«Tenim el POUM tancat amb l’ambició que Vilafant mereix»

Nascuda a Figueres el 1962, resideix a Vilafant des de fa molts anys. Ha estat una alcaldessa activa en l’evolució d’un poble que ha fet un salt qualitatiu notable en equipaments i serveis.

S’acosta el moment de deixar definitivament l’alcaldia de Vilafant. Quin sentiment l’envolta en aquest moment?

Sempre he tingut present que aquesta participació activa a la vida pública era una etapa de la meva vida, que m’ha agradat molt i que ha estat molt intensa, tant per al poble com per a mi en l’àmbit de la satisfacció per la feina feta. Les etapes s’acaben i era un bon moment, perquè la marca del partit estava a l’alça –fa quatre anys no era així– i teníem gent disposada a continuar els projectes que teníem en marxa com a consolidació dels molts que hem pogut materialitzar. Vaig fer saber la meva decisió als companys del partit i ells han tirat tot un procés que ha culminat amb una nova victòria electoral per al PSC.

"El gran objectiu que hem perseguit ha estat la permeabilitat entre els tres nuclis"

Vint anys de feina des del municipalisme, aviat és dit... Va començar de zero, com a regidora de l’oposició.

És cert, vam entrar el 2003 amb dues regidories socialistes i el 2005 ens vam incorporar al govern de Paulí Fernández (CiU). Ells estaven en minoria i havien fet un pacte amb Esquerra que no va funcionar. Vam fer un pas decidit per a afavorir la governabilitat del poble, era un moment delicat, amb temes importants damunt la taula, sobretot urbanístics. Calia un govern fort pel bé de Vilafant. Eren els passos previs a tot el disseny de les vies de l’AVE i d’infraestructures rellevants.

Té la sensació d’haver aterrat a l’Ajuntament en un moment clau de la història moderna del municipi?

En aquests temps de principi de segle XXI es va fer una important feina tècnica per rebre noves infraestructures, una feina que ja havia començat en l’etapa de Paulí Fernández. En el seu moment vam treballar a fons, com calia i amb una idea clara: Vilafant està situat en un punt estratègic d’infraestructures a les quals no podíem posar-nos d’esquenes i calia afrontar-les de la millora manera possible per a poder aprofitar al màxim les oportunitats que generaven. Va ser un moment clau.

"Vam fer canviar el rètol de l'estació que deia 'Figueres-Alt Empordà'. Per aquí no hi passàvem"

També va ser un moment, diguem-ne anecdòtic, quan el primer bateig de l’estació de l’AVE va obviar Vilafant...

Ara fa riure, sí, però aleshores ens va obligar a fer-nos forts per defensar el nom del poble! Santi Vila era l’alcalde de Figueres i sempre li deia que el traçat de l’AVE havia estat molt dolorós i que l’estació era a Vilafant. Un dia em truquen per dir-me que han col·locat un rètol a l’estació que deia: «Figueres-Alt Empordà»... No, per aquí no hi passàvem. Vam moure’ns com calia per fer justícia i reconèixer que l’estació és a Vilafant. Només faltaria! El primer cop que vaig anar a Madrid amb AVE i vaig veure, a l’estació d’Atocha, els rètols amb el nom del nostre poble, em va emocionar molt.

Aquestes infraestructures de transport també han suposat una frontera física per a Vilafant. Cosir la connexió entre els diferents nuclis ha estat una prioritat?

Sí, sens dubte. La gran trinxada inicial la va provocar l’autopista als anys setanta. La via ferroviària, malgrat tot, va passar millor. El gran objectiu que hem perseguit ha estat la permeabilitat entre els tres nuclis i preservar l’espai verd obert a la zona de la piscina. Era una obsessió. Vilafant és molt interessant, ja que té tres nuclis de població molt diferents, amb una realitat, tant històrica com de creixement, que no tenen res a veure. Faltava un sentiment de pertinença. Quan vaig entrar a l’Ajuntament, ho trobava molt estrany. Anaves a la Solana o al Camp dels Enginyers i la gent et deia que era de Figueres... A part de les actuacions urbanístiques, d’impulsar serveis, hi ha hagut dos factors que ens han ajudat a la cohesió com a municipi: un ha estat l’institut i, l’altre, el pavelló i tot l’entorn esportiu. Són equipaments potents que aglutinen gent de tots els barris i potencien el sentiment de pertinença a Vilafant.

Acabi la frase: Si el govern de Vilafant no hagués estat socialista, l’Institut...

Potser ja estaria construït, després de tants anys en barracons. No té cap lògica que estiguem encara en tràmits administratius. Ens han entretingut moltes vegades amb canvis constants i sempre hem complert. Ens han fet canviar la cessió del solar tres vegades, han modificat condicions urbanístiques... Tot plegat, un cúmul de despropòsits. Estic convençuda de la meva resposta a la seva pregunta. Hi ha exemples: l’Institut de Vilablareix va començar el mateix any que el nostre i fa tres anys que es va inaugurar.

"El consell ha de ser més proactiu, la comarca ha de tenir veu i ha de ser escoltada quan toca!"

En el camí paral·lel que han seguit les redaccions dels nous plans generals de Vilafant i Figueres, és comprensible que el de la capital hagi passat per davant a la comissió territorial?

Per Figueres era un objectiu de mandat acabar el POUM. És una mica el mateix, si Esquerra no hagués estat en el govern de la ciutat, potser encara no estaria aprovat. Fa vuit anys que estem treballant en aquest projecte i ja vam fer l’aprovació inicial el desembre del 2018. Ens han fet estar molt de temps esperant que Figueres es posés al nostre nivell. Malgrat això, estic molt contenta. En aquests moments, el tenim tancat, amb l’ambició que Vilafant mereix i a punt de portar a aprovació. I crec que el nostre Pla General està més treballat que el de Figueres. Té un disseny i una ambició de municipi que supera el seu. El POUM figuerenc ha perdut l’oportunitat de ser ambiciós i de capital de comarca.

Va presidir el Consell Comarcal. Què en recorda d’aquella etapa?

Aquella etapa em va omplir moltíssim, perquè em va permetre conèixer millor la diversitat de la nostra comarca, tot i tenir-ne un bon coneixement des de fora. L’Empordà és espectacular i quan ets dins del Consell, comprens quina és la realitat del territori i la peculiaritat de cadascun dels seus municipis. Crec que el Consell hauria de tenir un paper més proactiu en el desenvolupament de la comarca, sincerament. En aquell moment, entre 2009 i 2011, era la primera explosió de projectes de parcs eòlics. Vam fer un treball intens, encarregat a fora a l’Institut Cerdà, per definir com s’havia de fer el desplegament, amb un procés participatiu excel·lent i que s’ha utilitzat ara per a recordar que la implantació proposada aleshores, aprofitant les infraestructures existents, tenia consens en el territori. Però... la comarca ha de tenir veu i ha de ser escoltada quan toca! Ara, trenta-tres consellers és massa. El Consell d’Alcaldes hauria de tenir un paper més rellevant.

Vostè ha estat també diputada: què seria dels municipis sense el suport de la Diputació de Girona?

Sort n’hem tingut. Hem travessat uns anys que, sense ella, ho hauríem passat molt malament. No hi ha hagut ajuts ni finançament real per part de la Generalitat.