Figueres

L’Escala i Figueres rememoren la fina ironia del polièdric Agustí Vehí

Es va destacar com va obrir les portes a un grup d’escriptors policies amb ganes d’explicar-se

Una gran fotografia d’Agustí Vehí, de Josep Algans, va presidir l’acte d’homenatge, dins el festival Ceba Negra.

Una gran fotografia d’Agustí Vehí, de Josep Algans, va presidir l’acte d’homenatge, dins el festival Ceba Negra. / Jordi Blanco

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

«Polièdric, polifacètic, culte, intel·ligent i altruista». Aquests són alguns dels nombrosos adjectius que es van utilitzar per qualificar a l’historiador i escriptor Agustí Vehí, durant l’acte d’homenatge celebrat aquest diumenge passat a La Cate de Figueres en el sí de l’exitòs Festival Ceba Negra. Va ser un cap de setmana de record a la seva figura, ja que l’Escala, dins la Vila del Llibre, també va rememorar-lo, coincidint amb els deu anys del traspàs, però principalment incidint en la seva faceta com autor de novel·la negra i policíaca.

«No he conegut persona més afable, a vegades incomprès i crec que mai valorat com es mereixia»

La petjada d’Agustí Vehí és ben viva encara en aquells que el tractaren i l’estimaren. Això es constatà durant la xerrada moderada, diumenge, per Ferran Campistol qui va obrir foc evocant «el coneixement enciclopèdic i aquella estranya noció sobre els límits» que professava Vehí. Uns minuts abans, però, l’auditori va estremir-se veient i escoltant al mateix homenatjat en unes imatges rescatades pel realitzador Jaume Simón, amic i company de professió a la Guàrdia Urbana de Figueres, on Vehí va ser inspector. Els convidats -Salvador Torres, Simón i el policia i escriptor Joan Miquel Capell- van coincidir a remarcar el perfil alternatiu que tenia -era historiador medievalista de formació- allunyat d’aquella policia «dictatorial i franquista» que el precedí. «Ell trencava tots els esquemes, era un home d’esquerres, republicà, molt divertit que s’arromangava els pantalons, beneïa els cotxes amb la ràdio i posava notes als cotxes mal aparcats de la Rambla on els deia ‘no ho torneu a fer’», assegurà Simón rescatant l’anècdota per certificar que Vehí era home de diàleg, una virtut que li va servir per afrontar el problema delinqüencial que es vivia als anys 80 a Figueres amb el poble gitano. «No he conegut persona més afable, de somriure fàcil, a vegades incomprès i crec que mai valorat com es mereixia», afegí Simón qui compartí el rodatge de La Rovirada, film del que Vehí va ser coguionista amb Marie Gournay, i que ara s’ha ampliat.  

Si Salvador Torres va evocar el vincle de Vehí amb el món del teatre i la participació en unes «tertúlies llarguíssimes al Motel on no es podia parlar ni de política ni religió», Joan Miquel Capell va reivindicar-lo com «un referent per a molts policies del país perquè va transformar la manera de fer de policia» en un temps que ningú ho volia ser. També va destacar l’ingent treball que va fer rescatant la història de la policia amb «un humor britànic» i com va obrir les portes a un grup d’escriptors policies amb ganes d’explicar-se. Finalment va ser capaç de dur «la teoria i la realitat a la Universitat». Les seves novel·les, va afegir, foren trencadores «protagonitzades per un policia uniformat, llicenciat, un savi» al costat de la gent. «Tenim un triple deute amb ell», assegurà concloent amb una de les lliçons que li regalà: «Fes allò que t’agradi, no allò que toqui».

Subscriu-te per seguir llegint