ENTREVISTA | Javier Albarracín Professor a la Universitat Ramon Llull

«Amb la Covid, el concepte de bé comú s’ha recuperat una mica»

«El que no podem pretendre és que les instal·lacions de renovables les posin en una altra zona i beneficiar-nos-en sense assumir cap cost, ara bé, s’ha de buscar equilibri mediambiental»

Javier Albarracín durant la seva conferència a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Javier Albarracín durant la seva conferència a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres. / Irene Roé

Núria Noguera

Núria Noguera

Javier Albarracín està duent a terme el cicle de conferències de «Món 2030: una realitat internacional en profunda redefinició», a la biblioteca Fages de Climent de Figueres on s’intenta abordar cap a quin món ens dirigim i quins són els reptes de futur més urgents. El 15 de març, la xerrada s’anomenava Cap a quin món ens dirigim? La globalització en profunda redefinició, on es va parlar de l’impacte de la macroeconomia en la microeconomia, el mapa geopolític actual i cap on es dirigeix, la interdependència dels mercats, entre altres temes.

Albarracín actualment és consultor expert en el mercat i el consumidor àrab i musulmà. Ha treballat a l'Oficina Econòmica i Comercial de l'Ambaixada d'Espanya a Istanbul. Posteriorment, ha estat responsable d'Orient Mitjà/Nord d'Àfrica i Àfrica Subsahariana per ACCIÓ.

El capitalisme està arribant a la seva fi?

Des del punt de vista del sistema, el capitalisme és, malauradament, prou hàbil per absorbir la dissidència i les reformes del mercat. El capitalisme pur ja no existeix en cap lloc del món. Hi ha una gran intervenció i n’hi haurà més encara per la necessitat de buscar autonomia estratègica. Fruit del canvi climàtic i de les ordres de producció global és necessari que els països siguin més forts i més autosuficients. Per tant, s’està produint una evolució del concepte capitalisme. De fet, ja està passant, ha sorgit el terme capitalisme d’estat, un concepte una mica contradictori, però on les regles de joc bàsiques del capitalisme s’adapten.

Els agents del mercat esperaven que la interdependència entre països pogués ser sostenible a llarg termini?

Es parlava de sostenibilitat financera, és a dir, era eficient des del punt de vista empresarial i tenia sentit no fabricar el cotxe aquí, sinó externalitzar-ho al Marroc o Turquia. Des del punt de vista d’eficiència del capitalisme i de l’empresa tenia lògica, ara s’està veient que hi ha una feblesa espectacular. S’ha passat del just in time de la producció, o sigui, m’arriba quan ho necessito, al just in case, envia-m’ho, per si de cas em fa falta. Per altra banda, no hi havia una sensació d’urgència a escala mediambiental i aquesta lògica d’eficiència empresarial està evolucionant. Les companyies ja no es poden permetre externalitzar la fabricació a altres països, que el producte retorni i vendre-ho. Aquestes noves dinàmiques estan redefinint l’eficiència empresarial. Fins ara hi havia hagut un punt de vista depredador: baixar costos i augmentar beneficis. Un factor que també està provocant aquest canvi és el mateix ciutadà. La creixent conscienciació que això no és sostenible, i que s’ha de buscar un equilibri, per exemple, consumir més productes de quilòmetre zero, fa que les empreses s’hagin d’adaptar a aquest nou paradigma. Ho poden fer per convicció, o perquè el consumidor és el que li demana, si vol continuar venent.

A l’hora de fer grans infraestructures, com poden ser els parcs eòlics, creu que la població té en compte el bé comú?

El que no pots fer és voler molts canvis, però no participar de la part negativa d’algun. El que no podem és només voler els beneficis i no assumir cap dels costos, malauradament. Quan vegi molins a la costa, no m’agradarà, però, si podem fer energia sostenible i utilitzar menys petroli, millor. Hem de trobar un equilibri on no tingui un impacte sobre la flora i fauna, sobre el turisme, entre altres. Però, no podem pretendre que aquestes instal·lacions les posin en una altra zona i beneficiar-nos sense més ni més de les renovables. Sobre el concepte de bé comú, amb la Covid, s’ha recuperat una mica. En aquest sentit, hi ha un discurs de transició verda aquí, perquè la Unió Europa té diners, però la sobirania energètica de molts països emergents amb un gas i un petroli caríssims està sent el seu propi carbó i el consum d’aquest està creixent molt, tot i que és el més contaminant, perquè aquestes no tenen recursos econòmics per assumir els preus.

Amazon és una oportunitat per a la comarca?

A escala individual, tindrà un impacte econòmic innegable. A curt termini, pot ser bo, generarà llocs de treball i pot ser que vinguin altres possibles inversions, però, una cosa tan gran com aquesta sol generar unes dinàmiques que sobre el paper poden ser positives, però que, quan les apliques, sempre fallen. S’han de tenir en compte les externalitats, si hem de començar a veure camions i furgonetes cada dia generant trànsit, contaminació, tensions laborals perquè sembla que els treballadors tenen contractes precaris, s’haurà de veure l’impacte que tingui en la macroeconomia.