Castelló d'Empúries i l'Escala són els municipis amb més piscines de l'Alt Empordà

El Govern ha garantit que aquest estiu es podran omplir les comunitàries

Sessió d'activitats dirigides en un hotel de Lloret, en una imatge d'arxiu.

Sessió d'activitats dirigides en un hotel de Lloret, en una imatge d'arxiu. / DAVID APARICIO

L.Fanals/Efe Girona

El sector turístic va respirar alleugerit la setmana passada quan el Govern català va garantir que, malgrat la sequera, aquest estiu es podran omplir les piscines privades de comunitats de veïns, hotels i càmpings, així com les municipals. En canvi, pel que fa a les piscines particulars, l’actual Pla Especial de Sequera especifica que no es podran omplir les d’aquelles zones on estigui decretada la situació d’excepcionalitat, com és el cas de bona part de les comarques gironines.

Quines són, però, les localitats que més piscines tenen de les comarques gironines? Saber-ho és possible gràcies a les dades de l’Oficina del Cadastre. Segons aquestes estadístiques, Lloret de Mar és el municipi gironí amb un major nombre total de piscines: segons dades corresponents a 2022, n’hi ha 2.791, de les quals quinze són cobertes. No és una dada sorprenent, ja que Lloret és una de les localitats més turístiques de la Costa Brava i compta amb nombrosos hotels i apartaments amb piscina, que en principi aquest estiu no tindran problemes per utilitzar-les. Això sí, també n’hi ha de particulars que corresponen a segones residències. Les altres localitats amb un major volum total de piscines són Castelló-Empuriabrava (2.767), Calonge (2.432) i l’Escala (2.074). En tots els casos, es tracta de localitats molt turístiques de la Costa Brava, i que compten amb un elevat volum tant d’hotels com, sobretot, d’apartaments i segones residències.

Però si es mira la taxa de piscines per habitant, són Torrent i Begur, ambdues al Baix Empordà, les localitats que compten amb una proporció més elevada. El cas més paradimàtic és el de Torrent, un poblet que, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) té 166 habitants, i que segons l’Oficina del Cadastre disposa de 82 piscines. Això dona una mitjana d’una piscina per a cada dues persones, aproximadament. 

Una situació molt similar es dona a Begur, una de les localitats amb major percentatge de segones residències de la Costa Brava. Segons l’INE, hi ha 4.177 persones censades, mente que el nombre de piscines ascendeix a 1.806. Així doncs, també surt gairebé a una piscina per cada dues persones. 

Desigualtats i consum d’aigua

Precisament, aquesta setmana s’ha fet públic un estudi, publicat a la revista Nature Sustainability, que constata que les elits urbanes consumeixen aigua en excés per al seu oci personal, com omplir les seves piscinesregar els seus jardins rentar els seus cotxes. L’informe denuncia que són precisament aquestes desigualtats socials, més que no pas els factors ambientals o l’augment poblacional, les que provoquen les crisis hídriques a les ciutats.

La recerca ha estat liderada per investigadors de Suècia, Països Baixos i el Regne Unit, i malgrat que se centra a Ciutat del Cap (Sud-àfrica), esmenta també ciutats com Barcelona, Londres, Miami, el Caire, Roma o Tòquio.

«Les elits riques, amb grans piscines i gespa ben cuidada a les seves cases, estan deixant a les comunitats més pobres sense accés bàsic a l’aigua en ciutats de tot el món», resumeixen els investigadors. L’equip de recerca es va centrar en Ciutat del Cap, on una crisi urbana de l’aigua fa que moltes persones desfavorides visquin sense aixetes ni lavabos i utilitzin els seus limitats recursos hídrics per a beure i higienitzar-se.

La recerca, dirigida per Elisa Savelli, de la Universitat de Uppsala, al costat de científics de la Universitat de Reading, la Universitat Lliure d’Amsterdam i la de Manchester, va utilitzar models matemàtics per analitzar l’ús domèstic de l’aigua dels residents urbans de Ciutat del Cap i entendre com consumeixen aigua les diferents classes socials. Per fer-ho, van identificar cinc grups socials, des de l’«elit» (persones que viuen en cases espaioses amb grans jardins i piscines) fins als «habitants informals» (persones que solen viure en barraques als afores de la ciutat). 

Subscriu-te per seguir llegint