L’ONG Be Artsy lluita des de l’Escala contra la vulneració de drets de nenes i dones al Nepal

El «chhaupadi» obliga les nenes i les dones a exiliar-se durant la menstruació i les sotmet a perills com la mort o les violacions

La cooperant escalenca Clara Garcia promou campanyes de salut sexual i menstrual per millorar la seva qualitat de vida

Joves i dones de diferents regions del Nepal s’han d’exiliar de casa quan tenen la menstruació. | BE ARTSY

Joves i dones de diferents regions del Nepal s’han d’exiliar de casa quan tenen la menstruació. | BE ARTSY / SÒNIA FUENTES. l’escala

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

La tasca i els objectius de l’associació Be Artsy, de defensa de la dignitat de nenes i dones al Nepal i la lluita contra la violència extrema que encara pateixen en certes zones del país pel sol fet de ser dones, s’està fent visible a l’Escala. La seva presidenta i fundadora, l’escalenca Clara Garcia Ortés, ha treballat durant els darrers anys sobre el terreny per la salut menstrual i sexual de les nenes i les dones nepaleses, concretament a la zona Accham, que són obligades a exiliar-se de casa durant la menstruació havent d’afrontar diferents perills com la mort o les violacions. Ara Garcia ha obert una delegació de l’ONG a la població escalenca per crear consciència arreu de la comarca de l’Alt Empordà i difondre el projecte.

Xerrada de presentació

Recentment, en una xerrada al bar del CER va presentar també una exposició i un documental sobre el chhaupadi, una antiga tradició cultural fortament arrelada a l’oest del Nepal, en la qual les dones són considerades impures durant la menstruació i, per tant, se’ls prohibeix entrar a la casa, l’escola, el temple i altres espais comuns. «Això significa que les dones són obligades a viure en solitud en un espai aïllat, com una petita cabanya o una granja enmig de la muntanya, sense les condicions necessàries per a la seva salut i seguretat, i exposades a diversos perills com el clima, animals salvatges o violència sexual. A l’hivern, com que cada dia han de rentar tot el que toquen, no se’ls eixuga la roba i moren per hipotèrmia, fan foc dins la cabanya i moren per asfíxia i a l’estiu moren per picades de serp i altres animals salvatges i ningú sap quina quantitat són violades». Aquest fet s’amaga perquè «una nena al Nepal no dirà mai que ha estat violada perquè, si no, ja no es pot casar».

A través del projecte "Rato Baltin", l'associació ajuda les noies a deixar-se de sentir impures durant la menstruació

Amb el projecte «Rato Baltin», que vol dir ‘galleda vermella’, ajuden les noies a encarar la tradició del chhaupadi. Imparteixen tallers amb ajuda d’infermeres locals i voluntàries que donen indicacions detallades a les participants en l’ús de les copes menstruals i en higiene. Garcia manifesta la necessitat urgent d’una conscienciació i educació més gran sobre la menstruació i la importància de tractar les dones i les nenes amb respecte i dignitat. El pes cultural és molt important, ja que «a la noia que no faci chhaupadi se l’acusa de les coses dolentes que passen al seu voltant i això és una pressió molt gran». Una trentena de persones van assistir en aquest acte, amb el qual la cooperant escalenca va sumar-se a la celebració del dia de la salut menstrual. També va posar una parada amb polseres menstruals i copes i coses fetes per les dones d’allà.

[object Object]

El 2022, l’associació Be Artsy ha donat suport a 19,923 persones, beneficiàries d’alguns dels seus projectes. L’equip d’Achham ha aconseguit i distribuït 1.526 copes menstruals i ha proporcionat formació i suport a 11 noves poblacions de la regió. Per dur a terme aquests projectes es necessita un pressupost de 150.000 euros.

Erradicar el chhaupadi és objectiu de l’associació: «La solució passa per l’educació» assenyala la presidenta Clara Garcia. «Amb les copes menstruals, les nenes s’han deixat de sentir impures i se senten més netes. Un 92% de les nenes que usen la copa menstrual la continuen utilitzant al cap d’un any i d’aquest percentatge un 49% han fet canvis de la tradició de chhaupadi: dormen en una habitació sota de casa o han obtingut una manta més gruixuda quan dormen fora i que no les hagin de rentar. A poc a poc comencen a qüestionar la tradició».

Primer viatge al Nepal

Garcia va viatjar el 2015 al Nepal després del terratrèmol i es va trobar amb una problemàtica «que em va colpejar molt i no vaig parar fins que vaig aconseguir una manera d’ajudar les noies d’allà a solucionar-ho. Em vaig adonar de com n’era de dura la vida en aquesta part tan remota del Nepal».

Garcia vol difondre la feina feta els darrers anys i fer-la extensiva arreu de l’Alt Empordà a través de cursos i xerrades adreçades als instituts d’ESO. També, a partir del mes de juliol, «estaré els diumenges al mercat de la Mola (al final del mercat de l’Escala) venent productes fets per les dones del Nepal que ajudem». Al mateix temps, estan treballant molt amb les dones que s’han quedat vídues, també dins el ventall de projectes de l’associació que ja ha beneficiat 62.000 persones. La primera incursió de l’associació a l’Escala va ser a través de la participació en la fira d’entitats: «Va haver-hi molta curiositat per la nostra feina, i en un futur volem fer una exposició i una conferència per presentar-nos de forma oficial».