de com n’era d’anormal l’obertura de la barrera, i com que semblava que encara se’n burlaven i no em feien cas, m’he vist obligat a fer portar els camions de bombers. D’ençà que som aquí, els trens que han passat han aturat el trànsit només un parell de minuts quan la tardança habitual és d’un quart d’hora». Pere Giró va interpretar l’assumpte «com una burla cap a la ciutat». «Som aquí perquè, tan bon punt la barrera estigui tancada més del compte, posarem els camions sobre la via i tallarem la circulació de trens».

La mesura de pressió va ser molt ben acollida pels figuerencs. L’assumpte va generar una forta expectació i Renfe es va veure obligada a reaccionar. El mateix dissabte a la tarda, una delegació de la companyia es va desplaçar a la ciutat per a trobar-se amb l’alcalde. La temporalitat del tancament va millorar, però el gran objectiu de l’Ajuntament era eliminar els passos a nivell. Des d’aquell 1978 fins ara, només n’han desaparegut dos: el que hi havia a l’altura de l’actual ronda Sud i el de Sant Pau de la Calçada, que Renfe va suprimir directament després d’haver estat l’escenari de diversos accidents mortals. Tant el dels Fossos com el de l’avinguda Vilallonga continuen generant els problemes de sempre. El gest desafiant de Giró va quedar en el llibre de les anècdotes d’aquell Figueres de la Transició.