La Torre Quimeta, del segle XVI, ha canviat la defensa pel turisme

La història de la Costa Brava està escrita amb anècdotes que vinculen el món marítim amb l’activitat terrestre. Des de Portbou fins a Blanes, tota vora del litoral, hi anem trobant edificacions diverses que marquen les diferents etapes de les civilitzacions que han ocupat el territori. Sovint, alguns d’aquests vestigis han desaparegut i, altres, han estat reconvertits en espais que res tenen a veure amb la seva finalitat original.

Entre Roses i Castelló d’Empúries, durant segles, els terrenys d’aiguamolls eren els reis del paratge. El Joncar, el Salatar, el Clot dels Franquets i el Grau de Santa Margarida formen part d’un nomenclàtor popular amb una llarga història. Als anys seixanta, el boom turístic que afectava la costa mediterrània, provocat per l’arribada massiva d’europeus que buscaven sol i platja, va convertir tots aquests terrenys en una cobejada operació urbanística que va acabar desembocant en la construcció de la urbanització anomenada Santa Margarida. Va ser batejada així per a recordar un antic convent de monges que portava aquest nom.

En aquests terrenys, només hi havia construccions d’àmbit rural i dues torres amb finalitats defensives que, segons els historiadors, van ser aixecades al segle XVI. Són elements arquitectònics que, malgrat el pas del temps i els canvis urbanístics, han arribat fins als nostres dies, però amb uns usos completament diferents dels originals.

Aquest és el cas de la Torre Quimeta, una edificació de planta circular reconvertida en apartament i que ara gestiona l’empresa Algi, especialitzada en lloguers turístics. La torre conserva les seves parets de pedra i està inclosa en un complex privat d’allotjaments que porta el mateix nom.

A les xarxes socials i en el web de Booking, els usuaris han deixat comentaris molt positius sobre l’experiència viscuda en aquest espai. Des de França, Isabelle assegura que li va "encantar la ubicació i l’accessibilitat de l’apartament. L’allotjament és ampli per a sis persones. L’equipament està molt ben pensat i és còmode i fàcil de fer servir. La neteja és impecable".

Les imatges que ofereix Algi de l’interior de la torre mostren l’aprofitament de la seva configuració circular amb la dutxa sota l’escala i la pica a tocar d’aquesta. La Torre original està adossada a un edifici de quatre plantes per la seva part posterior. Costa de veure si no es coneix la seva ubicació.

La torre conserva les parets de pedra i està inclosa en un complex privat d'allotjaments

Les dues torres esmentades, Quimeta i Calsina, van ser immortalitzades pel fotògraf Valentí Fargnoli Ianneta (Barcelona, 1885 - Girona, 1944) i es conserva en el fons del Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, Inspai. Aquest document gràfic, immortalitzat en placa de vidre, ens mostra les edificacions amb les verdures d’un hort en primer terme. Al fons, es veu el perfil de la carena de Roses, amb el castell de la Trinitat i cap construcció per damunt de la línia de terra. A la torre de la dreta, incorporada a una edificació de nova construcció, encara es poden veure les espitlleres per a la seva defensa en cas d’atac.

A pocs metres hi havia l'anomenat Castell del Joncar, del qual encara en queda dempeus part del mur

El seu ús, en temps passats, com a molins d’aprofitament eòlic, al segle XVIII, també està reflectit en alguns noms d’establiments pròxims. A més a més, curiosament, el carrer on està situada la Torre Quimeta porta el nom de Joanot Martorell, escriptor i Cavaller valencià del segle XV.

A pocs metres de la torre hi havia hagut l’anomenat castell del Joncar, del qual encara en queda dempeus una part de la muralla. Aquesta construcció era d’origen contemporani i es va enderrocar fa pocs anys per a construir-hi apartaments que també recorden el seu nom.