La regeneració de la Rubina, més de vint anys a la sala d’espera

A principi de la dècada dels anys dos mil, el cap de Creus i els Aiguamolls de l’Empordà estaven en el punt de mira del Ministeri de Medi Ambient de l’Estat espanyol amb dos objectius clars: l’enderroc de l’antiga ciutat de vacances del Club Med de Cadaqués i la rehabilitació de tot l’espai de la Rubina de Castelló d’Empúries. Més de vint anys després, els dos projectes han seguit camins inversos, fins al punt que de l’estructura turística del Pla de Tudela només en queda el record, però de l’espai salabrós de la badia de Roses el més calent és a l’aigüera.

Encara que, a primer cop d’ull, l’espai de la Rubina comprès entre el rec dels Salins d’Empuriabrava i el Grau de Santa Margarida sembli estar en bones condicions, la realitat és que la vegetació amaga molts abocaments de runes procedents de les dues urbanitzacions adjacents. Tanmateix, des del departament de Costes, com ja ha passat en el front de mar de Sant Pere Pescador, fa temps que ambiciona regular tots els aspectes d’accessibilitat per a preservar el caràcter natural de la platja. Mentrestant, ha estat l’Ajuntament de Castelló d’Empúries qui ha regulat la mobilitat i els aparcaments, evitant l’accés d’autocaravanes.

L’interès estatal per actuar en aquest espai va quedar clar el juny de 2002 quan l’aleshores ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va visitar la Rubina en companyia de diversos responsables del seu departament i els representants municipals. Mesos abans, el consistori havia fet arribar al ministeri una relació dels terrenys afectats pel projecte de rehabilitació, pas previ a l’inici del procés d’expropiació. Matas va anunciar la «predisposició total» del Govern de l’Estat a executar el projecte, que ja tenia una assignació pressupostària de 3,3 milions d’euros. El ministre va recalcar la necessitat de disposar de tots els terrenys per poder portar a terme el projecte de regeneració, i es va mostrar confiat que la licitació es pogués fer aquell mateix any «per tenir-lo acabat el 2004» i convertir-lo «d’un bé públic de tots els ciutadans, perquè el puguin disfrutar».

El temps va anar passant i ha estat en aquest mandat que ara s’acaba quan el departament de Costes va exposar a exposició pública la darrera actualització del projecte de rehabilitació de la Rubina amb un procés d’exposició pública que va acabar el 2021 i que va generar diversos moviments ciutadans a la recerca de modificacions que impedissin «una excessiva regulació a tot l’espai», fins al punt que es va redactar un manifest titulat «Una Rubina per a tothom». El cavall de batalla ha estat, fins ara, la bossa d’aparcaments que es proposa.

L’Ajuntament castelloní, amb matisos, veu amb bons ulls la regulació de l’espai. El fins ara alcalde, Salvi Güell, recordava la setmana passada que «l’Ajuntament està treballant en paral·lel amb el vial que ha de passar per darrere per arribar a aquesta bossa d’aparcaments. El projecte és en mans del ministeri. Les últimes notícies que hem tingut és que estava encallat en temes mediambientals i fa temps que no en sabem res». El desembre de 2021, durant la inauguració de la remodelació de la Via Verda de la Muga, el subdelegat del govern a Girona, Albert Bramon, «estava ben col·locada en els pressupostos de l’Estat del 2022».