Art i memòria a Figueres contra la cruel barbàrie dels bombardejos

Aquest dilluns, 23 de gener, va fer 85 anys que l’Aviazione italiana va bombardejar Figueres. Va ser la segona incursió aèria de les forces feixistes que donaven suport a les tropes revoltades del general Franco i la primera que va provocar víctimes mortals a la capital empordanesa. Molta gent que transitava per l’entorn del Parc Bosc va perdre la vida i els supervivents van quedar marcats per sempre més.

Diumenge passat, just el dia abans de l’aniversari d’aquest fet criminal, la ciutat va recordar els morts de la Guerra Civil amb la inauguració del passeig de la Memòria i la col·locació de quatre-centes peces, amb noms i edats dels difunts, en el paviment del passeig Nou. Aquest és el nombre de víctimes que es calcula que van provocar els bombardejos de 1938 i 1939 sobre Figueres, segons va recordar l’historiador David Garcia Algilaga durant la presentació conduïda per la periodista Anna Teixidor. El colofó d’un acte emotiu i molt seguit per gent de diverses generacions, va ser la inauguració de l’escultura Memòria 2022, creada per l’artista navatenc Eudald de Juana, i que ha estat ubicada en un lloc molt simbòlic, com és l’encreuament del passeig Nou amb l’antic Còrrec dels Jueus.

Figueres inaugura el Passeig de la Memòria

Tot plegat forma part d’un projecte de llarg recorregut que han tirat endavant els alumnes i professors del Grup d’Enriquiment de l’Institut Ramon Muntaner. La seva portaveu, Joana Oliveras, va anomenar amb veu alta algunes de les víctimes d’aquells bombardejos «per a recuperar i mantenir aquells fets en la nostra memòria col·lectiva». David Garcia, investigador i autor de referència en aquesta temàtica, va reconèixer que «passat i futur es donen la mà gràcies als nois i les noies del Muntaner».

Durant la cerimònia, que va comptar amb l’actuació de la Jove Orquestra de Figueres i la Funcional Teatre, l’alcaldessa Agnès Lladó va posar èmfasi sobre la importància d’aquest passeig per contraposar-lo al relat «dels hereus del règim colpista, als quals encara els interessa que aquests fets estiguin silenciats».

La memòria democràtica tindrà rang educatiu

L’execució final del passeig de la Memòria ideat pels alumnes de l’Institut Ramon Muntaner ha estat, en paraules de l’alcaldessa Agnès Lladó «un acte de ciutat» que valora com un dels que més orgull li ha generat «els darrers quatre anys». Per a Lladó, el projecte «recorda totes les víctimes, de totes les guerres, sense cap diferència».

L’acte va tenir una alta representativitat institucional, ja que va comptar amb la participació de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, la qual va anunciar que el Govern aprovarà aviat la nova llei de memòria democràtica, que inclourà l’estudi d’aquesta matèria als centres educatius. «La dimensió educativa de la memòria és molt important, especialment per a les generacions més joves. Saber i explicar què va passar fa gairebé cent anys forma part de la memòria col·lectiva més que no pas, ja, de la familiar», va dir tot assenyalant que la iniciativa de Figueres la situava com a «una de les ciutats pioneres», en aquest camp.