De Dalí a Adrià: l’impacte creatiu del paisatge del cap de Creus

«Montjoi és una passada. Quan soc aquí, les neurones ballen», recordava Ferran Adrià, poc abans del tancament del Bulli com a restaurant, el 30 de juliol de 2011. «T’imagines els músics damunt una barca, tot el públic a la platja i la vall de Montjoi fent d’altaveu?». Era el somni de Juli Soler, tot pensant en una de les grans bandes del rock tocant des de l’aigua estant. Quan Walt Disney va visitar Dalí a Portlligat no va amagar la seva sorpresa per la força inspiradora del paisatge. El pintor empordanès se’n va encarregar bé prou de fer-li veure que el cap de Creus era el seu tot.

Entre Dalí i Adrià, Adrià i Dalí, hi ha molts paral·lelismes que convergeixen en un mateix punt, el vèrtex més oriental de la península Ibèrica. I tots dos han acabat oferint als seus seguidors i al món sencer un llegat impagable en forma de museu. L’un a Portlligat, l’altre a Montjoi.

Enguany, la Fundació Gala-Salvador Dalí ha celebrat el vint-i-cinquè aniversari de la Casa Museu de Cadaqués. El 2023 també és l’any de la reobertura del mític restaurant de Roses reconvertit en museu com a elBulli 1846. El dijous 15 de juny, va tenir lloc l’acte d’estrena d’aquest espai per al públic, un fet que va aixecar l’expectació entre un gran nombre de mitjans. Durant el parlament d’obertura, Ferran Adrià va explicar que els visitants «trobaran tots els elements importants de la trajectòria d’elBulli. Sobretot, la gent que vingui aquí, s’emportarà emocions i coneixement. Hi ha molta gent que no va poder venir a menjar i el que hem tractat és que surti emocionada i comprenent què va passar». En el seu relat, deixa clar que l’únic lloc on es podia fer aquest museu era «a cala Montjoi, on va néixer el restaurant». Quan parla d’aquesta part del cap de Creus, Ferran Adrià no amaga la seva «passió pel paisatge», per això un dels elements destacats del nou museu ha estat la feina per preservar-lo. A banda del recorregut per arribar-hi, dins d’elBulli 1846 el visitant queda impactat amb un ampli finestral que mostra tota la bellesa de l’entorn, com passa també a Portlligat.

En aquest relat de paral·lelismes, per a Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, «els trets geològics de Montjoi i Portlligat són els mateixos, els trets paisatgístics s’assemblen molt. El primer llibre de Ferran Adrià es titulava El sabor del Mediterrani, això ja ho diu tot. I és molt clar que, ni Salvador Dalí ni Ferran Adrià es poden explicar sense el cap de Creus. El paisatge i la seva força, que és indubtable, els ha influït plenament. A Ferran Adrià amb els sabors, colors i textures. Dalí l’ha tingut en un sentit més mitològic, però està molt clar que ni l’obra d’un, ni la creativitat de l’altre es poden entendre sense aquest paisatge i això és molt important. Dalí parlava d’un paisatge tel·lúric i inspirador i així també ho reconeix Ferran Adrià».

"És molt clar que ni Salvador Dalí ni Ferran Adrià es poden explicar sense el cap de Creus", afirma Montse Aguer

«Dalí potser és més essencial –afegeix Montse Aguer–, perquè ell ja des de ben petit hi passava les seves vacances amb la família i Adrià es va trobar un paisatge en els seus inicis laborals i es va deixar amarar per totes les seves essències i de tot el que significava, la llum, el color, les textures... molts plats estan inspirats en la geografia i la geologia».

Ferran Adrià manté viu l’esperit de «col·laboració amb el territori». En un futur, no s’ha de descartar que les dues fundacions, la d’elBulli i la Gala-Dalí, acabin creuant els seus camins en el cap de Creus. «Naturalment que hi pot haver complicitat, segur que serà així», diu Montse Aguer.

«Aquest any serà d’aprenentatge i d’anar veient», diu Ferran Adrià sobre la primera obertura del museu de cala Montjoi. El futur decidirà si els dos genis es retroben, d’alguna manera, en el cap de Creus.