Cap de Creus celebra 25 anys de parc amb el repte de combinar protecció i profit

Diumenge va ser un dia especial per a moltes persones que, durant aquest darrer quart de segle, han estat implicades, d’una manera o altra, amb el Parc Natural de Cap de Creus. Just aquest diumenge, 12 de març de 2023, feia vint-i-cinc anys que el Parlament de Catalunya havia aprovat la Llei de protecció del cap de Creus. La comissió que va debatre i proposar el document final estava presidida pel diputat Josep Maria Salvatella Suñer, aleshores alcalde de Llançà. Aquella tramitació parlamentària de llarg recorregut va desembocar en la creació del primer parc maritimoterrestre de Catalunya, amb una superfície de 13.843 hectàrees repartides entre vuit municipis: Roses, Cadaqués, el port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau i Palau-saverdera.

Diumenge, el mas dels Caials de Cadaqués va ser l’escenari d’un acte emotiu, «en família», tal com el van definir els organitzadors. Allà s’hi van trobar representants dels vuit ajuntaments, treballadors del parc, empreses, membres de la junta rectora, col·laboradors habituals i persones que han format part de la seva història, com l’exdirectora Victòria Riera o el treballador Joan Torras, qui ha cobert tota l’etapa del parc fins a la seva jubilació. Ell va ser el primer homenatjat de la trobada, i ho va ser amb un regal molt especial: una placa de senyalització d’aquest espai protegit. Riera recordava «una etapa inicial difícil, amb pocs recursos, però amb moltes il·lusions» i celebra que «ara aquests recursos hagin augmentat. El parc té molt recorregut si, entre tots, continuem estimant-lo i protegint-lo».

«Aquesta primera trobada ha estat simbòlica, però en vindrà una altra oberta a tothom, a la nova seu de Vilajuïga, aquesta pròxima tardor. Les obres de l’antic CAT ja han començat i aviat podrem traslladar-hi els nostres serveis», va anunciar el director, Ponç Feliu.

L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Montse Mindan, presidenta de la junta rectora, la qual va agrair «l’esforç de tanta gent que ha cregut que aquest parc havia de tirar endavant». La commemoració dels vint-i-cinc anys va comptar amb la presència del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, el qual va posar èmfasi en el fet que aquest parc natural «és un projecte de territori i de país» i una «eina absolutament indispensable per al seu desenvolupament». El representant de la Generalitat va lloar la «manera de fer» i «l’eficiència de la gestió» a l’hora que esmentava el suport del Govern per al futur d’aquest espai natural.

L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana, va actuar d’amfitriona d’una festa envoltada de moltes connotacions que s’han anat tractant aquests darrers temps i que tenen una incidència directa en el dia a dia del cap de Creus. Serinyana va tenir en el record «a tota sa seva gent que durant moltes generacions va estar conservant i vivint en aquest paisatge i el seu entorn i que mos van fer arribar el llegat que tenim ara. Si volem que tota la gent del territori mos creguem aquest parc i mos el fem nostre, hem de poder-hi participar. S’ha obert una nova etapa, hi ha diàleg i hem aconseguit iniciatives positives, com per exemple la regulació dels accessos. Ara tenim davant nostre reptes molt importants, com el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) o el macroparc eòlic que tindrem, sembla ser, davant ses nostres costes. Per afrontar-ho tot, hem de col·laborar tots junts».

L’acte, que havia tingut un capítol el dia abans amb la presentació a Llançà del llibre 200 masos i veïnats de cap de Creus, d’Arnald Plujà, va continuar amb la presentació de dues exposicions i un conte divulgatiu. La primera d’elles s’ha fet amb material de l’arxiu històric i les mans artesanes de Joan Manuel Tajadura. La segona mostra és un recull de fotografies de Xavier Turrà, que mostra la feina constant de manteniment i gestió del territori del parc. La mostra té vocació itinerant. El conte La faronera i les roques de cap de Creus té com a autors Marta Puiguriguer, Sònia Cervià i Carles Alberdi. La festa es va acabar amb una arrossada cuinada per Rafa Martín acompanyada per dos símbols del parc, l’aigua de Vilajuïga i els taps de Cadaqués.

La Junta rectora del parc del cap de Creus està presidida per Montse Mindan. Des d’aquest càrrec, considera que ha arribat al 25è aniversari «havent-se activitat molt i ho fa amb bon estat de salut. Tots plegats ens hem cregut el parc de veritat aquests darrers anys. També hem d’estar contents que algú, vint-i-cinc anys enrere, pensés que aquest espai s’havia de preservar».

«Ens hem cregut el parc de veritat aquests darrers anys»

Montse Mindan

«Com a presidenta, penso que hi ha tres fites sobre les quals hem de continuar treballant. La primera és continuar la recerca, el manteniment, la feina de preservació de tot el que tenim, que és únic en tots els aspectes de paisatge i biodiversitat. La segona cosa és que tot s’ha de fer a partir d’unes normes que s’han de consensuar amb tot el territori, no només amb els vuits ajuntaments que formen part del parc, sinó també amb la gent que hi viu, les empreses que hi treballen i que dinamitzen tot l’espai, econòmicament parlant. Perquè dins de la protecció també és molt important poder aprofitar el parc en tots els vessants que ens són propis per a continuar gaudint del cap de Creus. I, en tercer lloc, ens hem de fer nostres tots els reptes de sostenibilitat d’aquest segle XXI. Cal buscar l’equilibri sense prohibir-ho tot».

Mindan no defuig el conflicte generat pel POEM amb l’allau de projecte de parcs eòlics marins. «Crec que el macroparc no ens portarà cap benefici afegit. Hi ha altres maneres de cercar l’energia que necessitem. No s’ha fet prou cas a tots els advertiments de la comunitat científica respecte de la necessitat de preservar aquesta biodiversitat única que, en l’àmbit de la Mediterrània, és més rellevant que la necessitat d’energia».