El territori planta cara a les pedres i al «no» de Macron a obrir la frontera

Després de dos anys del tancament unilateral per part de l’estat francès, del coll de Banyuls, l’alcalde d’Espolla, Carles Lagresa; el senador d’Esquerra Republicana, Jordi Martí, i el delegat del govern català a Perpinyà, Alfons Quera, es reuneixen al Parlament Europeu d’Estrasburg aquesta passada setmana amb l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, i altres membres de la institució per exposar la demanda de la reobertura d’aquest pas fronterer, el coll de Banyuls, el qual defineixen «d’acció absurda». Els actes van durar dos dies, amb una primera reunió virtual al mateix Parlament amb Olivier Onidi, director general de migració i afers d’Interior, a càrrec de l’espai de Schengen. Durant la connexió, van ser-hi presents els representants anteriors, amb la participació de François Alfonsí, l’eurodiputat del Parlament Europeu que pertany al grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. L’encontre amb Onidi ha costat mesos aconseguir-lo i tenir l’oportunitat de presentar les declaracions corresponents per explicar la problemàtica que ofereix aquest tancament fronterer del coll de Banyuls, que entra dins de l’Acord de Schengen. És irònic que un codi tan fonamental obviï aquest pas situat, segons detalla Carles Lagresa, «al nord de l’Empordà i un important pas perquè els habitants dels municipis veïns transcorrin per anar a treballar». Aquest tall dificulta l’accés d’un costat a l’altre entre Espanya i França i «representa trencar llaços comercials, culturals i també familiars», diu Lagresa. A més, els rocs, que impedeixen quasi «simbòlicament» creuar, augmenten el trajecte entre Espolla i Banyuls, passant de ser un viatge en un termini de 15 minuts en 18 km, a un llarg recorregut que supera l’hora de viatge, amb 75 km de conducció per arribar a la destinació entre els dos municipis.

Una trentena d'eurodiputats demanen a Sánchez i Macron la reobertura dels passos fronterers

Tanmateix, el tall es va produir, ara farà dos anys, per raons pandèmiques, per evitar la propagació de la Covid-19. Poc temps després, l’excusa del tancament, segons l’estat francès, denotava un augment d’immigració, tràfic de drogues i terrorisme, i van decidir mantenir-lo tancat per la seguretat del país. Així i tot, segons informacions dels diputats afectats, aquest pas no està controlat per la policia francesa, qui assegurava en el seu moment que controlarien la zona per evitar tota aquesta activitat incívica. De fet, Lagresa denuncia que «he passat diverses vegades per allà i mai ningú m’ha demanat identificació, ni tan sols hi ha cap mena de control». Martí i Quera defensen aquesta declaració i la corroboren. De fet, el delegat del govern català de Perpinyà, Alfons Quera, afegeix en una de les reunions que «treballo per una connexió transfronterera i aquest tall no té cap mena de sentit i genera trencaments econòmics perjudicials per als dos països». La paraula de l’eurodiputat Jordi Solé dona suport a les manifestacions adscrites i expressa de «situació absurda, posar uns rocs que separin ambdues fronteres» explicant que els arguments per part de l’estat francès no són suficients per contraposar-se a les bases i el dret de llibertat de pas que proposa el document Schengen.

Jordi Solé: «Volem posar en evidència la incompatibilitat de la situació amb el dret europeu»

D’altra banda, la reunió amb Onidiens semblava positiva perquè atengués la situació i pogués prendre algunes mesures al respecte. En aquesta mateixa línia, no es pot passar per alt que s’està vulnerant la normativa Schengen i el president de la República francesa, Macron, no deixa de demanar pròrrogues a la Comissió Europea, que concedeix aquesta barrera, constituïda per roques. Una comissió que hauria d’actuar per la seguretat dels tractats, incloent-hi el de Schengen.

