Salines Bassegoda vol reduir la seva massa forestal per així aportar més aigua al Pantà

El Consorci Salines Bassegoda, en el marc del Pla Estratègic i d’Actuacions de Conservació del Territori i de la Biodiversitat, està treballant per recuperar el paisatge mosaic que hi havia a la zona fins als anys 70. D’aquesta forma, els boscos tindran àrees delimitades sense vegetació, la qual cosa permetrà complir un triple objectiu: guanyar en diversitat biològica, tenir zones de protecció davant un incendi, i aconseguir que arribi més aigua al pantà de Darnius-Boadella, combatent així la sequera, ja que es calcula que l’any 2050, l’embassament tindrà un 26% menys d’aigua.

En aquest sentit, el projecte de recuperació del paisatge mosaic es basa en un estudi executat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic que vol diagnosticar la situació dels boscos mediterranis. Gràcies al document, es va constatar que a la zona del Ter i del Freser, per exemple, la reducció d’aportació d’aigua al riu s’explica per l’alteració de les condicions meteorològiques i pel canvi climàtic. La Conca Alta de la Muga, en canvi, es troba un altre paradigma. «Aquí, en part, el problema ha estat el dèficit de gestió forestal», explica Òscar Vergés, tècnic del Consorci, que afegeix que gràcies a l’estudi s’ha determinat que la massa arbòria és extremadament gran i està desproporcionada en referència als recursos hídrics actuals de la zona. «Si reduïm aquesta massa forestal, es pot recuperar aigua subterrània perquè pugui arribar al pantà», diu, per la seva banda, Joaquim Morillo, president del Consorci Salines Bassegoda. I és que, segons Vergès, reduir el volum d’arbres és sinònim de què no hi hagi tanta evapotranspiració de la precipitació que cau, ja que els que «s’eliminen» ja no agafen una aigua que acaba escolant-se per escorrentia o infiltrant-se en el sòl, arribant així al riu, i després al Pantà.

Seguint aquesta línia, gràcies a l’estudi abans esmentat, s’ha calculat que, si es recupera el paisatge mosaic a tota la zona, es tindria un volum d’hectòmetres cúbics equivalent a una cinquena o sisena part del volum emmagatzemat al pantà de Darnius-Boadella. «Al final, és un càlcul, no és una xifra exacta; depèn de la pluviometria de l’any. Però en un moment de sequera com l’actual, et pot arribar a aportar un percentatge important que ara acabarien absorbint els arbres i que podrien provocar més risc d’incendi», apunta Morillo.

Projecte a llarg termini

La creació del paisatge mosaic a Salines Bassegoda és un projecte que es desenvoluparà a llarg termini, però que ja s’ha començat a aplicar, en una fase molt primària, a Fussimanya, a Maçanet de Cabrenys, on s’ha fet una rompuda de pins en 1 hectàrea. «L’acció de neteja és beneficiosa per la vegetació, ja que a l’hora de seleccionar quins són els arbres que ens interessa mantenir i aquells que no, els que no estan sans són els que eliminem. D’aquesta manera, els que tenen un bon estat de salut podran créixer en unes millors condicions, ja que la brancada i el fullam poden expandir-se còmodament», constata Òscar Vergés.

En aquesta línia, la causa per la qual el bosc ha anat creixent, ha estat no treballar-lo. «Si té recursos, augmenta. I si té disponibilitat i troba aliment, ho aprofita», explica Joaquim Morillo. «En haver-hi molts arbres i arbustos que competeixen per aquests recursos, acaben absorbint-ho tot. Si el bosc fos equilibrat basant-se en el que creiem les persones, hauria d’haver-hi 1.000 o 2.000 peus d’arbre per hectàrees. Ara, aquí, això no és així», afegeix Vergés.

Protecció contra incendis

Cal destacar que la creació d’un paisatge mosaic permet també tenir zones de protecció davant d’incendis. «Per culpa del canvi climàtic i l’augment de temperatures que estem tenint aquests últims anys, i que no preveu aturar-se, aquests espais permetran que ser un front de protecció davant els focs forestals, ja que els bombers podran atacar des d’allà, per exemple», diu el president del Consorci.

