Entrevista | Dr. Lluís Martínez Via Dermatòleg

«El càncer de pell ens avisa i cal estar atent als senyals d’alerta»

Amb motiu del Dia Mundial de Prevenció del càncer de pell, el 13 de juny, el dermatòleg Lluís Martínez Via parla de l'augment de casos els últims deu anys, sobretot en le persones que ara tenen més de seixanta anys. "El melanoma és un dels càncers més greus que existeix. La supervivència al cap de cinc anys és del 40%"

El doctor Lluís Martínez Via ha ofert una xerrada per parlar de la prevenció del càncer de pell. | IRENE ROÉ

El doctor Lluís Martínez Via ha ofert una xerrada per parlar de la prevenció del càncer de pell. | IRENE ROÉ / SÒNIA FUENTES. PERALADA

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1976, el doctor Lluís Martínez Via exerceix com a metge dermatòleg des de fa més de quaranta anys i és el director-gerent de l’Albera Salut de Peralada. Amb motiu del Dia Mundial de Prevenció del càncer de pell, ha fet una xerrada al mateix centre per promoure’n la prevenció. El doctor Martínez Via incideix en la prevenció i en l’autoobservació de la pell per detectar aquest càncer a temps.

Estem davant d’un augment dels casos de càncer de pell?

El càncer de pell és el més freqüent de tots i cada vegada afecta més gent, perquè el seu principal inductor és el sol. El sol actua de manera diferent segons el tipus de pell que tinguem. Per exemple, en una pell molt pigmentada és més difícil que aparegui. A partir del fototip 3, que correspon a aquella gent que difícilment agafa color, la prevalença va augmentant. El càncer de pell està augmentant ara, perquè la pell té memòria que es manifesta dècades després i veiem els casos de les generacions que buscàvem el sol, als anys 50, 60, i fins als 90. Els casos que veiem són gent de seixanta anys en amunt perquè és ara que surten les lesions. Majoritàriament són els epiteliomes.

Quins símptomes presenta aquest tipus de càncer?

El càncer de pell avisa, la mateixa lesió precancerosa al budell, al pulmó, en un bronqui o un ronyó no ens assabentem que la portem fins que ja es manifesta i la lesió ja és cancerosa. A la pell, hi ha el precàncer, la ceratosi actínica, lesió que no fa mal i es caracteritza perquè la persona presenta una descamació que es va renovant i que acabarà sent un càncer de pell en la majoria de vegades. Això passa sobretot a partir dels quaranta anys i en zones exposades al sol. Després hi ha altres ceratosis que també indiquen una exposició al sol de dècades abans, que són benignes, són antiestètiques, però no aportaran cap problema. Després hi ha un càncer, dels més greus que existeix, en tot el món dels càncers de tots els aparells i sistemes que és el melanoma. Té a veure amb l’exposició al sol, però no d’una manera tan directa com la ceratosi actínica. La supervivència en el melanoma al cap de cinc anys és només d’un 40 % tot i el tractament.

La supervivència en el melanoma al cap de cinc anys és només d’un 40% tot i el tractament

Podria donar alguns consells per estar alerta?

Hem d’estar alertes als senyals. La persona que ha de vigilar més és la persona de 50 i 60 anys de pell clara. Si li surt alguna lesió granet o crosta que durant setmanes no millora, en la majoria de casos estem en un precàncer. La majoria de càncers de pell són a la cara, entre un 40 i un 60 %. El 90% dels melanomes surten sobre les pigues que tenen un creixement irregular. També poden sortir en zones que no hi hagi cap piga, però això és excepcional. L’autoobservació de pigues es fa si aquestes fan picor d’una manera reiterada, si han sagnat espontàniament, si han evolucionat, si han variat de forma, de gruix, de molèstia com picor. El millor és consultar. Un tumor, a diferència d’un teixit normal, té un creixement irregular. És molt important que ens acostumem a explorar periòdicament la superfície corporal, i reconèixer els signes d’alarma de les pigues. En aquest sentit, hem de tenir present la regla ABCDE per a detectar pigues de característiques atípiques (A: Asimetria, pigues de forma no regular; B: pigues de contorns irregulars o poc definits; C: diferents tonalitats de color en la piga, D: Diàmetre igual o superior a 6 mm) i E: evolució i exposició al sol. Fins i tot hi ha apps a disposició del públic per ajudar en aquesta avaluació. Les pigues petites no tindrien risc, però les que estan en un lloc on la roba interior et frega o en un lloc on t’afaites, és important vigilar-les.

"El 90% dels melanomes surten sobre les pigues que tenen un creixement irregular"

Com podem aprofitar millor la vitamina D quan estem prenent el sol?

Sobre la vitamina D hi ha falses creences. La vitamina D és una substància que el sol activa. No cal tenir uns nivells molt alts de vitamina D. Anant pel carrer i que et toqui a la cara ja seria suficient. Com a curiositat, la vitamina D ha estat un dels agents selectius de l’evolució de l’espècie humana més important originada al centre d’Àfrica. Quan se’ls acabaven els recursos, van anar migrant i ascendint de latitud, passant per l’Índia i arribant a Europa. Això que va tardar desenes de milers d’anys en succeir va comportar la despigmentació de la gent a mesura que s’anava allunyant de les zones en què el sol era més intens i va permetre activar en les persones aquesta vitamina. Sense la vitamina D, la mainada patiria raquitisme i una persona gran tindrà osteoporosi amb risc clar de fractures.

Aquest càncer està augmentant perquè la pell té memòria i es manifesta dècades després

Hi ha una consciència més gran ara per prevenir els efectes del sol?

La gent s’ha conscienciat i tothom va amb protectors. Estem fomentant que la gent vigili el sol que és la principal causa d’envelliment i, per altra banda, ara s’està acceptant una pell blanca, després d’un temps en què la gent buscava tenir-la bronzejada. Hi ha una llegenda sobre el fet que si et poses protector no absorbeixes vitamina D, però no intervenen en l’assimilació d’aquesta vitamina. Val a dir que un protector 30 és suficient, te l’has de posar en suficient quantitat i amb la pell seca abans de sortir de casa millor. Posar-se un protector 50 o més pot donar una falsa sensació de seguretat. Malgrat ser més conscients dels efectes negatius del sol, hi ha la tanorèxia, o addicció al bronzejat que fa que la gent que té taques o la pell malament busquen més encara el sol perquè, en cremar-se, s’uniforma tot i no es veuen les taques.

"És molt important que ens acostumem a explorar periòdicament la superfície corporal"

Com han evolucionat els tractaments? Actualment n’hi ha de preventius?

Pel que fa als tractaments, fa uns 8 o 10 anys l’únic remei era cremar o congelar la lesió, però des de fa uns 8 anys hi ha una crema que ens ajuda molt. Fa que en més de la meitat de casos, aplicant-hi aquesta crema, s’elimini i no deixi ni marca. Si no l’elimina del tot, fa que s’hagi de cremar o congelar de manera superficial. A escala preventiva, hi ha tractaments com els pílings dermatològics a la cara que disminueixen la freqüència en què poden anar apareixent les lesions.

L’estiu és potencialment més perillós?

Estem al mes que hi ha més sol i el 21 de juny, concretament, és el dia amb més sol de tot l’any. A l’agost baixa i seria equivalent a l’abril i el maig seria com el mes de juliol. La gent confon la calor amb el sol, però la calor depèn de l’aire d’on arriba. Els dies núvols hi ha una gran quantitat de raigs ultraviolats que acaben travessant les capes més externes de la nostra pell.