El privilegiat Observatori d'Albanyà

Amb l’honor de ser reconegut com el primer parc internacional de cel fosc d’Espanya, per l’Associació Internacional del Cel Fosc, l’any 2017, l’Observatori Astronòmic d’Albanyà ha experimentat un notori creixement d’ençà que va començar a fer espectacles de divulgació astronòmica l’any 2018. Així ho demostren les xifres: l’any que es va inaugurar va rebre 4.000 turistes; avui acull anualment al voltant de 15.000 visitants i col·labora amb la NASA, establint-se com una entitat de referència en la recerca d’exoplanetes a escala global, amb més de 20 descobriments realitzats.

L'Observatori Astronòmic d'Albanyà descobreix un nou sistema d'exoplanetes

La història del projecte es remunta a un esforç col·lectiu: Pere Guerra i el seu germà Esteve van canviar l’enllumenat del seu càmping, el Bassegoda Park, per combatre la contaminació lumínica. «El meu germà es va adonar que a la nit, els clients del càmping es despertaven perquè els ocells piulaven, la qual cosa no era normal; així que vam fer un canvi exhaustiu de l’enllumenat», explica Pere Guerra, fundador de l’observatori. Els llums van ser substituïts per uns de més amigables amb el medi ambient, concretament per llums de vapor de sodi. Aquesta iniciativa va ser secundada per l’Ajuntament d’Albanyà, culminant en la creació d’un «oasi de foscor» en un petit poble que no supera els 200 habitants, situat al nord-oest de l’Alt Empordà, a la vall de la Muga. Aquesta oportunitat d’observar les estrelles en un entorn pràcticament lliure de llum artificial va captivar Pere Guerra, qui va transformar la seva passió per l’astronomia en un projecte en creixement.

Guerra és enginyer informàtic i llicenciat en Ciències Computacionals per la Universitat de Harvard. Allà hi va descobrir uns programes d’astronomia captivadors, que el van fer endinsar-se en aquest món: «Vaig començar a llegir literatura astronòmica i quan em vaig sentir amb prou forces per a fer un espectacle de divulgació el vaig fer al càmping», esmenta Guerra sobre els inicis del projecte. «Al principi l’espectacle que fèiem reunia deu espectadors; després vint o trenta, fins que va arribar un moment que s’agrupaven dues-centes persones al camp per veure el xou». En veure que aquesta mena de divulgació científica era atractiva per al públic, Guerra va decidir professionalitzar-se.

Actualment, compten amb una plantilla de 20 treballadors especialitzats en el sector i una grada climatitzada a l’aire lliure on es pot veure en directe el que s’entreveu a través del telescopi mitjançant càmeres electròniques que es reflecteixen a un projector.

El tret diferencial de l’observatori és, precisament, el seu telescopi. Dissenyat personalment per Pere Guerra, és considerat el telescopi professional més gran de Girona: «El telescopi té un gran ull de 40 centímetres de diàmetre que el converteix en l’observatori professional més gran de la província de Girona». Tot i així, ressalta que el telescopi de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà «és únic» degut a que ha sigut construït per ells mateixos i té peces d’arreu del món: «La cúpula l’hem portat de Polònia, la muntura és una joia de precisió italiana i les càmeres provenen de la República Txeca i del Regne Unit», detalla Pere Guerra sobre l’equipament.

Turisme astronòmic

El director de l’observatori Pere Guerra assegura que el turisme astronòmic es troba a l’alça: «La progressió és positiva, creiem que aquest any serà el millor de la nostra història, superant les xifres del 2019, el nostre millor any». En l’actualitat, l’observatori rep uns 15.000 turistes a l’any i 40 centres escolars. Centres de Girona i Barcelona que hi poden anar per a una excursió lúdica o per a fer el treball de síntesi, que és avaluat pels diferents professionals de l’observatori. Però, malgrat aquestes dades, Guerra assenyala que hi ha un dèficit per part de les institucions en relació a la divulgació de la ciència astronòmica a les comarques gironines. A més, també critica el pla educatiu actual pel fet de no incloure l’astronomia: «L’astronomia t’ensenya física, química, matemàtiques i humilitat... Al final som una raça avançada de simis en un planeta que gira al voltant d’una estrella» explica el fundador de l’observatori.

