La Mar d'Amunt perd Ciset Corominas, referent de la pesca del Port de la Selva

Pescador, cuiner i mestre artesà de la fabricació de nanses i gambines, ha mort amb 94 anys després d'una vida plena

Ciset Corominas teixint una gambina a casa seva, al Port de la Selva.

Ciset Corominas teixint una gambina a casa seva, al Port de la Selva. / MARGA FIGUERAS

Santi Coll

Santi Coll

"Quin temps farà, Ciset?". "Res de bo, s'acosta una gropada. Val més que ens posem a reparo". Així començava una conversa llarga, agradable, amb Narcís Corominas Nadal, en Ciset del Port de la Selva, quan la vellesa ja l'havia arreplegat sense haver-li fet perdre la saviesa d'un gat vell de la Mar d'Amunt. Ens ha deixat un dels pescadors més autèntics, amb 94 anys a l'esquena i una llarga història per explicar. Fill de pescadors, segurament hem perdut el darrer gran referent empordanès en la construcció artesana d'ormeigs de pesca. En Ciset era un mestre en l'elaboració manual de nanses i gambines. Un mestratge que va saber i voler compartir amb la gent, durant anys, i que es feia visible en el passeig, quan participava entre orgullós i melancòlic, a les fires de l'espàrrec o de l'artesania, posant a la venda uns treballs que, en realitat, eren impagables.

De la pesca va saltar a la restauració per aprofitar el boom turístic de la Costa Brava. "Això del turisme poc que m'ha pas arribat a agradar mai, però amb els calés dels turistes hem viscut molt millor", encertava a dir una vesprada de juny, des del Moll d'en Balleu. "El Cap de Creus? És molt punyetero, creu-me. Des dels temps dels grecs i els romans, les tramuntanades enviaven les seves barques contra les roques i ja no se'n sortien", relatava fent memòria d'un passat llunyà que, amb el temps, va viure en les seves pròpies carns quan sortia a feinejar. Passada la vuitantena, a bord del seu Jonc, encara era capaç de treure escórpores, déntols, algun mero o molts sards. "Queden atrapats a la xerxe i ja han begut oli", deia.

Home de mar i de terra

Havia estat veremador de les vinyes del cap de Creus, de l'hort propi i testimoni d'alegries i tragèdies en una costa no sempre amable. Sabia cuinar com pocs i tenia per costum "tenir els dits sempre a punt" per a confeccionar, pacientment, l'entramat de les gambines amb els joncs que aquell mateix anava a "caçar".

En Ciset, nascut el 3 de maig de 1928, diada de Santa Creu, ens ha deixat la vigília de la Candelera. La cerimònia de comiat té lloc, aquest dijous, a les quatre de la tarda, al tanatori de la Funerària Vicens, de Llançà.

La seva mort ha estat molt sentida a la Mar d'Amunt i al Port de la Selva. L'alcalde, Josep Maria Cervera, l'ha recordat amb un sentit "Que els profundis t'acullin, Ciset! ".