La tramuntana allunya els residus de la costa, però no acaba amb el problema

Els residus, els plàstics i altres contaminants emergents són una de les problemàtiques que pateix avui dia l’ecosistema marí, encara que l’Alt Empordà menys, no el deslliura de ser un espai contaminat. Per això, Odei Garcia-Garin, biòleg especialitzat en biodiversitat i doctorat dins el projecte europeu Interreg-Med Europe, explicà l’amenaça dels plàstics i el seu impacte en el medi marí en una conferència del dissabte passat al Museu de l’Escala, en què, entre altres temes, exposà algunes de les pràctiques dutes a terme a «l’àrea del cap de Creus, Blanes i Barcelona en la ingesta de plàstics de la boga», diu, un peix d’aspecte semblant a la sardina.

Segons Garcia-Garin, Interreg-Med Europe «són fons europeus que subvencionen projectes per treballar en el Mediterrani». En aquest sentit, el projecte consistia a «adaptar els protocols i fer una harmonització dels mètodes de monitoratge de la brossa marina», en concret, dels plàstics. Així mateix, investigadors, ONG i altres entitats dedicades a monitorar els plàstics podien veure «si les mitigacions de les accions tenen efecte» sosté el biòleg.

De la ciutat a la vida marina

Després de diverses anàlisis de microplàstics en les zones de Barcelona, el cap de Creus i Blanes «en la ingesta de diferents espècies de biota: peixos i tortugues» indica l’expert, podien observar els additius dels mateixos plàstics, els quals «molts són cancerígens, modifiquen l’acció de les hormones i, per tant, són perillosos tant per a la fauna marina com per als humans», defineix l’expert. Tot i això, la problemàtica es contextualitza «quan el 2009 el científic noruec Dr. Rockström publicà un article a la revista Nature on plantejava els diferents fronts oberts de la humanitat sobre riscs i problemàtiques» entre les quals la contaminació del mar i l’ambient terrestre, sigui per plàstics o altres contaminants, era un dels punts clau. Tanmateix, d’acord amb Garcia-Garin, encara es desconeixen els efectes dels contaminants emergents provinents dels plàstics, ja que «el seu coneixement és limitat», manifesta.

Els plàstics són vigents arreu, «des de l’Àrtic, fins a l’Antàrtida i el mar Mediterrani és un punt important de concentració», especifica envoltat de ciutats, com ara, Barcelona la qual, tal com detalla l’expert, «és una de les ciutats que aporta més plàstics de tota la conca mediterrània». En aquesta mateixa línia, les fonts d’arribada d’aquesta mena de materials en el mar són diverses «des de plàstics descuidats del carrer, fins a les xarxes de pesca, pintura dels vaixells o, fins i tot, les fibres de roba», descriu. Així mateix, la contaminació de la vida marina prové de la mateixa ciutat, originària del producte que, posteriorment, es converteix en un residu perjudicial per a la fauna habitant a l’ecosistema marí. De fet, la zona costanera altempordanesa, des de l’Escala fins a Cadaqués, rep estacionalment el turisme, el qual implica «magnificar els nivells contaminants del mar». Un exemple és a través de la roba de bany «arriba en el mar en format de microplàstics», assegura Garcia-Garin. Encara que, d’altres, com «ampolles i bosses, arriben com objectes grans» que, a poc a poc, es descomponen dins l’hàbitat marí. D’acord amb dades del biòleg, «més del 80% de la brossa marina són plàstics» i parla de cinc efectes rellevants, dels quals destaca «l’embolic de la fauna marina amb el plàstic, la ingesta, la contaminació de tòxics i la translocació de les espècies».

Referent a aquest últim són espècies que fan ús del plàstic «com un suport», especifica. És a dir, s’enganxen en un d’aquests elements i el temporal els guia a un altre hàbitat del mar. No obstant això, «les aigües de l’Alt Empordà estan menys contaminades que les aigües de Barcelona», suscita el biòleg qui afegeix que això queda influenciat també pels corrents, cosa que a l’Alt Empordà «la tramuntana allunya els plàstics de la costa», en canvi, «els introdueix al medi marí des del terrestre». La zona altempordanesa està menys afectada que la metropolitana, però «no es troba lliure de brossa, ni de la problemàtica», sentencia. La mà humana pot danyar el medi marí, però també pot «aportar el seu gra de sorra» mitjançant accions. Segons Garcia-Garin, «les neteges de platja no són l’única solució», sinó que el focus radica a «frenar la producció de plàstics d’un sol ús, a més de la conscienciació social per revertir la situació». Trobar alternatives al material i canviar la mirada del plàstic per altres productes més sostenibles, en què reivindica «l’envasat de molts productes ecològics que són de plàstic». Convenen solucions d’arrel.