Entrevista | Lídia Albert Riera Presidenta del Grup Iris

"La fita des de fa 10 anys és que ningú afronti en solitari el càncer de mama"

Albert presideix el Grup Iris, que fa una dècada que vetlla pels pacients de càncer de mama i els seus familiars. La cursa de la Dona és l'altaveu des d'on es visibilitza la seva tasca.

La presidenta del Grup Iris, Lídia Albert. | EMPORDÀ

La presidenta del Grup Iris, Lídia Albert. | EMPORDÀ / sònia fuentes. riumors

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

El Grup Iris va néixer fa deu anys amb inquietuds d’ajudar les persones i donar-los suport davant el càncer de mama. El seu creixement a la comarca es tradueix en l’augment de serveis per millorar la seva qualitat de vida.

Després de deu anys, com veieu aquells inicis tímids a la ciutat i comarca.

Per a nosaltres és un moment molt important. Ens posa a lloc, ens transporta al passat, als inicis i ens recorda també pel que vam passar. Darrere de la creació de Grup Iris, hi havia unes dones en ple tractament de càncer de mama, amb pors, molts dubtes i incerteses pel desconeixement de molta part del procés. De fet, l’associació neix d’aquí, de tot això, jo sempre he dit que la meva màxima fita era poder garantir que mai ningú s’hagués d’enfrontar a un diagnòstic de càncer de mama sola, que aquest era l’objectiu principal que tindria Grup Iris i així ho hem intentat fer i conservar. Aquests deu anys també representen un reguitzell d’esforç, de molta implicació i sobretot de molta il·lusió.

S’han fet moltes coses en deu anys i ja sou una gran família.

Els voluntaris i les voluntàries són el nostre motor. Molt més important que el motor econòmic. Sense elles i ells no podríem tirar endavant els reptes que ens proposem sempre. En deu anys, hem aixecat una associació des del no-res, bé sí, amb el més principal: unes ganes immenses de traslladar els nostres coneixements i l’experiència. I també sobretot ajudar a totes les persones afectades i als seus familiars amb tractaments complementaris que puguin ajudar a portar més bé tant el diagnòstic, com tot el temps que passaran amb tractaments mèdics. Som com la família que hem triat, la segona família, perquè Grup Iris acaba essent per a nosaltres com un altre fill més. Com diem sempre, sumant és quan ens sentim més fortes.

De quina manera heu evolucionat com a associació?

El fet de veure l’evolució progressiva, però amb consciència que hem tingut, ens omple d’orgull perquè hem pogut aconseguir, a banda de donar suport moral, també acompanyar a totes les persones afectades de càncer de mama i als seus familiars, de la manera que ho fem, amb teràpies diverses com: txikung, ioga, treballs manuals, psicoteràpia grupal i individual, fisioteràpia, fisioteràpia oncològica, limfedema, podologia, entre altres. També hem obert a tota la població, tallers d’alimentació, conferències, promoció de l’exercici físic, educació en hàbits saludables. Una altra cosa és que fem visible aquest 1% del diagnòstic de casos de càncer de mama que afecten la població masculina. Ho fem perquè també treballem per a ells, perquè, tot i ser una minoria, s’ha de fer palès que existeixen. I sovint quan se n’adonen és més tard del que voldríem. Per tant, sense obsessionar-se, convidem a interioritzar que aquesta possibilitat també existeix.

"La cursa és el nostre motor econòmic, ens dona aire per afrontar moltes actuacions que fem"

Cada any es demostra amb la cursa de la dona la vostra tasca. Esteu en un punt àlgid, com mireu els pròxims anys?

La cursa és l’altaveu més gran que tenim per donar-nos a conèixer. Tant de bo no fos així i no hagués d’existir, voldria dir que s’ha erradicat el càncer de mama. Molta gent s’acosta passada la cursa. Alguna cosa estem fent bé. Per tant, per als pròxims anys, l’objectiu és no abaixar la guàrdia i poder donar suport encara amb més força, per ajudar. Hem demanat reunió amb professionals de la Fundació Salut Empordà, perquè sabem que hi ha noves tècniques i les desconeixem. Sense voler substituir metges, però amb una mica més de coneixement, garantirem poder minimitzar les pors a les noves diagnosticades.

