El Col·legi d’Arquitectes avala el Pla per a enfortir «el prestigi i la capitalitat de Figueres»

Un cop aprovat provisionalment el nou POUM de Figueres, la delegació a l’Alt Empordà de la demarcació de Girona del col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), amb Dana Palmada com a delegada, aporta la seva valoració a partir de diverses preguntes claus.

Què suposa per a Figueres disposar d’un nou planejament urbanístic després de quatre dècades de vigència de l’anterior?

Sens dubte és una bona notícia per a Figueres, ja que a banda d’una obligació legal d’adaptar-se a la legislació en matèria urbanística, és evident que un planejament urbanístic fet amb la realitat, eines i mentalitat de l’any 1983 difícilment pot tenir una vigència de 40 anys. Això no obstant, s’ha de reconèixer que el PGOU fet l’any 1983 per l’equip d’arquitectes Esteban-Font-Montero ha estat un magnífic planejament supramunicipal, i, en aquest sentit, en molts aspectes com ara les infraestructures viàries no ha arribat a executar-se. Actualment, el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres, aprovat l’any 2010, va venir a substituir les determinacions a escala supramunicipal del Pla del 1983, i evidentment ara tocava entrar amb més detall a ordenar la ciutat dins un àmbit més urbà. Per tant, la notícia és que finalment hi hagi un consens a escala municipal per aprovar un planejament urbanístic, i el repte és si aquest planejament és prou ambiciós per provocar l’impuls que la ciutat necessita.

Com valora la delegació del COAC el procés que s’ha seguit?

S’ha de dir que ha estat un procés excessivament llarg, ja que es van iniciar els primers tallers participatius de diagnosi oberts als ciutadans l’any 2013, el 2018 es va publicar l’avanç i el 2021 l’aprovació inicial del POUM. Però els processos participatius, que estan molt bé i són necessaris, han d’iniciar-se a partir d’unes propostes que reflecteixin un projecte clar de ciutat proposat pels governs municipals, cosa que es va trobar a faltar. En aquest sentit, la figura de l’arquitecte urbanista Camil Cofan com a director del procés ha estat valorada positivament.

Quina és la problemàtica urbanística que cal afrontar de manera més urgent?

Els reptes són molts, però podríem dir que el principal és recuperar el prestigi com a ciutat i com a capitalitat de l’Alt Empordà, i en aquest sentit hi ha unes demandes importants a les quals toca donar resposta urgentment. I a banda d’anar resolent barri a barri els aspectes més locals de vialitat, mobilitat, habitatge, equipament i espais lliures de proximitat, hi ha una sèrie d’actuacions a escala més global que són imprescindibles d’abordar i executar. Un dels grans reptes a resoldre, i que sembla haver decidit el Ministeri de Transports en lloc de la ciutat, és el de la ubicació de l’estació de ferrocarril convencional al costat de l’alta velocitat, amb una inversió important que no sabem si està assegurada, solució que s’aparta radicalment del model de soterrament que han adoptat les altres ciutats catalanes que tenien el mateix problema. Si aquesta és l’opció a executar, caldrà que la ciutat s’atansi a la nova estació amb l’elegància que es va saber fer l’any 1877 quan va arribar el ferrocarril a la ciutat, després de 25 anys de gestions, projectes i obres. En la versió de l’aprovació inicial del POUM no es veia aquesta determinació ni potència de la proposta urbanística, que es feia seguint la riera Galligans, relegant la concreció a un posterior planejament derivat.

L’altre gran tema és el de les infraestructures viàries, i entre elles la compleció de les rondes ja plantejades al Pla de 1983. Sembla que hi ha determinació per fer-ho, i el tram des de la carretera de França fins a la carretera de Llançà no hauria de comportar massa dificultat per executar. Més complicat resulta el tram en túnel que ha de relligar la carretera de França fins a l’estació de l’AVE i la carretera de Vilafant, amb un cost econòmic notable, del qual caldrà trobar el finançament adequat.

Futur «Una etapa que requerirà més consensos»

El COAC considera que «cal trobar la clau de volta per executar actuacions urbanes de prestigi al centre de la ciutat que facin retornar la imatge de capitalitat de la Vila. Per fer factible tot això, de fet amb el planejament urbanístic no s’acaba res, sinó que tot just començarà una etapa de gestió i execució d’allò que s’ha planejat que requerirà més consensos de ciutat i la disponibilitat d’un equip tècnic municipal nombrós, competent, com ha estat fins ara, i proactiu amb tots els agents públics i privats per portar a terme les previsions del nou planejament urbanístic».