«Portbou podrà tornar a viure de l’estació»

Aconseguir que Portbou «li digui Hola al segle XXI». Amb només dinou anys, Gael Rodríguez té les idees clares. El 17 de juny serà proclamat alcalde d’una població que, segurament com cap altra, ha patit les conseqüències de la desaparició de la frontera i del canvi del model ferroviari amb l’arribada d’una Alta Velocitat que no s’acosta a la imponent i històrica estació de Portbou. Primer «començarem netejant els carrers, perquè, si ja tens un poble decadent en molts aspectes, almenys que estigui net», deixa anar Rodríguez que, per mirar el futur amb optimisme, vol recuperar per a Portbou allò que la va fer ser important: una estació de tren referent. Ara, ja no amb el transport de viatgers, però sí amb el de mercaderies.

Alcalde amb dinou anys. El més jove de Catalunya, d’Espanya i, probablement, d’Europa. Ara que ja no pot fer marxa enrere, què sent? Vertigen?

Vertigen no, respecte sí. El respecte per assumir la responsabilitat més gran del poble. Respecte pel càrrec, però sobretot respecte per la gent que ha confiat en mi. Per a ells i també per a la gent que no m’ha votat. Perquè he de ser l’alcalde de tots.

Estem a l’últim poble de la comarca, just abans d’una frontera que ja no existeix. Un antic poble ferroviari just quan, amb l’alta velocitat, la majoria dels trens ja no passen per aquí i molts veïns han anat marxant. Què pot fer Gael Rodríguez?

Primer de tot, Portbou no és l’últim poble de l’Empordà, ni de Catalunya, ni d’Espanya. És el primer. I el que farem serà portar-lo de la decadència al progrés, frenarem l’èxode de la gent jove, crearem oportunitats al poble perquè la gent hi visqui bé i farem que Portbou funcioni molt bé. Evidentment, no tornarem a ser 6.000 habitants i amb rendes per càpita aclaparadores, com vam ser en el passat, però sí que podem canviar la situació del poble. Un poble amb 1.000 habitants, molta gent gran i amb molta falta de serveis. Portbou té molts problemes i és hora que li digui hola al segle XXI.

Portbou té molts problemes i és hora que li digui hola al segle XXI.

La desaparició de les fronteres va ser una bona notícia per a Europa i un gran problema per a Portbou?

Absolutament. El que passa és que, quan hi ha problemes, pots dir «hòstia, quin problema» o pots dir «serem resilients i a sortir ben parats d’aquest problema». I Portbou no ho va saber fer. En els anys anteriors a la desaparició de la frontera, quan ja se sabia que allò passaria, no va saber planificar un futur diferent que ens permetés continuar caminant. I, després, hem tingut ajuntaments, sobretot el d’aquests últims quatre anys, que no ha fet gairebé res per revertir aquesta situació.

I per on es comença a revertir aquesta situació?

Doncs és tan bàsic com començar a netejar els carrers. Perquè si ja tens un poble decadent, en molts aspectes, almenys que estigui net. Encara que la casa caigui, però tingues-la neta per dins. Portbou és un poble brut i desordenat que transmet pessimisme. Portbou ha de tornar a somriure.

He vingut amb tren i l’estació de Portbou continua sent una meravella. Però, si em permet, una meravella un xic oblidada.

Està absolutament desaprofitada. Tenim l’estació, som Portbou. Per què ens hem d’inventar més coses si ja les tenim? Tenim 125.000 metres quadrats d’infraestructura ferroviària per aprofitar, ara molts en desús, i que podrien generar noves oportunitats econòmiques. Ens hem de tornar a donar a conèixer. I això no s’ha fet des de l’Ajuntament. Nosaltres i el PSC, com a partit, ho hem fet en els mesos que fa que treballem en aquest projecte. Jo m’he reunit amb la ministra de Transports i amb els dos últims presidents de Renfe.

Però la línia d’Alta Velocitat ferroviària que connecta amb Europa passa més per l’interior. Què se’n pot fer de l’estació de Portbou ara que a tot arreu es parla de l’alta velocitat?