En relació al perfil de gent que visita l’observatori, el fundador de la institució comenta que normalment solen ser catalans, concretament, de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i això, assegura que els clients són molt variats i que reben des de parelles interessades a fer una escapada romàntica fins a jubilats interessats en l’astronomia.

L’observatori ofereix als turistes diferents espectacles: un recorregut audiovisual del cel d’Albanyà, un bateig d’estrelles (per a la gent que vol iniciar-se en el món de l’astronomia) i diferents fenòmens astronòmics, com el de les llàgrimes de Sant Llorenç (o Perseids), que van visitar el cel nocturn en el seu pic màxim entre el 10 i el 13 d’agost. Els espectacles de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà compten amb la direcció artística i la música de Pep Sala, el músic i compositor de Sau.

La NASA situa el figuerenc Juan Carlos Casado a l'Olimp de l'astrofotografia mundial

Gemma Domènech, estudiant d’Astronomia i Ciències Planetàries a l’Open University del Regne Unit i una de les presentadores dels espectacles de l’observatori, s’explica en relació amb el feedback que rep per part del públic: «Compartir la passió que tens per la teva feina amb tanta gent és un plaer»

Descobriments destacables

El Centre de Divulgació i Recerca Científica d’Albanyà és reconegut pels seus descobriments en el camp de l’astronomia. L’últim ha sigut el descobriment d’un nou sistema d’exoplanetes, en col·laboració amb la missió TESS de la NASA. Concretament, un sistema de quatre exoplanetes de mides similars a Neptú, Saturn i Júpiter. La troballa s’afegeix a la que van fer l’any 2021 del sistema TOI-1749, format per tres planetes, dos «sub-Neptuns» i una «súper Terra», en la mateixa missió. 

La missió principal de TESS és escombrar el cel en recerca de senyals coincidents amb possibles exoplanetes transitants. Aquesta missió de la NASA està liderada per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i s’encarrega d’observar més de 500.000 estrelles (les més brillants i properes a la Terra) per buscar exoplanetes.

Guerra considera que Catalunya és una potència intel·lectual en el món de l’astronomia, destacant-ne referents com Ignasi Ribas, el director de l’Institut d’Estudis Espacials a Catalunya, o l’Enric Paller, que treballa a l’Institut d’Astrofísica de Gran Canària. «No hi ha inversió pública forta per fer bons telescopis, a pesar que tenim un cel molt aprofitable en aquest sentit», expressa Pere Guerra.

El futur de l’observatori

«Probablement som un dels pocs centres privats del món que és rendible a través de la divulgació astronòmica», explica Guerra sobre com veu el present i el futur de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. Tanmateix, el director afegeix que ho fan «sense cap mena d’ajut», amb l’excepció d’una subvenció a fons perdut, en el marc de la implementació d’estratègies de desenvolupament local de la Unió Europa, que va cobrir al voltant del 20% de l’equipament de l’observatori. 

L’investigador considera que coneix quines són les decisions encertades per a fer que aquest tipus d’institucions siguin rendibles i assegura que “es poden extrapolar a diferents indrets”.

Els plans i objectius futurs que té al cap Pere Guerra en relació amb l’observatori són franquiciar l’espectacle i la seva recepta d’èxit a nivell nacional i internacional. 

El mes de setembre el fundador de l’observatori del municipi gironí visitarà els Estats Units i té previst portar allà aquest format: «És curiós perquè a Estats Units hi ha moltíssima vocació astronòmica, però aquesta fórmula que fem servir aquí, ells no l’han feta mai», conclou el científic.