La mateixa tarda del dimarts, en una segona reunió, l’eurodiputada Clara Ponsatí, conjuntament amb Tineke Stirk, eurodiputada holandesa del grup Verds/ALE, Stirk assegurà que «és la primera vegada que sento a parlar d’aquest problema» i això que és del mateix grup. En aquest debat es va tornar a exposar la qüestió davant la diputada i se li va mostrar una imatge on apareixien les pedres que separen un costat de l’Albera amb l’altre. L’expressió de Stirk en veure que uns simples rocs puguin inhibir una frontera tan important com és la francesa i l’espanyola, fou sorprenent. Carles Puigdemont també intervingué en aquest acte i emparà el territori. A mesura que passaven les intervencions, es demostrava la desinhibició amb la qual es posiciona l’estat francès amb l’afer. Així mateix, en una nota de l’eurodiputat socialista francès, Eric Andrieu, a la roda de premsa celebrada el dimecres, confirmava: «Fa tres mesos que vaig contactar amb el ministre d’Interior francès i encara avui no tinc resposta». L’afirmació es reforça amb el que diu Ponsatí, «són afers transfronterers que afecten a més d’un estat membre: estem astorats amb la manca d’actuació». Segons una entrevista a Solé en aquest mateix article, deia que la Comissió Europea se sentia incòmoda al respecte, però, aquest sentiment no es posa en pràctica si continua permetent els tancaments transfronterers.

Tornen a tancar amb pedres el pas del coll del Banyuls

Es parlen d’un total de 8 talls, imposats per l’estat francès. Un altre important a la zona altempordanesa és el del coll de Manrella i també el de Costoja, a Maçanet de Cabrenys, comptant també amb la dificultat de pas a la Cerdanya i al País Basc. Tots ells no sostenen arguments consolidats que vetllin per aquesta seguretat que reclama l’estat francès i que ho justifiquin de manera contundent: «És un sense sentit». Pel que fa a Banyuls, és una ruta reconeguda tant per França com per Espanya, ja que és el pas que històricament els espanyols creuaven per fugir de Franco. Una ruta que conté patrimoni històric i cultural català, espanyol i francès. Una ruta que estableix llaços familiars i també laborals d’habitants que els facilita accedir a l’altra banda de l’Albera. Malgrat que aquesta facilitat pogués tenir repercussions terroristes i d’immigració, com especifica l’estat francès, si no hi ha un control continu, el problema radicarà i encara que hi sigui, està vulnerant el dret europeu previst a l’Acord de Schengen. Segons apunta Macron a la cimera celebrada el dijous passat amb el president Sánchez, ens recorda l’atemptat de Niça que causà 86 morts i, per tant, mantindrà les fronteres tancades perquè assegura que «són procediments excepcionals degudament justificats». Sánchez i Macron parlen d’equips conjunts de Forces i Cossos de Seguretat dels dos estats, per treballar cooperativament, tot i que el document signat estableixi el respecte al Tractat de Schengen que defineix un espai sense controls en fronteres interiors, fet que ja s’està donant des del primer bloqueig al coll de Banyuls. En resum, és una lluita de poders, en què la Comissió Europea es desentén del compliment d’un dret per espais inclosos en un dels codis més fonamentals d’Europa com és el de Schengen. Ja no tan sols parlem del pas de Banyuls, sinó d’altres que influencien a la Cerdanya i el País Basc i que afecten Catalunya i, per extensió, Espanya. Després de la negativa de Macron per la reobertura del llindar, són els mateixos veïns qui posen fil a l’agulla a l’assumpte i es prenen la llibertat d’alliberar un dels rocs que tapaven aquesta sortida, com a reivindicació de la manca de resolució tant de l’estat francès com de l’espanyol, qui hauria de salvaguardar els drets de les persones. Però, ha estat qüestió d’hores que refessin el tancament. Una vegada més, es retrata el «poder» d’una minoria, respecte als seus «súbdits», el poble. Continuem en una «democràcia encoberta».

Subscriu-te per seguir llegint