ENTREVISTA | Jordi Solé Eurodiputat per esquerra republicana i vicepresident del grup dels verDs/ale

«Volem posar en evidència la incompatibilitat de la situació amb el dret europeu»

Jordi Solé a la roda de premsa.

Jordi Solé a la roda de premsa. / Joana Pradell

Joana Pradell

Joana Pradell

Jordi Solé presenta declaracions sobre la situació «absurda» que suggereix el bloqueig del coll de Banyuls i altres tancaments injustificats, imposats per l’estat francès.

Quan es va assabentar de la problemàtica del coll de Banyuls?

La meva primera visita al coll de Banyuls farà ara pràcticament un any a partir de veure aquelles pedres al mig del camí i parlar amb diversos afectats de la zona. Allà vaig prendre consciència de l’absurditat de la situació.

Com la va afrontar?

Hem tret la qüestió a diferents debats de la plenària i amb la signatura de 31 eurodiputats de diferents grups polítics, hem fet arribar una carta a Macron i Sánchez.

Quan es va tancar el pas, l’estat francès parlava d’actes terroristes entre altres vandalismes.

No coneixem els motius reals, però sembla absurd que algú pugui pensar que posant pedres en un pas fronterer la problemàtica, que és molt complexa, es pugui acabar.

El tancament aporta conseqüències econòmiques i vulnera el dret de la lliure circulació de l’espai de Schengen.

Afecta en el dia a dia dels pobles a una banda i l’altra de la frontera, però també ens preocupa que s’està anant en contra de la llibertat fonamental, des de fa dos anys, de forma insuficientment justificada.

El codi té excepcions?

Alguns articles parlen d’excepcions i la Comissió Europea també deia que ha de controlar que això els estats membres ho respectin.

I, en canvi, no ho respecten.

La situació normal és la llibertat de circulació, però hi ha excepcions, i això està dins del codi de fronteres, quan hi ha una amenaça imminent a la seguretat o quan hi ha algun esdeveniment massiu que fa que hagis de controlar més les fronteres. Hi ha uns casos concrets previstos, però han d’estar limitats temporalment a sis mesos i han d’estar justificats; ni una costa ni l’altra ha passat.

Quina és la posició de la Comissió Europea, en aquest sentit?

Sabem que està incòmoda amb aquesta situació.

Després d’aquestes actuacions aquests dies amb els convidats corresponents, creus que ha generat ressò positiu?

Entenem que a poc a poc hi ha una presa de consciència a les institucions europees i és la primera vegada que una reivindicació a través d’una carta aconsegueix la signatura de 31 diputats de diferents grups polítics.

S’està fent soroll.

Hi ha hagut una mobilització social en el territori, s’han fet actuacions polítiques com les d’aquests dies al Parlament Europeu i la pressió a les autoritats franceses no ha deixat d’augmentar.

On indicaria el quid principal de la qüestió?

Posar el focus a aquesta problemàtica, donar-la a conèixer i posar en evidència que aquesta situació no és compatible amb el dret europeu.

Quin és el següent pas?

Cal recordar que hi ha una sentència a una qüestió prejudicial que va fer anar al Tribunal de Luxemburg, el tribunal de justícia de la Unió Europea, en un cas no igual, però semblant, relatiu a la lliure circulació i controls fronterers, que feia referència al codi de fronteres Schengen.

Aleshores, ho portaríeu a judici?

Una qüestió prejudicial, un procediment d’infracció... Hi ha diferents escenaris que s’haurien d’estudiar.

Subscriu-te per seguir llegint