«Portar el valor de la ciència a la societat és la meva passió»

Des que el 2014 es va fundar l’empresa biotecnològica GoodGut, Mariona Serra-Pagès (Figueres, 1984) va agafar el lideratge de l’empresa com a directora general, i s’ha enfocat a desenvolupar tests de suport al diagnòstic i productes de tractament per a malalties digestives a partir de l’anàlisi i la modulació de la microbiota intestinal.

El seu lideratge ha estat reconegut pel Consell Comarcal, com ha rebut aquest premi que li han donat a la seva ciutat? Manté el vincle amb Figueres?

L’he rebut amb molta il·lusió, rebre un reconeixement de la meva terra, de l’indret que m’ha vist néixer i créixer, per mi és una distinció molt especial, molt diferent d’altres que m’han atorgat. Nosaltres, tot i que vivim a Bescanó, també tenim un pis a Figueres i venim sempre que podem. Continuem vinculats a la ciutat, hi fem vida, no ens perdem els esdeveniments que hi fan, i, per tant, ens sentim part de Figueres.

Quina va ser la seva motivació per dedicar-se a la ciència?

Des de petita, he tingut curiositat per la ciència. Quan la meva àvia va morir de càncer, la meva motivació era trobar solucions per prevenir aquesta malaltia. M’encantava estudiar medicina, tant aplicada a humans com a animals, però per la meva fòbia a la sang i com que m’agradaven els animals, vaig estudiar veterinària, amb l’objectiu de fer recerca. Després d’acabar la carrera, em vaig doctorar en Farmacologia. La meva formació va continuar als Estats Units, al National Institute of Health, i vaig voler tornar amb la voluntat de poder traslladar la meva experiència i millorar els sistemes de recerca d’aquí.

«Girona lidera la recerca de l’estudi de la microbiota intestinal en les malalties digestives»

«Hem creat un test que incrementa l’eficiència dels programes de cribratge en el càncer de còlon»

Com va ser el camí fins a fundar una empresa biotecnològica, GoodGut?

Quan soc de nou a Catalunya, em vaig incorporar com a investigadora postdoctoral a un equip de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona de l’Hospital Dr. Josep Trueta (IdIBGi) dedicat a investigar el rol de la microbiota intestinal i el seu rol en malalties digestives liderat pel Dr. Xavier Aldeguer i Jesús Garcia-Gil. El meu projecte consistia a continuar la recerca per la identificació d’uns marcadors bacterians per a la detecció precoç del càncer colorectal a partir d’uns resultats preliminars molt prometedors. Ara bé, el context de la postcrisi del 2010 i restriccions pressupostàries en ciència comprometien el finançament i la continuïtat de la línia de recerca. Així, amb el convenciment del valor que els nostres resultats i línia de recerca i com que jo tenia formació en emprenedoria «From University to Business» de la UAB, ens vam decidir a anar a buscar finançament privat i vam fundar el 2014 l’empresa de biotecnologia GoodGut juntament amb Xavier Aldeguer i Jesús Garcia Gil i Jaume Amat, per poder convertir aquesta recerca i aquest coneixement en un producte de valor afegit per a la societat. Portar el valor de la ciència a la societat és la meva passió.

Quin és l’objectiu amb què treballen?

El nostre objectiu és introduir la microbiota intestinal com un nou paradigma als estàndards clínics per a la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties digestives, fent front als reptes actuals amb solucions innovadores d’alt impacte. Hem de ser conscients que la nostra microbiota intestinal representa aproximadament 1 kg del nostre cos i està formada per trilions de microorganismes que realitzen funcions claus tant en el nostre sistema immunitari, com endocrí i nerviós. L’alteració de la seva composició s’associa al desenvolupament de malalties. Hem de pensar que viuen en equilibri com en un ecosistema en el nostre cos i que s’adapten ràpidament al mínim canvi del seu entorn, fet que fa que actuïn com a perfectes sensors indicant-nos quan hi ha canvis per alguna patologia digestiva. Per això, analitzar la seva composició ens pot ajudar a la detecció precoç de les malalties i a fer un abordatge terapèutic personalitzat i efectiu enfocat a la modulació de la microbiota intestinal.

Des de Girona han desenvolupat un mètode pioner per detectar el càncer de còlon. Quins són els principals productes de diagnòstic desenvolupats?

Actualment, ja tenim 3 test de suport al diagnòstic desenvolupats i tenim 2 test i 1 tractament en desenvolupament. El primer que tenim al mercat és el test RAID-CRC de diagnòstic precoç del càncer colorectal, utilitzant marcadors bacterians en la femta que complementen el test de sang oculta en femta, utilitzat en els programes de cribratge actuals. El nostre abordatge permet detectar el càncer colorectal amb més especificitat i optimitzar el programes de cribratge per la detecció precoç d’aquest càncer reduint significativament el nombre de colonoscòpies innecessàries derivades de falsos positius del test de sang oculta en femta. També evitem les molèsties i riscos associats als pacients així com despesa resultant, fet que incrementa l’eficiència dels programes actuals.