La cursa és la vostra principal font d’ingressos?

Sí, la cursa és el nostre motor econòmic. Fem la cursa perquè vam veure que era una manera de projectar els hàbits saludables dins la població, però sobretot ens donava aire per poder afrontar moltes actuacions que donen molta més qualitat de vida sense deixar de banda els tractaments mèdics, evidentment. Sense aquests diners, no ho hauríem aconseguit. Atesa l’afluència d’altres formats de cursa que s’han incorporat als voltants de la nostra data, s’ha provocat confusió en nombroses persones i genera que les participants ja no sàpiguen on s’inscriuen. Amb això no hi podem fer res, és per aquest motiu que estem valorant la possibilitat de traslladar-la de mes el 2024, d’aquesta manera tots sumarem per no saturar-los amb moltes curses en el mateix mes. Altres fons d’ingressos que tenim són les subvencions que atorguen estaments com Dipsalut, l’Institut Català de les Dones (ICD) i Ajuntament de Figueres. Agraïm profundament alguns d’ells, perquè ens faciliten molt la tasca burocràtica amb suport constant. No sempre tenim la mateixa sort, i també ens trobem pals a les rodes en depèn de quina institució; tanmateix, intentem sortejar-lo tan bé com sabem.

"Tots els diners que ens arriben es destinen a millorar la qualitat de vida de les persones amb càncer"

Els fons en què reverteixen?

Tots i cadascun dels diners que ens arriben van destinats a la millora de la qualitat de vida de les persones afectades de càncer de mama i als seus familiars. Com? Amb teràpies, que poden ser individuals o col·lectives, amb tallers, amb cursos, amb manualitats, amb educació preventiva, salut física, mental, i, per descomptat, cada any fem un donatiu, d’uns 10.000 euros en funció dels ingressos que veiem que hi podem destinar, a la investigació al centre IDIBGI de Girona, amb qui confiem a ulls clucs, perquè sense aquests investigadors no podríem aconseguir l’expectativa de supervivència que tenim ara.

La malaltia representa un punt d’inflexió a la vida.

En el meu cas, em va regalar prendre consciència del dia a dia i del regal que és poder-te aixecar cada dia i viure un dia més. Per això m’he atrevit a apuntar-me a un viatge a l’Índia, fruit del convenciment profund d’una de les meves millors amigues, la M. Antònia, que ella ha renascut fent allò que més li agrada que és viatjar. Des del Grup Iris, li donem suport i l’ajudem a difondre aquests viatges pensats per dones afectades de càncer de mama. Allà visitarem altres dones que també han estat diagnosticades i que també s’han creat en associació i gaudirem del regal de tenir alguna cosa en comú. Es preveu molt inoblidable. Si alguna persona s’hi vol afegir, només ha de contactar amb Grup Iris. Segurament serà la segona setmana de gener.

Després de l’impàs de l’estiu, com afronteu el setembre, podem parlar de novetats?

Doncs la veritat és que estem encara en mode vacances i no puc explicar massa res de nou, ens hem centrat molt en el 10è aniversari i la cursa es preveu bastant semblant a edicions anteriors. Ens reservem forces per a quan arribem a la 10 a l’edició de la cursa tot i que la il·lusió i les ganes hi seran des del minut 1. La novetat més important és que, a causa dels entrebancs continuats any rere any per trobar un local on fer cabre tota l’estructura del muntatge de la cursa, i veient que des de l’ajuntament no tenen manera d’ajudar-nos perquè no hi ha espais públics que ens puguin acollir, aquest any ho farem tot entre el nostre local del Grup Iris i des de la botiga d’esports Valosport com cada any, incondicional a l’hora d’ajudar-nos. Esperem poder oferir el millor servei, com sempre i que la gent no hagi de fer moltes cues.