Doncs adaptar-nos i complementar la realitat que hi ha ara. Adaptar-nos a les noves tecnologies i a la transició ecològica. Portbou s’ha de centrar al cent per cent en el ferrocarril, especialitzar-se en l’emmagatzematge de mercaderies i la distribució cap a la resta d’Europa.

Portbou encara pot viure de l’estació?

Portbou pot viure de l’estació i l’estació tornarà a ser un gran motor econòmic per al poble. No serà el mateix que era, però serà una cosa molt engrescadora amb molts llocs de treball. Aviat en podrem explicar més detalls.

Estem parlant de mercaderies, de ferrocarril de l’estació quan aquí, a la Costa Brava, tothom parla de turisme.

Evidentment, el turisme també ha de ser un motor econòmic. Però, primer el que hem d’aconseguir és que hi hagi feina tot l’any per a la gent del poble i l’estació ens dona aquesta oportunitat. Després hem de tenir una imatge pròpia turística, perquè Portbou és diferent de la resta de la Costa Brava.

Ja estem al mes de juny i molts turistes no es veuen.

Ens fan falta allotjaments. Portbou avui no té capacitat per a assumir la gent que vol venir. Hi ha molta gent que vol venir, però Portbou no té capacitat per acollir-la.

Quants hotels hi ha a Portbou?

Tres hotels que no arriben a 50 places i els Airbnb estan col·lapsats. Haurem de liderar una campanya per buscar inversors privats que vulguin invertir a Portbou per augmentar la capacitat de rebre turistes.

Passem de l’estació a la figura de Walter Benjamin. Oblidats ja els grans projectes amb Norman Foster, ara sembla que n’hi ha un de més ben encarat i s’acaba d’inaugurar, la biblioteca. Portbou ha de saber aprofitar millor que Benjamin morís aquí?

Walter Benjamin tenim la sort, dins de la desgràcia, que va morir a Portbou. I ho hem d’aprofitar. Ja no només pel que ens pugui suposar en l’àmbit turístic i econòmic, si no també per fer justícia a la seva memòria i a tanta gent anònima que encara no ha curat les seves ferides. Benjamin va morir a Portbou perquè el perseguia la Gestapo fugint de la barbàrie. Portbou ha de ser un epicentre de la memòria.

Amb 50 places hoteleres tampoc poden venir molts acadèmics i estudiosos.

Exacte, necessitem un entorn que ens permeti acollir estudiants i interessats en la figura de Benjamin. Portbou és un poble tranquil que pot acollir aquest tipus de visitants si té això que ara falta, que és l’allotjament.

Estació, Walter Benjamin, Turisme... I la gestió de l’Ajuntament. Un noi de dinou anys haurà de fer quadrar els comptes d’una institució que arrossega un deute molt elevat i que condiciona qualsevol inversió. Com ho farà?

Amb un bon equip i una bona gestió. Portbou té el problema del deute. L’hem d’assumir i anar amortitzant, a poc a poc, per treure’ns com més aviat millor aquest pes de sobre. Crec que ho podem fer i, personalment, sé que compto amb el suport de molta gent del partit, del PSC, que ens dona suport i que tinc a la meva disposició per ajudar-nos en l’àmbit de la gestió econòmica. No em fa por, perquè crec que el més important d’un alcalde és el dia a dia. Fer que l’Ajuntament funcioni. Hem dividit els sis regidors que som en tres eixos: acció social per ajudar la gent; el del dia a dia per tenir els carrers nets i ordenats, i l’eix de la promoció econòmica i impuls del poble.

Gael Rodríguez ho té molt clar. I els veïns? Què li diuen?

La gent està molt contenta. Tothom em diu que els resultats «es veien a venir». Jo no ho tenia tan clar que guanyés amb una majoria absoluta com aquesta. Per altra banda, també estan contents perquè el fet que el 17 de juny em converteixi en l’alcalde més jove d’Europa ha fet que es parli molt de Portbou. I aquest cop no és un suïcidi com Walter Benjamin o el de «la noia de Portbou». No es parlava tant d’una persona de Portbou des de Fabià Estapé.

