Primafrio vol construir una nova base a Vilamalla amb 245.000 metres quadrats

L’empresa logística té previst canalitzar les aigües pluvials al rec del Regatim, que arriba fins a Siurana, el consistori d’aquest municipi ha presentat una al·legació per la «preocupació que, si hi ha fortes pluges, inundin el veïnat de Baseia»

Plànol d’on s’ubicarà la nova base de Primafrio extret del Pla parcial que es va presentar.  | SERVITEC INGENIERIA

Plànol d’on s’ubicarà la nova base de Primafrio extret del Pla parcial que es va presentar. | SERVITEC INGENIERIA / núria noguera. vilamalla

Núria Noguera

Núria Noguera

El mes d’abril d’aquest any, l’empresa de logística Primafrio, una de les empreses més importants del sector, a través de la seva societat Ondina Capital SL, va presentar el Pla Parcial Urbanístic del Sector SUD-1 a Vilamalla, situat al polígon industrial Empordà Internacional. L’objectiu és construir unes noves instal·lacions logístiques en uns terrenys de 244.872 m2 (24,487 ha) que li «permetran ampliar la base sense haver de traslladar-se d’ubicació», detalla el document. La zona estava dedicada sobretot a activitats agrícoles. I la componen els terrenys que van des de la via del tren convencional al carrer Andorra, entre les carreteres de Castelló i el carrer Pla de l’Estany.

Segons l’informe, la base constarà de dues naus industrials: una de 15.000 m2 i l’altra, de 10.000. A més també es construirà una gasolinera, un rentador, un taller, una zona de control, oficines i espais comercials i de descans. Per altra banda, dins el recinte, hi haurà aparcament per a 630 camions i 62 turismes, una depuradora d’aigua, entre altres serveis. Segons la documentació, el cost aproximat de les obres d’urbanització serà de 2.107.970 €.

Gestió d’aigües pluvials

El projecte es va penjar al tauler d’edictes de l’Ajuntament de Vilamalla i fins al 28 de juliol es podien presentar al·legacions. Des del consistori de Siurana d’Empordà, en van presentar una, en referència amb la gestió de les aigües pluvials, que, segons l’informe, es canalitzarien cap al rec del Regatim, que és un petit torrent que porta aigües de Vilamalla cap a Siurana i passa pel veïnat de Baseia. En el pla es detalla que, «pel que fa a la urbanització, està prevista una xarxa d’aigües pluvials a partir dels embornals a banda i banda de la carretera de Castelló, que recolliran l’aigua de la pluja i la conduiran a la riera del Regatim».

Des de l’Ajuntament de Siurana, assenyalen que han recollit «les queixes i preocupacions dels veïns del veïnat de Baseia», i ha presentat una al·legació que conclou que «vist el projecte s’haurien d’augmentar els àmbits de laminació entorn de la llera del Regatim. Aquestes són infraestructures per evitar i prevenir inundacions en el veïnat, si hi ha èpoques de pluges fortes».

En aquest sentit, Primafrio ha presentat diferents estudis, un d’ells és un de simulació hidràulica realitzat per l’empresa ABM del tram de la riera del Regatim de 2.200 metres. En aquest s’assegura que «l’execució de les actuacions no presentaria en cap cas una modificació del comportament hidràulic del rec, tampoc un augment de la vulnerabilitat i no incrementaria la inundabilitat de l’entorn immediat, i, per tant, no es produirien afectacions a tercers. En conseqüència, d’acord amb el RD 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament de Domini Públic Hidràulic, la Zona 1 del sector SUD-01 de Vilamalla, tenint en compte les propostes d’actuació en aquest estudi, seria totalment compatible amb el risc d’inundació identificat». En referència amb aquest tema, des del consistori de Vilamalla assenyalen que estan a l’espera, «ara que s’ha aprovat el Pla parcial i que ha de passar per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Urbanisme i Medi Ambient i cada organisme farà la valoració corresponent».

Millora del trànsit

Primafrio ja fa uns anys que té unes naus llogades dins el polígon de Vilamalla, amb una gran afluència de camions. En aquest sentit, des de l’Ajuntament del municipi, també asseguren que amb aquestes noves instal·lacions s’ordenarà el trànsit de la zona i es facilitarà la mobilitat perquè els camions tindran una sortida directa cap a la carretera C-31. Aquesta serà la base per anar a la resta d’Europa, «per tant, es considera un punt important a més de representar ingressos per a la població», asseguren des del consistori.

El desguàs d’aigües pluvials és el motiu de queixes

L’octubre de 2004 es va voler ampliar el polígon Empordà Internacional per la zona del subsector CM3-B, que inclou els terrenys adjacents a la carretera C-31. En aquesta zona, el projecte de desguassos havia de portar les aigües pluvials al rec Púdol, que és un reguer agrícola que va a parar a l’estany Púdol, assecat al segle XIX i que desguassa l’aigua mitjançant una mina construïda fa més de cent anys.

Unió de Pagesos va tallar la carretera que va de Vilamalla a Fortià i va parar l’obra en protesta contra el projecte d’ampliació del polígon. El coordinador nacional del sindicat, Joan Caball, sostenia que aquest plantejament «no podria assumir tot el cabal sense desbordar-se». Els propietaris del Mas Estany Púdol, principals afectats, van presentar una denúncia el 13 d’octubre de 2004 en la qual s’assenyalava que en un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua deia que «la capacitat hidràulica de la secció de desguàs del rec és insuficient per admetre els cabals d’aigües pluvials que s’hi abocaran». Els propietaris també van encarregar un estudi tècnic, elaborat per Ramon Galimany, que assenyalava que «la mina ubicada on desguassen les aigües pluvials del mas Púdol es consideren insuficients per admetre el desguàs procedent del polígon industrial».

Actualment, encara està per determinar una solució per a aquests terrenys. El març de 2018 es va aprovar inicialment un Avanç de pla sobre la modificació puntual número 24 del pla general d’ordenació urbanística municipal. Modificació bassa laminació. En aquest s’explica que «les infraestructures hidràuliques es van concretar amb la necessitat de construcció d’una bassa de laminació» però fent nous estudis hidrogeològics es va veure que es feia difícil l’execució d’aquesta proposta. Així que en aquest document es proposen dues alternatives com una bassa de laminació natural i un col·lector de gravetat, «consisteix en la construcció d’una canonada d’1,80 m de diàmetre que connecta directament la recollida d’aigües del sector amb la riera de Siurana o rec Sirvent, amb una longitud de 2.995 metres».