El segon és el test RAID-Dx de diagnòstic en positiu de la síndrome de l’intestí irritable que detecta en femta la firma microbiana específica de la malaltia. Aquesta malaltia digestiva afecta el 8% de la població i és una malaltia que es trobava dins el top10 de malalties més difícils de diagnosticar, ja que tarda entre 1 i 5 anys a ser diagnosticada. Amb el nostre test, oferim al pacient un diagnòstic en positiu reduint al temps d’accés al tractament. I el tercer que tenim al mercat és el test TestUrGut d’anàlisi genèrica de la microbiota intestinal del pacient perquè rebi assessorament que l’ajudi a millorar la salut digestiva. Els testos es troben a més de 79 centres a l’estat espanyol i estem desenvolupant mercat a Itàlia, UK, França i Alemanya.

"La microbiòtica intestinal és clau en el nostre sistema immunitari, endocrí i nerviós"

Girona lidera aquesta classe de recerca?

Podem dir que des de Catalunya, Girona, liderem aquesta recerca de l’estudi de la microbiota intestinal en les malalties digestives. Vull dir, som un dels grups de recerca que estem liderant aquesta investigació. N’hi ha més a altres països que s’està treballant, com a Alemanya, a la Xina, però com a empresa aquests marcadors els hem convertit en un producte viable. És a dir, que aquest marcador ha passat unes validacions i s’ha registrat el producte i està disponible i reproduïble en els diferents centres. Amb això podem dir que sí, que som pioners. I que s’obre una nova disciplina. Al final, com he comentat abans, l’ús de la microbiota intestinal és un nou paradigma pel que fa al diagnòstic i tractament de les malalties digestives.

La seva unió amb Hipra ha significat u n gran pas endavant. Com va sorgir l’oportunitat i com està beneficiant a ambdues parts?

Ens remuntem a la pandèmia. Va ser en aquell moment que el cap de laboratori de l’Hospital Dr. Josep Trueta em va trucar perquè necessitaven suport per fer anàlisis de PCR, buscaven empreses que tinguessin laboratori amb termocicladors. De seguida em va venir al cap Hipra i els vaig posar en contacte. Arran de tota aquesta introducció i contacte amb els hospitals va néixer també l’obertura de la part de divisió de Salut Humana. Llavors, ells, com a agraïment d’haver estat la persona que els havia posat en contacte, ens van convidar com a empresa a visitar les instal·lacions, i els vam presentar en quines línies treballàvem. Vam veure que les línies, pel que fa a la prevenció, que és un dels nostres objectius, de malalties digestives, s’alineava perfectament amb la seva estratègia de prevenció en la divisió d’Humana, i va ser així com vam començar les converses de col·laborar junts.

"Analitzar la seva composició pot ajudar a la detecció precoç de les malalties digestives"

Aquesta col·laboració com està beneficiant a ambdues parts.

És una sinergia molt bona. Hipra introdueix un pipeline de productes a la divisió de Salut Humana, i nosaltres com a empresa mantenim la identitat corporativa i les nostres instal·lacions al part Científic i Tecnològic de Girona, però sí que hem incrementat la capacitat productiva, amb la possibilitat de consolidar l’estratègia, i desplegar-nos per ser un referent mundial en l’àmbit de la prevenció de la salut intestinal a través del diagnòstic i tractament de malalties digestives a través de la microbiota.

Quins són els plans de futur?

Com deia, convertir-nos en un referent mundial és el nostre objectiu. Hem començat una estratègia d’externalització on els nostres mercats prioritaris seran Europa i Àsia i volem créixer per augmentar els productes destinats a aquest objectiu tant de diagnòstic com de tractament de malalties digestives, sempre amb l’ús de la microbiota intestinal.

Quins desafiaments us trobeu?

Pel que fa al cribratge del càncer colorectal, el tercer més diagnosticat i el segon amb més mortalitat al món, l’estratègia que s’ha vist més efectiva per allargar l’experiència de vida és la prevenció, per això hi ha els programes de cribratge organitzats que conviden la població de risc, que són les persones majors de 50 anys sense símptomes en aquest programa de detecció precoç. A Espanya, es va proposar incorporar aquests programes el 2014 amb l’objectiu d’aconseguir un cent per cent de cobertura a deu anys. Però només es fa en set comunitats autònomes i encara només hi ha un 65% de cobertura i un 46% de participació. Un dels reptes més importants que ens trobem és incrementar cobertura, que estigui a totes les comunitats autònomes i incrementar participació. Un dels altres reptes és incrementar l’edat i començar a fer-lo abans. El nostre test permet incrementar l’eficiència dels programes de cribratge fins a reduir el 20% de colonoscòpies innecessàries. Nosaltres ja ho estem implementant a Catalunya, a la província de Girona i a Terres de l’Ebre en paral·lel al circuit que es fa actualment per demostrar aquesta eficiència.

Quins reptes teniu en l’actualitat?

El principal repte que enfrontem és la manca d’adopció de la innovació en el sistema sanitari. Tot i tenir una forta capacitat de recerca i validació tecnològica, costa integrar eficaçment la innovació en productes viables. Per superar aquest obstacle, cal, des del sistema sanitari, establir circuits clars i fomentar la inversió en la incorporació de la innovació. Així podrem aconseguir un sistema sanitari capdavanter i millorar la salut global.

Finalment, quin missatge donaria a la comunitat emprenedora?

Que no es posin cap límit, que tot es basa en treball en equip, esforç i perseverança i que si un vol es pot assolir. Em quedo amb una frase que vaig sentir l’altre dia al premi Nacional de Recerca I que va dir Pasteur: «En recerca, l’atzar només afavoreix a les persones preparades».