Castelló d'Empúries

Els pagesos joves castellonins aprofiten la festa de Sant Antoni per reivindicar la seva feina

Aquest ha estat el primer any que la celebració es fa amb normalitat després de les restriccions per la Covid: «Donem un missatge que malgrat tot, per pocs que siguem, els pagesos continuem en peu i treballem cada dia per l’agricultura i la ramaderia»

Sopar a la sala polivalent de Castelló d’Empúries durant la festa de Sant Antoni.

Sopar a la sala polivalent de Castelló d’Empúries durant la festa de Sant Antoni. / Associació Cortals

Núria Noguera

Núria Noguera

Els pagesos joves de Castelló s’han encarregat de preparar les festes de Sant Antoni dels Cortals, el seu patró. Aquest ha estat el primer any que se celebra amb normalitat després de les restriccions per la Covid. La festa va començar amb un ofici solemne el dimarts 17 a l’ermita de Sant Antoni, ubicada en ple parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i va acabar amb un sopar de germanor, a la sala polivalent del municipi, el dissabte 21, obert a tothom, on hi van assistir més de cent persones. «Organitzem aquest sopar els pocs pagesos que queden en el poble per seguir amb la tradició. De passada ens trobem amb els de l’ofici i donem un missatge que malgrat tot, per pocs que siguem, els pagesos seguim en peu i treballem cada dia per l’agricultura i la ramaderia», explica Miquel Duñach, el més jove dels organitzadors. Ell es dedica al conreu i als vedells d’engreix.

Observatori de joves

En aquest sentit, la Generalitat compta amb un portal, l’Observatori dels Joves Agricultors i Agricultores de Catalunya, cal destacar que es consideren pagesos joves les persones fins a 40 anys. En aquest portal es mostren els ajuts atorgats als joves sobre el total de la declaració única agrària (DUN). Aquesta és la declaració anual de la terra que ha de presentar qualsevol persona propietària. Segons dades del 2021, les més recents, 23 joves van demanar aquest subsidi a la comarca de l’Alt Empordà.

També es poden consultar les ajudes per a la primera instal·lació, és a dir, la creació o la continuació d’explotacions viables mitjançant la incorporació de persones joves. El 2021, 279 persones van accedir a aquesta ajuda, de les quals només 11 pertanyen a la comarca i d’aquests tan sols quatre eren dones.

Dèbora Fiol és una de les poques pageses joves que hi ha a Castelló d’Empúries. Amb la seva parella estan al capdavant del projecte Vedella dels Aiguamolls, crien bovins de la raça Angus de manera ecològica a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà. «Dedicar-te a això és molt sacrificat i si ho fas és per vocació i per estima a la terra», afirma. A més, subratlla que la conciliació familiar també és complicada, «en el meu cas, si volgués ser mare no sé com ho faria perquè si estic quatre mesos de baixa, sense treballar, quan torni hauré perdut tots els clients».

Per la seva banda, Duñach reitera que «com que treballes amb éssers vius, tan animals com plantes, hi has de ser cada dia i quan convingui, i a part de no tenir horaris hi has de dedicar tot el temps que faci falta. Saps quan comences, però no quan acabes».

Reptes de la pagesia

Un dels problemes endèmics que té la pagesia són les traves burocràtiques i la càrrega administrativa. Ambdós pagesos asseguren que «l’administració t’enterra de papers» i això és una feina afegida a la que ja tenen en el camp. Fiol declara que «en el nostre cas necessitaríem una persona més per portar tots els temes administratius, però tampoc la podem pagar. Et posen tantes traves i cada cop es complica més que sembla que et vulguin fer plegar».

Un altre repte que tenen els joves agricultors és que es faci valer la seva feina. «Crec que la majoria de les persones no es paren a pensar en la feina que hi ha al darrere d’allò que mengen. Per sort pots anar al supermercat i hi trobes molta oferta i de diferents preus i es dona per fet que sempre serà així. Però si cada cop els que continuem som menys al final s’haurà de canviar el model de consum. Perquè quan un pagès plega, encara que sigui petit els altres ho notem», destaca Miquel Duñach.

En aquesta línia Dèbora Fiol, assegura que «em trobo de tot, hi ha gent que valora molt la qualitat dels nostres productes i també s’adonen de tota la feina que hi ha al darrere i altres que no. Però sí que penso que s’hauria de posar més en valor tota la feina que fem».

[object Object]

La primera notícia que tenim és de l’any 1557 i ens diu que el cortaler Ciprià Avinyó, deixà escrit en el seu testament que els seus hereus construïssin una capella dedicada a Sant Antoni. Amb el pas dels anys aquesta edificació s’anà degradant fins que a mitjans del segle XVII, els descendents de la família Avinyó, en feren restaurar la seva estructura. Al darrer terç del segle XIX una altra intervenció, per part del figuerenc Joan Comalat, serví per assentar els murs, l’interior de l’ermita i fins hi tot l’elaboració d’un retaule, avui ja desaparegut, amb imatges de la verge de la Concepció, sant Antoni, sant Isidre i sant Joan. La tradició deia que cada any havien de ser dos masos qui s’encarreguessin d’organitzar la festa. Entre altres qüestions havien de llogar l’orquestra i vendre les entrades pel ball. Aquest festeig es portava a terme a la sala dels Aires Nous i s’acostumava a celebrar un dinar al mas amb la família i els amics. Dins la capella, els cortalers pregaven al sant perquè els guardés a ells i al seu bestiar.