«En les agressions sexuals no hi ha diferències segons l’origen dels agressors»

La comunicació és una habilitat quotidiana i cada vegada més parlar de temes de gènere s’està convertint en quelcom interactiu entre els mitjans de comunicació. Per això, quan es declaren situacions vulnerables o «violentes», la línia que creua la realitat de la informació és molt delicada.

Mireia Medina, psicòloga especialitzada en gènere, fa referència als mitjans quan «has de ser formal, però alhora vols arribar al públic» i aconsella evitar els tecnicismes i ser propers a la societat, per «no generar rebuig», diu. Així mateix, tenir en consideració «les paraules que fem servir» per no provocar «morbo» en el lector sobre l’article, és fonamental per no fer de la notícia una novel·la.

L’especialista posa sobre la taula algunes qüestions, entre les quals, «les paraules que estic fent servir aporten alguna cosa a allò que vull dir?». En aquest sentit, algunes informacions detallen l’origen de la persona, fet que determina prejudicis sobre la identitat de l’individu en qüestió, a més «d’una diferenciació, quan s’ha demostrat que en les agressions sexuals no hi ha una diferenciació per origen».

En el cas del 8M, «reivindicar les persones del col·lectiu LGTBI+ per un acte que han fet, és important», però categoritzar una persona cada vegada que fa un acte «no és rellevant», manifesta la psicòloga.

De la mateixa manera que «publicar fotografies d’una persona del col·lectiu que ha patit agressions», afegeix que això «pot induir por a les persones». Encara que la violència de gènere és una realitat vigent, «falten bones notícies», especifica.

L’ús del neutre

La guia de llenguatge no sexista suggereix recursos per incloure tots els gèneres, sense discriminació, així com fer ús «de la ‘i’ en català i de la ‘e‘ en castellà: tots, totes, totis», expressa, ja que d’aquesta manera inclous «el neutre». I recorda que «de gèneres no només n’hi ha dos, sinó d’altres».

Defensar el llenguatge en femení a la quotidianitat és un acte reivindicatiu, però quan es parla d’un gènere en concret «ho especifico», indica. De fet, la guia apunta l’ús de paraules neutres, les quals «visibilitzar-les és important», sosté Medina i, malgrat que el diccionari encara no ho accepta, «les paraules del diccionari les fem nosaltres» i, a poc a poc, s’anirà admetent el nou vocabulari, que s’adapta a les noves generacions.

En el cas de situacions de violència de gènere, és comú expressar aquest tipus de successos posant al centre «la víctima», concepte que podria estigmatitzar la persona. Un altre exemple «ha mort una noia», però reconsiderar el significat «ha mort per causes naturals?». En aquesta mateixa línia, d’acord amb la psicòloga, «cal especificar la situació perquè, en aquests casos, la persona no ha mort, l’han matat». Igualment, «victimitzar una persona que encara no s’ha posat ella mateixa en aquest paper», és vulnerar el terreny personal de l’afectada i, per tant, relegar-la.

Entendre el significat de les paraules, forma part de la comunicació no violenta. Termes com «abús sexual, violació o agressió», poden ser confuses en la publicació de notícies, ja que «la societat en general té aquests conceptes esbiaixats», assegura. Sota aquest paraigua, Mireia Medina creu que s’ha de tractar la perspectiva de gènere des de la sensibilització i fer ús d’una comunicació «concisa», específica. En resum, el focus de la comunicació rau a ser «clara, senzilla, contundent i no morbosa», ja que aquests conceptes, en l’àmbit legal, tenen un significat i poden tenir repercussions contraproduents.