En aquest sentit, un altre puntal del Pla Estratègic i d’Actuacions de Conservació del Territori i de la Biodiversitat és la creació d’un pla de prevenció d’incendis forestals per la zona, fins ara inexistent. «N’hi ha un que abasta la zona que va de l’Albera al Cap de Creus, però s’acaba a l’autopista i enganxa amb un sector de Salines Bassegoda, que és la zona d’Agullana i Darnius. I després, al massís de Salines i al de Bassegoda s’aplica un altre pla preventiu. Però al mig queda tota una zona desprotegida», apunta el tècnic Òscar Vergés. És per aquest motiu que, des de l’any passat, es treballa en la confecció d’aquest nou protocol davant un foc forestal. Ara bé, crear-lo «pot portar fins a dos anys de feina perquè has de tenir tota la zona ben preparada, saber quins recursos necessitaràs, i que la Generalitat estigui disposada a mantenir els recursos necessaris», diu el president, Joaquim Morillo.

Val a dir que, dins el marc del Pla Estratègic, Salines Bassegoda planteja també contribuir en tots els àmbits possibles de la gestió forestal, incloent-hi també l’aprofitament de la biomassa per a fer funcionar les calderes. «En comptes de cremar gasoil o gas, podem fer foc amb un producte natural i, a la vegada, contribuir en l’economia circular, ja que pot generar llocs de treball a la zona», diu Morillo. «A més», afegeix Vergés, «això pot fomentar també que explotacions ramaderes que no tenen recursos pels seus animals, puguin anar a pasturar a aquelles zones». Alhora, la creació del paisatge mosaic significarà que hi hagi espècies de microfauna i intervertebrats fins ara inexistent a la zona. «Actualment tenim fauna de boscos tancats. En obrir, s’aconsegueix que vingui i sobrevisqui fauna d’espais oberts. Tindrem major riquesa de biodiversitat», diu Vergés.

Una altra acció paral·lela

Paral·lelament al que planteja el Consorci Salines Bassegoda, la Fundació Pionners of Our Time i el Centre de la Propietat Forestal han impulsat, recentment, els primers crèdits climàtics de les comarques gironines. L’objectiu també és millorar la gestió forestal a la Conca de la Muga. En aquest cas, però, la iniciativa és privada, i compta amb el suport del Consorci i també dels ajuntaments de la zona. La proposta s’emmarca en el projecte europeu Life Climark i preveu que diverses empreses adquireixin 58 crèdits per valor de 256.000 euros que serviran per finançar els treballs. En total, engloba vuit finques i cada hectàrea de terreny està valorada en uns 4.400 euros. A tot Catalunya s’han ideat nou projectes d’aquestes característiques, tres dels quals ja estan en marxa com a proves pilot.

La custòdia d’espais fluvials com el riu Manol

El Pla Estratègic i d’Actuacions de Conservació del Territori i de la Biodiversitat de Salines Bassegoda també proposa assolir la custòdia d’espais fluvials o, si més no, preservar-los adequadament. Per això, ara el Consorci està treballant per organitzar els municipis al voltant del riu Manol per tal de recuperar la seva funció ecològica. «Essent l’afluent més important del riu Muga, creiem que és cabdal fer-ne una bona gestió. L’aigua que flueix per ell és la que acaba arribant a tota la plana empordanesa. Cal cuidar i preservar l’espai», destaca el tècnic del Consorci, Òscar Vergés. En aquest sentit, des de Salines Bassegoda també es treballa per planificar la millora del tram que va des d’Avinyonet de Puigventós a Vilafant conjuntament amb els ajuntaments d’ambdues poblacions. Val a dir que en l’àmbit de gestió fluvial, el Consorci Salines Bassegoda ha dut a terme diverses accions recentment. Per exemple, en els darrers mesos s’han revisat projectes de connectivitat de les rieres i passos de fauna a la riera d’en Guilla, al Ricardell, al Manol i a la riera de Sant Jaume.