Cert, Fabià Estapé va néixer a Portbou.

Per l’estació. Aquí van venir molts treballadors ferroviaris. Hi ha molta gent que va néixer a Portbou per culpa del tren. Estapé, Ángeles Santos Torroella, que és la gran oblidada del poble, expresidents de Renfe o de l’INI com Jordi Mercader... Són gent que estan marcats per Portbou, però que, per exemple, Fabià Estapé no té ni un carrer amb el seu nom, Ángeles Santos Torroella, la pintora dona espanyola més important, no ha rebut ni un sol homenatge al seu poble.

Per què ha passat això?

Per desídia, per desamor a la cultura, per enveja... Nosaltres vam proposar que l’estació de Portbou tingui el nom d’Ángeles Santos Torroella. L’estació de Portbou està exposada al Museu Reina Sofia, amb el quadre Un Mundo de Santos Torroella, i aquesta senyora aquí a Portbou no té ni un carrer, ni una plaça, ni un homenatge...

Ara que fa estona que parlem, digui’m la veritat. On es veu Gael Rodríguez d’aquí a quatre anys. Primer d’alcalde i després... Carrera política a fora?

Evidentment, el meu trajecte no és només de quatre anys a Portbou. Ara, d’aquí a quatre anys crec que haurem aconseguit girar el «6» i traurem «9» regidors i continuarem reformant encara més el poble.

Veig que no em respondrà si es veu fent de diputat aviat. Però, digui’m, quins són els referents polítics de Gael Rodríguez?

De referents polítics, en tinc molts i de molt bons. I, a més, els puc trucar. Des de Martí Sans i Pere Moradell, que representen el que és el socialisme a l’Empordà, a Marc Lamuà o Pere Casellas; i a Barcelona polítics com Salvador Illa que representa el que és un polític útil. La gent no vol soroll. Vol que els polítics no es barallin i facin coses. En Pere Moradell no portaria tants anys d’alcalde si no hagués transformat Torroella de Fluvià. La gent vol veure polítics, fent les coses ben fetes.

M’ha dit un reguitzell de referents socialistes, intueixo que en les properes setmanes farà companya perquè els veïns de Portbou votin Pedro Sánchez el 23 de juliol.

Sense cap mena de dubte. Treballaré per contribuir des de Portbou per assolir la majoria progressista que necessitem de nou al Congrés per continuar transformant el país. No podem retrocedir, no podem tornar a salaris indignes, no podem tornar a un país on està prohibit l’avortament, no podem tornar que dues persones del mateix sexe no es puguin casar. Això és el que ens juguem el 23 de juliol i jo treballaré perquè això no passi.

Gael Rodríguez serà l'alcalde de Portbou amb només 19 anys

Com a jove, li preocupa la sensació que molta gent de la seva edat sembla que estigui virant cap a posicions conservadores? Cap a la dreta?

La gent vol seguretat. I jo li vull recordar a la gent que les polítiques de seguretat són polítiques d’esquerres. Que el que proposa Vox són fantasies que no serveixen per res. Però també l’esquerra ha de fer autocrítica, perquè no podem acceptar que els polítics de dretes es facin seu el tema de la seguretat i culpin Pedro Sánchez de tots els mals del país. És pixar fora de test.

Recuperar la centralitat del debat polític i social és una necessitat per a les esquerres?

En els últims anys, amb la irrupció de Podemos i de discursos bastant populistes, potser sí que l’esquerra ens ha pervertit una mica. Però jo crec que el partit socialista a Espanya, el PSC a Catalunya, no ha perdut la centralitat. Nosaltres no fem discursos ecologistes o feministes, fem polítiques ecologistes i feministes. Tu pots dir o pots fer, nosaltres som de fer.

Té el discurs molt clar, segur que no es veu fent política fora de Portbou?

No. Jo el que em veig és transformant Portbou. I si ho aconsegueixo, després ja ho veurem. Però no és el meu objectiu. Crec que ara mateix hi ha molta gent més preparada.